La informàtica al núvol (de l'anglès cloud computing),[1] també coneguda com a computació al núvol o serveis al núvol, és el subministrament de serveis informàtics (inclosos servidors, emmagatzematge, bases de dades, xarxes, programari, anàlisi i intel·ligència) a través d'Internet ("el núvol") mitjançant un esquema de pagament per ús.
Quan fem referència al núvol, estem al·ludint metafòricament a Internet.[2] Bàsicament, la computació al núvol és un paradigma que ofereix serveis de computació a través d'Internet, als que els usuaris podem accedir des de qualsevol lloc tenint l'autorització. En aquest tipus de computació, tot el que podem trobar en un sistema informàtic s'ofereix com a servei, de manera que els usuaris puguin accedir als serveis disponibles sense tindre coneixements tècnics, ni control sobre la infraestructura de tecnologia que dona suport a aquests recursos.[3] Per tant, podem afirmar que la informàtica al núvol és un subproducte i conseqüència de la facilitat d'accés als llocs remots de computació que ens ofereix Internet.
No hi ha dubte, que la informàtica al núvol és la forma més moderna de treballar i el futur de la computació, ja que cada dia que passa són més els serveis que podem trobar que utilitzen aquesta tecnologia, i els programaris instal·lables estan quedant obsolets. De fet, els serveis al núvol estan relacionats directament amb la reducció de costos, la disminució de vulnerabilitats, l'escalabilitat i la garantia de disponibilitat, convertint-se així en la manera més còmoda i senzilla de dur a terme tasques laborals.
Així, a causa dels potencials beneficis que aporta, el còmput al núvol s'està incorporant ràpidament tant en organitzacions públiques com privades. Nombroses companyies de distints sectors i mides, utilitzen una àmplia gamma de recursos proporcionats pel núvol com ara el suport de dades, l'email, els escriptoris virtuals, el desenvolupament de programaris, l'anàlisi de Big Data o les aplicacions web amb accés per a clients. Per exemple, els dissenyadors de videojocs fan servir aquesta nova eina per compartir les seues creacions en línia a milions d'usuaris de qualsevol part del món.[4]
En general, els clients de la informàtica al núvol no són propietaris de la infraestructura física, sinó que paguen pel lloguer d'ús d'un proveïdor extern. Aquests consumeixen recursos com a servei i paguen només pels recursos que empren. Anàlogament, molts proveïdors de computació al núvol utilitzen com a mètode de pagament el model de les indústries de subministraments, mentre d'altres ho facturen a base de subscripcions.
La informàtica al núvol és convenient i rendible tant per als usuaris com per als proveïdors, ja que el fet de poder treballar amb aquesta nova tecnologia permet un estalvi important tant en llicències i temps d'execució com en administració de serveis i equips.
El començament del Cloud Computing ens remeteix a noms com el de Herb Grosh, J.C.R Licklider i John McCarthy, qui foren els pioners en utilitzar aquest concepte.[5]
Entre les aportacions de Herb Grosh al concepte d'informàtica al núvol, destaquem les seves contínues referències a la necessitat de centralitzar tota la informació que disposem. De fet, en 1950 afirma que "les economies es podrien adaptar millor si confiaven en l'emmagatzemament de dades centralitzat, i no en equips individuals d'emmagatzemament en unitats" .
Una dècada després, mentre John McCarthy desenvolupa la seva teoria al voltant de la intel·ligència artificial, introdueix la idea del temps compartit com a resposta a la necessitat de les empreses de consultar grans quantitats d'informació des de diferents punts d'accés. Així, com que optar per l'augment d'infraestructures era un procés d'elevat cost, es comença a estudiar la manera d'integrar una CPU amb accés a múltiples usuaris.[6] En aquest context, McCarthy suggereix la tecnologia del temps compartit com un servei públic que es pot vendre igual que l'aigua o l'electricitat. Per això, entre 1960-1970, moltes empreses van començar a proporcionar recursos compartits llogant temps i serveis de còmput.
L'any 1969, Licklider va introduir el concepte de xarxes informàtiques intergalàctiques. Tanmateix, la lentitud en la innovació tecnològica va fer que la idea de computació compartida es mantingués estancada fins als anys noranta, quan la xarxa d'Internet ja tenia prou amplada de banda per suportar el pes del núvol.
Amb la inauguració de Salesforce l'any 1999[7] s'inicia el concepte de Cloud Computing modern. Es tractava d'una nova idea amb què es pretenia oferir aplicacions empresarials a través d'una simple pàgina web. Aquesta fita, juntament amb la creixent demanda de grans volums de dades, va proporcionar les condicions perfectes perquè la computació al núvol prosperés. A partir d'aquest moment, s'enceten uns anys de disseny i innovació de diferents tipus de serveis al núvol, entre els que podem destacar el desenvolupament de Amazon Web Services (2002) o Google Cloud (2006).[5]
La incorporació de la informàtica al núvol en la nostra societat ha sigut ràpida i global. Així, entre els seus principals beneficis podem destacar:[1]
El desplegament de la informàtica en el núvol, s'identifica amb quatre models segons la ubicació, la gestió i l'accessibilitat dels seus usuaris. Aquest estandard és proposat pel NIST i presensta les variants:[8]
Els models de servei accessibles per l'usuari, s'identifiquen amb tres categories d'acord a les funcions que ofereixen. S'analitzen també un seguit de beneficis i incerteses sobre els mateixos models però gestionats de manera pròpia i privada per la mateixa empresa que en fa ús i provisió del servei.
A mode d'exemple ens els diversos serveis presentats es farà servir el servei d'entorn virtual d'aprenentatge (EVA) Moodle.
El Programari com a Servei (SaaS) és un model de gestió de software en el qual l'usuari pot fer ús d'un programa informàtic prescindint de la instal·lació en el seu ordenador. Aquest és el servei més estès en la informàtica del núvol, sent la capa més present i a la que tot usuari hi té accés.[9] Els serveis més utilitzats en la informàtica del núvol són:
Exemple: L'aplicatiu de Moodle al qual té accés l'usuari final. L'usuari final accedirà al seu perfil via apliació-web o navegador. Les funcions disponibles per al perfil d'usuari i les especifiacions d'ús hauran estat definides pel seu programador en la PaaS.
Beneficis
Incerteses
La Plataforma com un Servei (PaaS) és un model de gestió que posa a disposició de corporacions o usuaris, eines per al desenvolupament i la gestió de programari, bases de dades i anàlisi propis. Les PaaS s'allotgen en IaaS i és d'aquestes PaaS des d'on es desenvolupa el programari com a servei (SaaS).[9] Els serveis de PaaS més utilitzats en la informàtica del núvol són:[10]
Exemple: El codi de programació de Moodle. Les institucions educatives que facin ús d'aquesta plataforma poden adaptar-la a les necessitats de la seva comunitat educativa. Els usuaris finals tindran accés a una interfície customitzada per la institució i adaptada a les necessitats del seu perfil d'usuari (docents, estudiants, PAS...). Aquesta plataforma s'emmagatzema en l'IaaS del seu proveïdor de serveis.
La infraestructura com un servei (IaaS) és el model de gestió de Hardware de la informàtica del núvol. En aquesta categoria s'inclouen els espais d'emmagatzematge, servidors i gestió de xarxa. Grans corporacions alienes al sector de la tecnologia disposen de sistemes d'IaaS propis i privats alienes al núvol, que ja permenten l'ús habitual, però en ocasions esporàdiques, en funció de les seves necessitats puntuals, poden auxiliar-se dels serveis oferts per corporacions externes proveïdores d'IaaS.[12] Els serveis de IaaS més utilitzats en la informàtica del núvol són:[10]
Exemple: Les instal·lacions d'un proveïdor de serveis de la plataforma Moodle. En aquest espai s'inclouen els ordinadors servidors de tot el servei, els disc durs d'emmagatzematge de la informació de corporacions contractats i usuaris finals, i sistemes de gestió i seguretat de la xarxa per garantir un flux fluid i seur de la informació.
Un dels àmbits d'aplicació on la informàtica del núvol està agafant més reconeixement és la docència. A continuació, s' analitzen les plataformes de Cloud Learning existents més populars en l'actualitat:
Els experts, de cara al futur del núvol, posen la mirada en un concepte conegut com MultiCloud. La idea d’aquest concepte és utilitzar diferents serveis al núvol de forma coordinada. Es tractaria d’una combinació entre entorns públics i privats, aprofitant així els serveis de distints proveedors.[14] Però aquest nou concepte no serà l’unic que prendrà protagonisme en els anys vinents. El Global Data apareix amb força per intentar establir una estructura que elimini les restriccions regionals de qualsevol tipus per garantir l’accés a tots els núvols, i poder moure les dades d’un núvol a un altre sense problemes.[15]
Una de les altres branques que es desenvoluparan en el futur formant part del núvol serà la disciplina de la intel·ligència artificial. Per a fer-ho, el núvol es situara com a l'escenari on tindrà lloc l’aprenentatge automàtic que les aplicacions han de realitzar per trobar els mecanismes d’execució més eficients i aprendre les funcions que han de realitzar de forma òptima. Així mateix, el núvol serà la base sobre la qual s'emmagatzemaran les xarxes neuronals artificials que requereix aquesta tecnologia per poder resoldre les complexes situacions a les que intenta donar resposta.[16]
Segons les prediccions dels experts, en 2021, els dispositius que formaran part del conjunt d’aparells que s'inclou en l'IoT (Internet of Things) superaran la xifra dels 25.000 milions. Conseqüentment, és fonamental destinar recursos a trobar el mode de desenvolupar sistemes d’emmagatzematge de dades que permetin una extracció de dades eficient. I és en aquesta part on la computació al núvol ens pot ajudar, atès que disposar de servidors físics suposa unes despeses desmesurades. Cal preparar els dispositius IoT per que puguen relacionar-se i coordinar-se al núvol, facilitant així la transmissió de dades i aconseguir augmentar la velocitat de consulta de les mateixes.[16]
D’altra banda, la seguretat és un dels aspectes on el núvol i l’IoT encara tenen més deures pendents. Assegurar la privacitat i protecció dels individus alhora que tractem d’incorporar a la vida quotidiana (professional i familiar) dispositius connectats a la xarxa permanentment, és una tasca ben complexa que encara cal millorar per frenar els ciberdelinqüents.[17]
De forma paral·lela a la computació al núvol, trobem l'Edge Computing o computació perimetral, una forma d'apropar el núvol als nostres dispositius evitant traslladar el conjunt massiu de dades al centre d'emmagatzematge.[18] Aquesta branca de la computació naix, sobretot, de la necessitat de reduir la latència dels dispositius connectats a la xarxa.
Alguns dels beneficis que ofereix la computació perimetral són:[18]
Els experts estan d'acord que el Cloud Computing i l'Edge Computing conviuran durant molt de temps i que, mentres el primer destaca per la seua capacitat i facilitat d'ús, el segon es destinarà per a totes aquelles operacions que requerisquen d'una latència mínima.