PROFILBARU.COM

Hug el Gran
Biografia
Naixement	c. 898 ; París
Mort	16 juny 956 (57/58 anys); Dourdan (França)
Causa de mort	pesta
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Activitat
Carrera militar
Lleialtat	Lluís IV de França
Altres
Títol	Duke of the Franks ; Markgraf of Neustria (en) ; Comte d'Auxerre
Família	Robertians
Cònjuge	Edwiga de Saxònia ; Eadhild ; Rohaut of Maine
Fills	Heribert d'Auxerre, fill il·legítim; () Edwiga de Saxònia; Beatriu de França; () Edwiga de Saxònia; Hug I de França; () Edwiga de Saxònia; Emma of Paris; () Edwiga de Saxònia; Otó I de Borgonya; () Edwiga de Saxònia; Enric I de Borgonya; () Edwiga de Saxònia
Pares	Robert I de França i Beatriu de Vermandois
Germans	Emma de França; Adela de França

Hug el Gran,^[1] dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Biografia

Fill de Robert I, rei de França Occidental, i de Beatriu de Vermandois, descendent en sisè grau per la seva mare de Carlemany, Hug el Gran era un personatge poderós del regne de França Occidental a l'origen de l'establiment de la dinastia Capet.

A la batalla de Soissons de 923,^[2] va morir el seu pare Robert, però fou derrotat Carles III. Llavors va pujar al tron Raül I de França, casat amb Emma de França, filla de Robert i germana d'Hug el Gran.

Després de la mort sense descendència, el gener del 936, del seu cunyat el rei Raül I, Hug el Gran va decidir no sol·licitar la corona de França Occidental què estava tanmateix al seu abast, en la mesura que ell suposava tant per a Nèustria com per a França un potencial que el situava per damunt de tots els altres grans del regne (« une puissance qui l'emportait sur tout autre grand »).^[3]

Però Hug va preferir cridar al tron al jove fill de Carles III el Simple, Lluís IV d'Ultramar, el qual havia marxat amb la seva mare en el moment de l'exili a Anglaterra. Esperava així governar al lloc del seu nebot per l'aliança familiar que els unia (s'havia casat el 926 amb la germana d'Ògiva, la mare de Lluís IV). Des d'aquell moment era la seva obligació com a regent, però a més disposava d'un poder més gran que si l'hagués obtingut amb l'ascensió directa al tron, evitant així inquietar una part de la noblesa. D'altra banda, això li permetia oposar-se a les ambicions del seu altre cunyat, Heribert II de Vermandois en la lluita per l'hegemonia a la França Occidental. El diumenge 19 de juny del 936, Lluís IV va ser coronat i consagrat rei per Artald, l'arquebisbe de Reims. La cerimònia de la consagració va tenir lloc a l'església abacial de Saint-Vincent de Laon, la seva ciutat natal i feu de la seva família carolíngia.

Un mes més tard, el 25 de juliol del 936, Lluís IV va donar a Hug els mitjans de manifestar al regne la seva preeminència sobre els altres prínceps, atorgant-li el títol de dux Francorum, duc dels Francs. La significació d'aquest títol fou explicitat el 26 de desembre del mateix any per un document en el qual Lluís IV subratllava que feia d'Hug «en tots els nostres regna, el segon després de nosaltres»,^[3] assimilat a un «virrei» de posició equivalent al majordom de palau sota els últims merovingis.^[4] Els diplomes de juliol, afirmant que era abat laic de Saint-Germain d'Auxerre i amo d'Autun, dos elements fonamentals del principat borgonyó, ja havien accentuat el seu poder, discutint la legitimitat d'Hug el Negre per proclamar-se príncep d'una Borgonya que pensava haver heretat del seu germà el rei Raül.^[3]

Tanmateix la preponderància d'Hug el Gran acaba exasperant el jove rei que, intentant emancipar-se, va prendre les armes per combatre'l. Hug es va aliar llavors amb Heribert II de Vermandois i Guillem Espasa Llarga, duc de Normandia.^[4] El 940, Lluís IV va ser derrotat prop de Reims, i després, el 945, capturat pels normands i entregat a Hug que el va confiar a Teobald I de Blois. Hug el va alliberar sota la pressió de l'emperador Otó I, però va obtenir la ciutat de Laon a canvi.

El 946, va arranjar la successió d'Heribert II de Vermandois entre els fills d'aquest, que eren els seus nebots, i va afeblir així el poder del llinatge. Durant un sínode a Ingelheim el 948, tercer de la sèrie després dels de Verdun i de Mousson, dedicats essencialment a regular la qüestió de la seu episcopal de Reims, Lluís IV va aconseguir fer excomunicar a Hug el Gran.

Disposant ja de la sobirania feudal sobre Borgonya que Lluís IV de França li havia atorgat el 943,^[5] va obtenir la confirmació del seu títol de «duc dels Francs»^[4] així com l'Aquitània (de la qual va assegurar-se la tutela des del 954 fins a la seva mort el 956) a canvi que després de la mort de Lluís IV donés el seu consentiment a l'ascens al tron del fill del rei, Lotari I.

Matrimonis i descendència

De Raingarda, la seva concubina, va tenir a Heribert d'Auxerre († 996) que va ser bisbe d'Auxerre.
Es va casar tres vegades:
El primer matrimoni va ser amb una filla de Roger del Maine,cap al 914.
Després cap al 926 amb Eadilda de Wessex (o Edit), filla d'Eduard el Vell.
Finalment amb Edwiga de Saxònia (922- 965, filla d'Enric I l'Ocellaire) cap al 937, de la qual va tenir:

Beatriu, casada amb Frederic I, comte de Bar i duc de l'Alta Lotaríngia
Hug Capet, rei dels Francs el 987, tronc de la dinastia Capet
Emma, casada amb Ricard I, duc de Normandia.
Otó, duc de Borgonya.
Eudes Enric, duc de Borgonya.

Mort d'Hug

Hug el Gran va morir el «XVI de les calendes de juliol del 956», és a dir el 16 de juny del 956, al castell de Dourdan.^[6] La seva sepultura és a la Basílica de Saint-Denis, a la necròpoli dels reis de França.

Vincle genealògic entre carolingis i capets

Adrià
comte

Hildegarda

Carlemany
(† 814)
emperador

Pipí d'Itàlia
(777 † 810)
rei d'Itàlia

Lluís el Pietós
(† 840)
emperador

Robert III
comte d'Hesbaye

Waldrada

Bernat d'Itàlia
(797 † 818)
rei d'Itàlia

Eberard
marquès de Friül

Gisela

Carles el Calb
(823 † 877)
rei de França

Pipí
(† després 850)
comte

Ingeltruda

Enric
(† 886)
marquès de Neustrie

Lluís II el Tartamut
(846 † 879)
rei de França

Robert el Fort
(† 866)
marquès de Nèustria

Heribert I
(† 900/907)
comte de Vermandois

Otó
(† 912)
duc de Saxònia

Hedwiga

Robert I
(860 † 923)
rei de França

Beatriu

Enric I l'Ocellaire
(876 † 936)
rei d'Alemanya

Carles III el Simple
(879 † 929)
rei de France

Hug el Gran
(† 956)
duc dels Francs

Edwiga
(† 965)

Otó I
(912 † 973)
emperador

Gerberga
(† 969)

Lluís IV d'Ultramar
(† 954)
rei de França

Hug Capet
(† 996)
rei de França

Otó II
(955 † 983)
emperador

Lotari
(† 986)
rei de França

Lluís V
(† 987)
rei de França

Referències

↑ Genealogia d'Hug el Gran Arxivat 2019-11-08 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe de Bourgogne devenu roi de France l'an 923 (en francès). Dupont, 1823, p.47.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier 'Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale, Armand Colin, 2003, pàg. 170
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Christian Bonnet, Christine Descatoire Les Carolingiens, 741-987, Armand Colin, 2001, pàg. 214
↑ Page 628 dans Histoire générale du Moyen Âge d'Ovide Chrysanthe Desmichels (1831)
↑ Joseph Guyot Chronique d'une ancienne ville royale, Dourdan capitale du Hurepoix, París, Auguste Aubry 1869, pàg. 13