Ignasi Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 12 de març de 1768[1] - 26 de maig de 1811)[2] fou un eclesiàstic i erudit. Germà de Fèlix Torres i Amat.
Estudià al seminari de Barcelona. Fou nomenat catedràtic de filosofia al Col·legi Tridentí de Barcelona.[1] L'any 1795 fou nomenat bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona,[1] prèviament ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari (1799).[3] Amb els fons d'aquesta començà la recollida de materials per a portar a terme un projectat diccionari d'autors catalans, del qual deixà un primer esborrany, amb informació sobre més de mil escriptors, i que fou acabat pel seu germà Fèlix (Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya). El 1803 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[4]
El 1807 fou nomenat degà de la seu de Girona,[1] d'on hagué de fugir arran de la invasió francesa i en la qual perdé bona part del material del diccionari.
El 1803 havia ingressat a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants treballs, com ¿Qué autores o documentos catalanes existen que pueden servir de modelo para arreglar la ortografía catalana? i Catálogo de los impresores catalanes del siglo XV.
Fou enterrat a la parròquia de Sallent, prop l'altar major.
El fons de la família Torres Amat es conserva a la Biblioteca de Catalunya, amb més de 4300 volums.[5]