Haüyna
L'haüyna,[2] o hauynita[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per T
 Haüyna | |
|---|---|
 Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya | |
| Fórmula química | (Na, Ca)4-8(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,Cl)1-2 |
| Epònim | René Just Haüy  |
| Localitat tipus | Llac de Nemi |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.07 |
| Dana | 76.2.3.3 |
| Heys | 17.10.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | dodecaèdric o pseudooctaèdric |
| Estructura cristal·lina | Z = 1; a = 9.08 - 9.13 Å |
| Grup puntual | isomètrica hexotetraèdrica; 4 3m - hexotetraèdrica |
| Grup espacial | p4 3n |
| Massa molar | 1,032.43 g |
| Color | blau, verd, vermell, groc, gris, blanc, rosa |
| Macles | comuns en {111} |
| Exfoliació | distingible/bona; distingible en {110} |
| Fractura | concoidal, irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blau molt clar a blanc. En la varietat latzurita la ratlla és d'un color blau brillant |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 2,4 a 2,5 |
| Densitat | 2,44 a 2,5 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,494 a 1,509 |
| Birefringència | no |
| Pleocroisme | no |
| Fluorescència | pot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga |
| Fusibilitat | 4,5 |
| Solubilitat | gelatinitza en àcids |
| Impureses comunes | K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hyn |
| Referències | [1] |
L'haüyna,[2] o hauynita[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès René Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.[4]
Característiques
L'haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecaèdrics o pseudooctaèdrics. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'haüyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, alloriïta, balliranoïta, bicchulita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, carbobystrita, cianoxalita, danalita, davyna, depmeierita, fantappieïta, farneseïta, franzinita, genthelvita, giuseppettita, helvina, hidroxicancrinita, kamaishilita, kircherita, latzurita, liottita, marialita, marinellita, meionita, microsommita, noseana, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, silvialita, sodalita, tounkita, tsaregorodtsevita, tugtupita i vishnevita.
Formació i jaciments
Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusives sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.
_3.JPG)
Varietats
La latzurita és l'única varietat d'haüyna existent. La seva fórmula és Na₆Ca₂(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,S₂, S₃,Cl,OH)₂, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.[5]
La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.[6]
Referències
- ↑ «Haüyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Haüyna». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Hauynita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Sodalite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Lazurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ Hurlbut, Cornelius S. and Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p. 459 ISBN 0-471-80580-7
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.