Indústria informàtica o indústria de la computació és un terme genèric utilitzat per descriure el conjunt d'empreses implicades en el desenvolupament de programari, disseny de maquinari i d'infraestructura de xarxes informàtiques, fabricació de components d'ordinadors i la prestació de serveis de tecnologia de la informació.[1]
Els humans han estat emmagatzemant, recuperant, manipulant i comunicant informació des del temps dels sumeris a la Mesopotàmia quan van desenvolupar l'escriptura al voltant del 3.000 aC,[2] però el terme gira al voltant de la tecnologia de la Informació en el seu sentit modern, que va aparèixer per primer cop en un article de 1958 publicat a la revista Harvard Business Review; els autors Harold J. Leavitt i Thomas L. Whisler va comentar que "la nova tecnologia encara no té un sol nom establert. L'anomenarem tecnologia de la informació (TI)." La seva definició consta de tres categories: tècniques de processament, aplicació de mètodes estadístics i matemàtics a presa de decisions, i la simulació de pensaments d'ordre superior mitjançant programes informàtics.[3]
El terme s'utilitza habitualment com a sinònim d'ordinadors i xarxes d'ordinadors, però també engloba altres tecnologies de distribució d'informació com ara la televisió i telèfons. Diversos productes o serveis dins d'una economia estan associats a la tecnologia de la informació, inclosos el maquinari informàtic, programari, electrònica, semiconductors, internet, equips de telecomunicacions, i comerç electrònic.[4][a]
A partir de les tecnologies d'emmagatzematge i processament emprades, es poden distingir quatre diferents fases del desenvolupament de les TI: pre-mecànica (3000 aC– 1450 d.C), mecànica (1450–1840), electromecànica (1840–1940), i electrònica (1940–actualitat).[2]