La Intendència de Salta del Tucumán, o Província de Salta del Tucumán, va ser una de les divisions territorials del Virregnat del Riu de la Plata dins l'Imperi Espanyol.
La intendència estava subdividida, a més de la ciutat de Salta, entre els partits (o subdelegacions) de: San Miguel de Tucumán, Santiago del Estero, San Fernando del Valle de Catamarca, San Salvador de Jujuy, Sant Ramón de la Nova Orán, i de la Puna (amb capital a Santa Catalina).
En crear-se el sistema d'intendències al Virregnat del Riu de la Plata per la Real Ordenança d'Intendents del 28 de gener del 1782, els territoris que després constituirien la Intendència de Salta del Tucumán, van ser inclosos en la Governació Intendència de San Miguel de Tucumán, que va englobar a tots els territoris que van formar la Governació del Tucumán abans de la creació del virregnat. Andrés de Mestre va ser nomenat com a governador intendent.
El 5 d'agost del 1783, el rei Carles III va fer, a Sant Ildefons, disset modificacions a la Real Ordenança del 1782, entre elles, una que va suprimir les governacions a les intendències de San Miguel de Tucumán i de Cuyo, creant amb elles les intendències de Salta del Tucumán i de Córdoba del Tucumán.
El primer intendent de Salta del Tucumán va ser Andrés Mestre, nomenat per Reial Cèdula del 22 d'agost del 1783, assumint el càrrec el 24 de desembre del mateix any.[2]
La capital de la intendència va continuar sent San Miguel de Tucumán, fins que al 1792 va ser traslladada a la Ciutat de Salta.
Al 1794 es va fundar en la seva jurisdicció la ciutat de San Ramón de la Nueva Orán, pel noble i militar espanyol Ramón García de León i Pizarro, la qual a partir de 1795 va passar a ser capçalera d'un partit.
Dos cèdules del rei Carles IV del 17 de febrer del 1807, van establir el Bisbat de Salta (no va ser ratificat pel papa) amb jurisdicció sobre: Salta, San Miguel de Tucumán, Santiago de l'Estero, San Ramón de la Nueva Orán, Catamarca, San Salvador de Jujuy i se li va agregar el Partit de Tarija (comprenent a Chichas) separat de la Intendència de Potosí i de l'Arquebisbat de Charcas. Les revolucions del 1809 i del 1810 van impedir en part el canvi jurisdiccional, fent que a la pràctica Tarija depenguès de Salta en els afers militars i eclesiàstics i de Potosí en els civils, governatius i judicials. Un Cabildo obert a Tarija, va rebutjar el traspàs el 25 de juliol del 1807.
El 8 d'octubre del 1814, el director suprem Posadas va dividir a la Intendència de Salta en dues províncies: Salta i Tucumán. La primera incloïa a més de la ciutat cabdal, a Jujuy, Orán, Tarija, San Carlos, Valle Calchaquí, Vall de Lerma, Santa Maria i La Puna.
Primera etapa revolucionària
Reconquesta realista
Províncies Unides del Riu de la Plata