Irene Lewy Rodríguez

Plantilla:Infotaula personaIrene Lewy Rodríguez
Biografia
Naixement(es) Irene Carlota Berta Lewy y Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
27 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1999 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
El Espinar (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióDeutsche Schule Madrid (en) Tradueix (1910–1924)
Instituto Cardenal Cisneros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Unió Soviètica (1939–1977)
Londres
Espanya
Pequín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbibliotecària (1922–1925), periodista, periodista radiofònica, política, traductora, editora de diari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSantiago Ramón y Cajal (1922–1925)
Mundo Obrero
El Sol
Nosotros (en) Tradueix
Estampa
Euskadi Roja (en) Tradueix
La Voz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya (1932–1999)
Esquerra Revolucionària Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaIrene Falcón Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBedřich Geminder (–1952)
César Falcón (1926–1935) Modifica el valor a Wikidata
GermansEnriqueta Levi Rodríguez Modifica el valor a Wikidata

Irene Lewy Rodríguez, coneguda també com a Irene Falcón (Madrid, 27 de novembre de 1907[1] - El Espinar, Segovia, 19 d'agost de 1999)[2][3] va ser una periodista, secretària personal de Dolores Ibárruri (1895-1989).[4][5]

Biografia

Irene Lewy Rodríguez era filla de Siegfried Lewy, comerciant polonès de religió jueva i classe mitjana, que la matriculà al Col·legi Alemany de Madrid. Aquesta educació permeté que Irene Lewy parlés diversos idiomes i comptés amb una excel·lent cultura. Als quinze anys, començà a treballar com a bibliotecària del metge i premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, per a qui traduí articles de revistes internacionals.[1][3][4][6]

Per guanyar uns diners extra, els seus pares llogaven habitacions a la seva casa de Madrid. Allà, el 1922, amb quinze anys, va conèixer a César Falcón, periodista amb el qual es va casar posteriorment a l'estranger. El 1926 Falcón va ser destinat a Londres i ella decideix acompanyar-lo i junts van a casar-se a Edimburg, ja que ella era menor d'edat i només en aquest país podia casar-se lliurement, adoptant el cognom del seu marit, raó per la qual en molts documents apareix com Irene Falcón. Mentre va viure a Londres va néixer el seu únic fill.[1][6][7][8]

El 1926, i vivint a Londres, va començar a publicar articles en El Sol, La Voz i Mundo Obrero, i els signava amb el seu nom de casada, Irene Falcón.[3][4][6][8] Entre 1933 i 1935 va col·laborar en la revista Cultura integral y femenina, en la qual tenia cabuda tot tipus d'associacionisme feminista actiu, ja fora de dretes com d'extrema esquerra. En ella es defensava l'emancipació de la dona a través de la cultura i el coneixement.[9] Tota aquesta activitat de protesta a través dels mitjans de comunicació van fer que César Falcón acabés a la presó i més tard va ser expulsat del país, i van anar a França.[7] De França van tornar a Espanya, juntament amb Indalecio Prieto, uns dies abans de la proclamació de la II República.[7][8]

En tornar a Espanya, va fundar la revista Nosotros, l'editorial Historia Nuerva, l'organització Mujeres Antifascistas, el partit Izquierda Revolucionaria y Antiimperialista (IRYA) i el Teatro Proletario. El 1932, en dissoldre's el seu partit va entrar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), per al qual va treballar com a corresponsal a Moscou des de 1934.[1][6][7]

L'any 1934, treballant para la revista Mundo Obrero coneix la dirigent comunista Dolores Ibárruri,[4] amb qui va començar a treballar i va arribar a convertir-se a la seva mà dreta. Van compartir militància en la Comissió Femenina del PCE i en la Unión de Mujeres Antifascistas.[1]

En aquest mateix any és enviada com a corresponsal de Mundo Obrero a Moscou, i torna el 1937 per convertir-se en la principal col·laboradora de Dolores Ibárruri durant la guerra civil, i va seguir sent-ho fins a la mort d'aquesta el 1989.[8]

Després de la guerra va estar exiliada; primer a Rússia, on va treballar com a corresponsal per al PCE a Moscou a través de la Ràdio Espanya Independent (REI)[8][10] Mentre va estar exiliada a Rússia va sofrir les purgues estalinistes. Quan l'any 1954 perd el seu treball, es trasllada, al costat de la seva germana Catalina (Kety), a Pequín, on va muntar una ràdio en llengua espanyola, en la qual va treballar com a locutora al costat de la seva germana. Va tornar a Espanya el 1977 amb l'amnistia i va entrar a treballar en la Fundació Dolores Ibárruri.[3][4][6]

L'any 1996 va publicar el llibre Asalto a los cielos: mi vida junto a Pasionaria, escrit amb la col·laboració de Manuel Jiménez i Jesús Montero, que pot considerar-se les seves memòries.[11] Va morir el 1999, uns autors diuen que a Madrid,[3] mentre que uns altres afirmen que va morir en El Espinar (Segòvia).[6][8]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Las tres Españas del 36. Paul Preston. Debolsillo, 2015. 512 páginas. ISBN 9788497930611
  2. Efemérides para mañana, miércoles 19 de agosto. El Confidencial Consulta 21 de març del 2017
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Con voz y voto: La mujer y la política en España (1931-1945) Carmen Domingo. Lumen 2004. Nº de páginas: 432 págs. ISBN 9788426414168
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 COSER Y CANTAR. Carmen Domingo. Lumen. Febrer 2007. Número de Pàgines 352. ISBN 9788426416100
  5. «Falcón, Irene» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 21-09-2023. [Consulta: 4 juliol 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Falcón, Irene (1908-1999) mcnbiografías.com Consulta 21 de març del 2017
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Noticia sobre la "Guía de Fuentes para la historia de la guerra civil española, exilio, y movimiento obrero". Una base de Datos para acceder a información puntual de fuentes documentales. Carmen Sierra. Olivar. Centro de Teoría y Crítica Literaria, Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, Universidad Nacional de La Plata. Olivar v.7 n.8 La Plata jul./dic. 2006. Versión On-line ISSN 1852-4478.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Irene Falcón, secretaria personal de Pasionaria El País 20 de agosto de 1999 Consulta 21 de març del 2017
  9. Cultura integral y femenina. Madrid 15 de enero de 1933-25 de febrero de 1935. ISSN 2171-1720 Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España Consulta 21 de març del 2017
  10. Maquis y Pirineos: La gran invasión (1944-1945) Agustí Ferran Sánchez. Milenio. LLeida 2001. ISBN 9788489790698
  11. Núñez Florencio, Rafael. «Asalto a los cielos. Mi vida junto a Pasionaria - ressenya». Revista de Libros, 01-10-1997. [Consulta: 20 febrer 2023].

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!