Ducat de Borgonya

Plantilla:Infotaula geografia políticaDucat de Borgonya
Tipusestat vassall, ducat, regió històrica i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 19′ 23″ N, 5° 02′ 31″ E / 47.323056°N,5.041944°E / 47.323056; 5.041944
CapitalDijon Modifica el valor a Wikidata
Població humana
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació880 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1477 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.[1] El feu del duc de Borgonya es corresponia aproximadament amb la regió francesa de Borgonya. Gràcies a la seva riquesa i vast territori, el ducat va ser tant econòmicament com política molt important.[2] Tècnicament eren vassalls del rei de França, però els ducs de Borgonya van saber mantenir una política pròpia.[1]

Història

El Ducat de Borgonya té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini del Regne Franc. El nom de Provença que de vegades se li dona, deriva de la provincia romana (Narbonense i Viennense) però no està ben donat al regne, ja que a la seva fundació, la Provença marítima no en feia part.

Repartiment de l'imperi segons el Tractat de Verdun de 843. La part de color morada corresponia a Lotari I

El tractat de Verdun del 843, que va significar la dissolució del gran imperi de Carlemany posant final a la guerra civil franca[3] va deixar la Borgonya en la part que va correspondre a l'emperador Lotari I.

Repartiment de l'Imperi

Repartiment de l'imperi segons el Tractat de Prüm de 855. La part de color morada corresponia a Lotari II i la carbassa a Carles de Provença

Lotari, en abdicar en 855 va repartir el regne entre els seus tres fills en el tractat de Prüm, pel què Lotari II va rebre Lotaríngia, Lluís II el Jove, va rebre Itàlia i el títol imperial; i Carles de Provença va rebre el Regne de la Baixa Borgonya o regne de Provença i la Borgonya Transjurana.[4] A la mort de Carles en 863 Lotari només va obtenir la sobirania de la Borgonya Cisjurana al nord, el ducat de Lió amb el Viennois, el Vivarès i Uzès, amb el suport de Girard del Roselló mentre la Provença va passar a Lluís.[5]

L'imperi carolingi en 876

Lluís II d'Itàlia va morir el 12 d'agost del 875 havent designat el seu cosí Carloman de Baviera com a hereu, però amb el suport del Papa Joan VIII, Carles el Calb, rei de França Occidental va desplaçar-se ràpidament a Itàlia per ser coronat rei d'Itàlia i emperador. Lluís el Germànic, el pare de Carloman, va venjar-se atacant i saquejant els dominis de Carles, que fou coronat el dia de Nadal del 875. El ducat de Vienne o Borgonya Cisjurana fou donat al seu cunyat Bosó[6] i es va veure obligat a tornar immediatament a França.

Imperi carolingi, en groc els territoris de Bosó de Provença

El 15 d'octubre del 879 diversos magnats, grans eclesiàstics i senyors es van reunir en assemblea a castell de Mantaille (entre Anneyron i Châteauneuf-de-Galaure a la Droma) per escollir l'home més apte per protegir el país i l'Església. Fou escollit Bosó i es va decidir la restauració del regne de Borgonya del que fou nomenat rei;[7] el regne estava format principalment per les grans possessions de Bosó i de les diòcesis de sis arquebisbes i disset bisbes presents (Aix, Arle, Autun, Avignon, Beaune, Besançon, Chalon, Dijon, Genève, Grenoble, Langres, Lausanne, Lyon, Macon, Marsella, Tarentaise, Tonnerre, Troyes, Valence i Vienne). El 15 d'octubre del 879 Bosó esdevingué rei de Borgonya i fou coronat pocs dies després a Lió per Aurelià, l'arquebisbe local. La capital es va instal·lar a Viena del Delfinat.

El 880 Ricard I de Borgonya va entrar en guerra contra el seu germà Bosó, i després d'apoderar-se de Lió, assetjà Viena del Delfinat. Bosó es va refugiar amb les seves tropes a les muntanyes deixant la defensa de la ciutat en mans d'Ermengarda de Provença. Quan Carles III el Gras va marxar per ser coronat d'rei d'Itàlia, Lluís III i Carloman II van abandonar el setge permetent el retorn de Bosó a la seva capital.[8] Carles III el Gras, elegit emperador d'Occident, va reprendre la guerra en 881 i les tropes de Carloman II van retornar al setge de Viena, però a la mort Lluís III va aixecar el setge per anar a recollir la successió,[8] però les tropes de Carles III van aconseguir conquerir la vila que fou saquejada i incendiada. Ricard va agafar sota la seva protecció a la seva cunyada Ermengarda, a la seva neboda Engelberga, i al seu nebot, el futur emperador Lluís III, i els porta a Autun, mentre Bosó es refugia a Provença.[9] El 883, rebé el comtat d'Autun, com agraïment pels seus serveis.

A la mort de Bosó en 887, el seu fill Lluís era un infant i el seu germà Ricard el Justicier va heretar els seus honors i es va declarar el protector del seu nebot Lluís i es va apoderar del govern dels estats de Bosó. L'emperador Carles el Gras era l'únic sobirà regnant en posició d'oposar-se als drets de Lluís, i privat d'hereu legítim, Carles el Gras va adoptar Lluís com a fill, i li va concedir el títol de rei, cosa que li va permetre de retornar i regnar a Provença sota regència de sa mare Ermengarda de Provença.[10] En 911 va deixar el govern efectiu a Hug d'Arle que va governar des d'Arle i va rebre el títol de comte i marques de Provença.

Ducs beneficiaris

Els pagus del Ducat de Borgonya al segle IX

Ricard el Justicier el 898 fou autoritzat pel rei Odó I de França a fusionar els seus comtats i prengué el títol de marquès de Borgonya[11] i en 918 com a duc de Borgonya,[12] i va poder exercir una quantitat creixent de poder sobre el seu territori, que comprenia l'Autunais, Beaunois, Avalois, Lassois, Dijonais, Memontois, Atuyer, Oscheret, Auxois, Duesmois, Auxerrois, Nevernais, Chaunois i Massois. Sota Ricard, aquests territoris van rebre la llei i l'ordre, protegits dels normands i van servir de refugi per als monjos perseguits.

Sota Raül I, el fill de Ricard i duc des de 921, Borgonya va tenir una posició de prominència a França, quan es va convertir en rei de França el 923 quan va esdevenir rei de França després de la batalla de Soissons en la que es va destronar Carles III de França,[13] intervenint el 931 i 932 en els afers de la Baixa Borgonya, donant el Regne de la Baixa Borgonya a Rodolf II de Borgonya i el Comtat de Viena a Carles Constantí de Viena, el fill de Lluís el Cec, però va morir sense descendència l'any 936.[14]

Sota Hug el Negre, els Robertians, que ostentaven el títol de dux Francorum, amb la voluntat de millorar la seva posició a França contra els reis carolingis, va intentar sotmetre el ducat a la seva sobirania, però van haver de mantenir Borgonya com un ducat separat. Gilbert de Chalon, que va governar en nom de la seva esposa Ermengarda de Borgonya, germana d'Hug el Negre, es va mantenir distanciat de les lluites de poder entre carolingis i robertians, va haver d'acceptar la sobirania d'Hug el Gran, comte de París, el 955.

Dos germans d'Hug I de França, el primer rei capet de França,[15] van prendre el govern de Borgonya com a ducs, primer Otó I de Borgonya i després Enric I de Borgonya, que van mantenir la independència del ducat, però la mort d'aquest últim sense fills va ser un moment determinant en la història del ducat.

El Regne d'Arle

A la mort de Lluís III el Cec el 928, Hug d'Arle va renunciar a la Borgonya Cisjurana i Provença en favor de Rodolf II de Borgonya a canvi de la renúncia d'aquest al regne d'Itàlia, i el 934 Rodolf va reunir els dos regnes, que es va anomenar regne de les Dues Borgonyes[16] i després del 937 com a regne d'Arle per la capital.

Crisi successòria

Enric I de Borgonya va morir l'any 1002 a Palestina poc després d'acabar la Primera Croada[17] deixant dos possibles hereus: el seu nebot Robert II de França i el seu fillastre Otó Guillem de Borgonya, vassall de l'emperador del Sacre Germànic, a qui Enric havia adoptat i nomenat el seu hereu. Robert va reclamar el ducat pels seus drets duals com a senyor feudal i parent de sang més proper del difunt, Otó Guillem va disputar la seva reclamació i començar una guerra. Amb l'ajuda de les tropes prestades per Ricard II de Normandia la primavera de 1003 va envair Borgonya fracassant al Comtat d'Auxerre.[18] El 1004, Robert II va assetjar Beaune, i amb el Comtat d'Autun i Beaune controlats per Robert, Otó Guillem es va veure forçat a negociar.[19] El 1005, Robert II, els seus homes, i els normands eren de nou al nord del ducat, i conjuntament amb Otto-Guillem van prendre el comtat d'Avallon, i el comte Landry de Nevers finalment es va reconciliar amb el rei renunciant als comtats d'Avallon i Auxerre. Al final dels acords de 1005–1006, Otó Guillem havia renunciat al títol ducal de Borgonya i a totes les possessions del seu difunt padrastre, que va tornar a la Corona, excepte la ciutat de Dijon, encara en poder de Brunon de Roucy.

La dinastia inicial dels ducs de Borgonya es va extingir el 1026, amb la mort sense descendents de l'hereu de la casa, el duc Otó Guillem de Borgonya. Però el ducat ja havia estat annexionat al 1016 per Enric I, que va esdevenir duc al 1016. Enric va concedir el ducat al seu germà Robert, que fundà la branca de la dinastia dels Capets.[20] D'aquesta línia descendent prové Alfons VII de Lleó, fill de Ramon de Borgonya i d'Urraca, reina de Lleó, Galícia i Castella, filla i hereva de Alfons VI de Lleó. El nebot d'Alfons VII de Lleó, Alfonso Enríquez, va ser el primer rei de Portugal. L'últim representant de la casa va ser Felip de Rouvres, que va morir de pesta el 1361. El ducat va passar a la corona francesa i dos anys més tard Joan II de França li va concedir el títol al seu fill més petit, Felip. Felip es va casar amb Margarita III de Flandes i a través d'aquesta unió el ducat de Borgonya es va unir al Comtat de Flandes, Artois, Nevers, Rethel i als ducats de Brabant i Limburg.[21]

L'última duquessa de la Borgonya independent va ser Maria de Valois, que es va casar amb Maximilià I d'Àustria.[22] En les capitulacions matrimonials es va estipular que el seu segon fill seria qui heretés els territoris materns, però Maria va morir en un accident de cavall abans que això pogués passar. El rei Lluís XI de França havia arrabassat el ducat als Valois-Borgonya un cop mort Carles el Temerari -pare de Maria- i es va extingir la branca masculina i amb ella el apanage. Maria i Maximilià van sostenir una guerra pel ducat que va acabar quan ella va morir i es va signar la pau de Senlis. Per la mateixa pau, el ducat de Borgonya va ser incorporat a França, mentre que la part dels Països Baixos van passar a la casa d'Àustria.[23]

Llista de ducs

el 1002 el comtat de Borgonya és annexionat a França
nominal 1002-1004: Otó-Guillem de Borgonya, fill d'Adalbert d'Itàlia
Escut d'armes del ducat de Borgonya
Escut d'armes dels ducs Valois de Borgonya
el 1477 la Corona francesa ocupa el ducat de Borgonya i és annexionat a la corona. Els Habsburg passaran a controlar tan sols els Països Baixos, tot i que continuaran utilitzant el títol de duc de Borgonya

Dinastia Habsburg - Primer període

Dinastia Habsburg - Segon període

Referències

  1. 1,0 1,1 «Ducat de Borgonya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Kingdom of the Burgundy (406-534)» (en anglès americà). Short History, 16-02-2017. [Consulta: 16 octubre 2022].
  3. Goldberg, Eric Joseph. Struggle for Empire: Kingship and Conflict Under Louis the German, 817-876 (en anglès). Cornell University Press, 2006, p. 113. ISBN 080143890X. 
  4. «Monumenta Germanica Historica» (en llatí) p. 369. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 26 octubre 2022].
  5. «anno 863». A: Annales Bertiniani (en llatí), p. 118. 
  6. Hoyt, Robert Stuart. Europe in the Middle Ages (en anglès). 2a. Harcourt, Brace & World, 1966, p. 182. 
  7. Foundation for Medieval Genealogy. «Provence - kings, counts» (en anglès).
  8. 8,0 8,1 Foundation for Medieval Genealogy :GERMANY - CHARLES[1]
  9. Annales Bertiniani, anno 882, pàg 288,[2]
  10. «Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia» (en llatí) p. 404. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 1r abril 2014].
  11. Plancher. Histoire générale et particulière de Bourgogne (en francès). Tome I Preuves, XIX, p. xvi. 
  12. Jean, Richard. Histoire de la Bourgogne (en francès). Privat, 1988, p. 131. 
  13. Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe de Bourgogne devenu roi de France l'an 923 (en francès). Dupont, 1823, p.47. 
  14. Volkmann, Jean-Charles. Bien connaître les généalogies des rois de France (en francès). Editions Jean-paul Gisserot, 1996, p.41. ISBN 2877472086. 
  15. «Ducat de Borgonya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe, devenu roi de France l'an 923: dissertation historique (en francès). Chez l'Editeur, 1827, p. 60. 
  17. Jacobus (de Guisia). Histoire de Hainaut, traduite en francais avec le texte latin (en francès). vol.12. Fournier, 1837, p. 384. 
  18. Detlev Schwennicke: Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge, Volum II (Marburg, Germany: Verlag von J. A. Stargardt, 1984), quadre 59
  19. J. Richard:"Les ducs de Bourgogne et la formation du duché du xie au xive siècles", Paris, 1954, p. 5
  20. The new Cambridge medieval history. Vol. 4, C. 1024-c. 1198. Part 2. Cambridge: Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-1-139-05403-4. 
  21. Vaughan, Richard. Philip the Bold : the formation of the Burgundian state. New ed. Woodbridge, Suffolk, U.K.: The Boydell Press, 2002. ISBN 0-85115-915-X. 
  22. Fichtner, Paula Sutter. The Habsburgs : Dynasty, Culture and Politics.. Londres: Reaktion Books, 2014. ISBN 978-1-78023-314-7. 
  23. Corps Universel Diplomatique Du Droit Des Gens: Contenant Un Recueil Des Traitez D'Alliance, De Paix, De Trêve, ... qui ont été faits en Europe, depuis le Regne de l'Empereur Charlemagne jusques à présent .... 3,2 (en llatí), 1726, p. 304-308. 

Vegeu també

Read other articles:

Japanese politician Masayoshi YoshinoMinister of State for Reconstruction [ja]In officeApril 26, 2017 (2017-04-26) – October 2, 2018 (2018-10-02)Member of The House of Representatives for Fukushima's 5th DistrictIncumbentAssumed office June 26, 2000 (2000-06-26) - present Personal detailsBorn (1948-08-08) August 8, 1948 (age 75)Iwaki, FukushimaAlma materWaseda University Masayoshi Yoshino and Masaru Hashimoto ,Gover...

 

1964 film by Robert Lynn MozambiqueOriginal film posterDirected byRobert LynnScreenplay byPeter YeldhamStory byHarry Alan TowersProduced byHarry Alan TowersOliver A. UngerStarringSteve Cochran Hildegard KnefPaul Hubschmid Vivi BachCinematographyMartin CurtisEdited byPeter BoitaMusic byJohnny DouglasProductioncompanyTowers of London ProductionsDistributed byBritish Lion FilmsRelease date December 1964 (1964-12) Running time98 minutesCountries United Kingdom[1] South Africa ...

 

Brooks Woodland PreserveBrooks Woodland PreserveEstablished1975OperatorThe Trustees of ReservationsWebsiteBrooks Woodland Preserve The Brooks Woodland Preserve is a 558-acre (226 ha) open space preserve located in Petersham, Massachusetts. The property, named after industrialist and diplomat James Wilson Brooks, is managed by the land conservation non-profit organization The Trustees of Reservations and offers 13 miles (21 km) of trails and primitive woods roads available for hiking...

artikel ini perlu dirapikan agar memenuhi standar Wikipedia. Tidak ada alasan yang diberikan. Silakan kembangkan artikel ini semampu Anda. Merapikan artikel dapat dilakukan dengan wikifikasi atau membagi artikel ke paragraf-paragraf. Jika sudah dirapikan, silakan hapus templat ini. (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) Artikel ini perlu diwikifikasi agar memenuhi standar kualitas Wikipedia. Anda dapat memberikan bantuan berupa penambahan pranala dalam, atau denga...

 

Georgian politician This biography of a living person needs additional citations for verification. Please help by adding reliable sources. Contentious material about living persons that is unsourced or poorly sourced must be removed immediately from the article and its talk page, especially if potentially libelous.Find sources: Giorgi Khelashvili – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (March 2021) (Learn how and when to remove this template mess...

 

Overview of the events of 1612 in art Overview of the events of 1612 in art List of years in art (table) … 1602 1603 1604 1605 1606 1607 1608 1609 1610 1611 1612 1613 1614 1615 1616 1617 1618 1619 1620 1621 1622 … Art Archaeology Architecture Literature Music Philosophy Science +... Events from the year 1612 in art. Events (unknown) Paintings Gentileschi – Judith Beheading Holofernes Cornelis Engelsz – The St Adrian Civic Guard Artemisia Gentileschi - Judith Slaying Holofernes (first ...

This article's factual accuracy may be compromised due to out-of-date information. The reason given is: he resigned in November 2021 from at least some of the roles that are listed here in the present tense. Please help update this article to reflect recent events or newly available information. (November 2021) איתי פנקס מרצה Etai J. Pinkas Arad (born 1973) was a leader of the Israeli LGBT community. Pinkas served as chairman of the national LGBT association in Israel and was a me...

 

Introducing Kafka Book coverAuthorDavid Zane MairowitzIllustratorRobert CrumbCountryUnited StatesLanguageEnglishSeriesIntroducing...GenreBiographyPublisherTotem BooksPublication date1993ISBN1-84046-122-5 Introducing Kafka, also known as R. Crumb's Kafka, is an illustrated biography of Franz Kafka by David Zane Mairowitz and Robert Crumb. The book includes comic adaptations of some of Kafka's most famous works including The Metamorphosis, A Hunger Artist, In the Penal Colony, and The Judgment,...

 

Hendy 302 Role Two-seat cabin monoplaneType of aircraft Manufacturer Hendy Aircraft Company Designer Basil Henderson First flight 1929 Introduction 1929 Retired 1938 Produced 1929 Number built 1 The Hendy 302 was a British two-seat cabin monoplane designed by Basil B. Henderson and built by George Parnall & Company Limited at Yate in 1929. Only one aircraft was built registered G-AAVT. The 302 was a low-wing cantilever monoplane with fixed tailskid landing gear, powered by a 105 hp (...

Romantic comedy/drama television series ValentineGenreRomantic Comedy dramaCreated byKevin MurphyStarringJaime MurrayKristoffer PolahaChristine LakinAutumn ReeserRobert BakerPatrick FabianGreg EllisComposersGary ChaseNathan WangDavid ManningCountry of originUnited StatesOriginal languageEnglishNo. of seasons1No. of episodes8ProductionExecutive producersKevin MurphyCourtney ConteProducersKaty BallardJoanne TollRunning time42 minutesProduction companiesMedia Rights CapitalBaked Goods Production...

 

American Spanish-language television network This article is about the terrestrial television network launched in 1984. For the Puerto Rican television station it was named after, see WKAQ-TV. For the unrelated news program from Uruguayan channel Teledoce, see Telemundo 12. Television channel TelemundoTypeFree-to-air television networkCountryUnited StatesAffiliatesStateMarketHeadquartersMiami, Florida, U.S.ProgrammingLanguage(s)SpanishPicture format1080i HDTV(re-scaled to 16:9 1080i for some ...

 

Australian direct marketing holding company Direct GroupIndustryDirect marketingFounded1985; 38 years ago (1985) in Sydney, NSW, AustraliaHeadquartersSydney, AustraliaAreas servedAustralia and New ZealandKey peopleChris Eade (CEO)Number of employees673 (2018[1])Divisions Expo Channel TVSN Websitedirectgroup.com.au Direct Group is a direct marketing holding company operating in Australia and New Zealand. The company, founded in 1985,[1] operates with thre...

Historic site in Somerset, England.Over Langford ManorNative name The Old CourthouseOver Langford Manor from the WestLocationUpper Langford, Somerset, England.Coordinates51°19′54″N 2°46′02″W / 51.33167°N 2.76722°W / 51.33167; -2.76722BuiltLate 15th century Listed Building – Grade IIDesignated9 February 1961Reference no.1311746 Location of Over Langford Manor in Somerset Over Langford Manor,[1] also known as The Old Courthouse[2] (of t...

 

This article is about the suburb in Dublin, Ireland. For other places with the name Sandyford, see Sandyford (disambiguation). Suburb of Dublin, in Dún Laoghaire–Rathdown, Ireland Suburb in Dún Laoghaire–Rathdown, Leinster, IrelandSandyford Áth an GhainimhSuburbCommercial buildings in Sandyford east of the R133 roadSandyfordLocation in DublinShow map of DublinSandyfordSandyford (Ireland)Show map of IrelandCoordinates: 53°16′12″N 6°13′30″W / 53.27°N 6.225°W&#...

 

Questa voce o sezione sull'argomento scautismo non cita le fonti necessarie o quelle presenti sono insufficienti. Commento: neanche una fonte Puoi migliorare questa voce aggiungendo citazioni da fonti attendibili secondo le linee guida sull'uso delle fonti. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Questa pagina sull'argomento scautismo sembra trattare argomenti unificabili alla pagina Comunità Capi, che potrebbe confluire qui. Puoi contribuire unendo i contenuti in una pag...

Halaman ini berisi artikel tentang partai politik. Untuk organisasi pro-kemerdekaan Timor Leste, lihat Dewan Nasional Pemberontakan Maubere. Kongres Rekonstruksi Timor Nasional Ketua umumXanana GusmãoDibentukMaret 2007Kantor pusatBairo Gurilhus, DiliSayap pemudaOrganisasi Partai PemudaSayap wanitaOrganisasai Partai WanitaIdeologiDemokrasi sosialPosisi politiktengah-kiri[1]WarnaBiru, putih, hijau, emas, cokelatParlemen Nasional22 / 65BenderaSitus webhttp://www.partidocnrt.comPoli...

 

Private port in Karaikal, Puducherry, India Karaikal Port Private LimitedNative namePort de Karaikal privé limitéTypePrivateIndustryMarineFounded2009; 14 years ago (2009)HeadquartersKaraikal Port Private Limited, Khezhavanjoor Village, T.R.Pattinam, Karaikal – 609602, IndiaKey peopleGautam AdaniOwnerAPSEZ (2023–present)Websitewww.karaikalport.com Karaikal Port Private Limited (KPPL; French: Port de Karaikal privé limité) a private port developed by the Chennai based ...

 

This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article contains content that is written like an advertisement. Please help improve it by removing promotional content and inappropriate external links, and by adding encyclopedic content written from a neutral point of view. (October 2018) (Learn how and when to remove this template message) This article needs additional citations for ...

U.S. Senate election in Indiana 1932 United States Senate election in Indiana ← 1926 November 8, 1932 1938 →   Nominee Frederick Van Nuys James E. Watson Party Democratic Republican Popular vote 870,053 661,750 Percentage 55.57% 42.26% County resultsVan Nuys:      40-50%      50–60%      60–70%      70–80%Watson:      40–50%  ...

 

26th Iowa Infantry RegimentIowa state flagActiveSeptember 30, 1862, to June 6, 1865CountryUnited StatesAllegianceUnionBranchInfantryEngagementsAmerican Civil War Battle of Fort Hindman Siege of Vicksburg Battle of Lookout Mountain Battle of Missionary Ridge Battle of Resaca Battle of Kennesaw Mountain Battle of Atlanta Battle of Jonesboro March to the Sea Military unit The 26th Iowa Infantry Regiment was an infantry regiment that served in the Union Army during the American Civil War. Service...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!