Invencions i simfonies

*Invencions i simfonies*
Forma musical	cicle musical
Compositor	Johann Sebastian Bach
Moviment	música barroca
Catalogació	BWV BWV 772–801
Format per	15 Inventions (en) ; 15 Sinfonias (en)
Instrumentació	clavicèmbal i instrument de teclat

Les Invencions i Simfonies, BWV 772-801, també conegudes com a Invencions a dues i tres veus, són una col·lecció de trenta composicions breus per a teclat de Johann Sebastian Bach. Comprenen quinze invencions (BWV 772-786), amb estructura contrapuntística a dues veus, i quinze simfonies (BWV 787-801), amb estructura contrapuntística a tres veus. Originalment, Bach va compondre aquestes petites peces com exercicis per enriquir l'educació musical dels seus alumnes. En elles, explotà diversos procediments tècnics, com la fuga i el cànon. Així mateix, utilitzà formes d'escriptura en les que recorre al cromatisme, els pedals harmònics, els principis del baix continu i les diverses formes d'ornamentar un tema.

Característiques

Sobre un dels manuscrits autògrafs de les invencions, Bach va descriure el propòsit de l'obra:

«

Una honesta guia que ensenyarà als que estimen el clavecí, i especialment a aquells que volen instruir-se en ell, un mètode senzill per arribar a tocar netament a dues veus i, després d'haver progressat, executar correctament les tres parts obligades. Al seu torn, aprendran no només a crear noves idees sinó també com desenvolupar-les, i sobretot, a aconseguir un estil cantabile mentre obtenen una bona mostra de composició.^[1]

»

Les quinze invencions i simfonies estan classificades seguint l'ordre cromàtic de l'escala, començant pel do major i fins al si menor. Per raons d'ordre pedagògic, Bach evità les tonalitats difícils i s'atengué a les més utilitzades en la seva època:

1. Do major
2. Do menor
3. Re major
4. Re menor
5. Mi bemoll major

6. Mi major
7. Mi menor
8. Fa major
9. Fa menor
10. Sol major

11. Sol menor
12. La major
13. La menor
14. Si bemoll major
15. Si menor

Mentre que les invencions es van compondre a Köthen, probablement Bach no va acabar les simfonies fins al començament del seu període de Leipzig. El 1717, Bach va ser contractat com a Mestre de capella pel príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Allà va passar sis anys que es consideren dels millors de la seva carrera, on va compondre principalment música profana. L'1 de juny del 1723 s'instal·là oficialment al servei de l'església de Sant Tomàs de Leipzig, en el seu nou càrrec de cantor, on residiria fins a la seva mort.

Audició

Tonalitat	Invenció		Simfonia
Do major		Núm. 1, BWV 772 (?·pàg.)		Núm. 1, BWV 787
Do menor		Núm. 2, BWV 773 (?·pàg.)		Núm. 2, BWV 788
Re major		Núm. 3, BWV 774 (?·pàg.)		Núm. 3, BWV 789
Re menor		Núm. 4, BWV 775 (?·pàg.)		Núm. 4, BWV 790
Mi bemoll major		Núm. 5, BWV 776 (?·pàg.)		Núm. 5, BWV 791
Mi major		Núm. 6, BWV 777 (?·pàg.)		Núm. 6, BWV 792
Mi menor		Núm. 7, BWV 778 (?·pàg.)		Núm. 7, BWV 793
Fa major		Núm. 8, BWV 779 (?·pàg.)		Núm. 8, BWV 794
Fa menor		Núm. 9, BWV 780 (?·pàg.)		Núm. 9, BWV 795
Sol major		Núm. 10, BWV 781 (?·pàg.)		Núm. 10, BWV 796
Sol menor		Núm. 11, BWV 782 (?·pàg.)		Núm. 11, BWV 797
La major		Núm. 12, BWV 783 (?·pàg.)		Núm. 12, BWV 798
La menor		Núm. 13, BWV 784 (?·pàg.)		Núm. 13, BWV 799
Si bemoll major		Núm. 14, BWV 785 (?·pàg.)		Núm. 14, BWV 800
Si menor		Núm. 15, BWV 786 (?·pàg.)		Núm. 15, BWV 801
	Per escoltar els fitxers MIDI (Invencions), cliqueu en el seu títol; Per a informació sobre els fitxers MIDI, cliqueu en la icona de l'altaveu.		Totes les simfonies estan interpretades per Randolph Hokanson.

Vegeu també

Llista de composicions de J. S. Bach

Referències

↑ Schweitzer, Albert. J. S. Bach (en anglès). Courier Dover Publications, 1911, p. vol.1, p.328-329. ISBN 0486216314.

Bibliografia

Ratz, Füssl i Jonas. Invenciones y Sinfonías (Invenciones a dos y tres voces), J. S. Bach. Wiener Urtext Edition. Versió en castellà de Daniel S. Vega, Grupo Real Musical, 1979.