Guilhem Figueira (fl....1215-1240...) fou un trobador occità. Se'n conserven dotze composicions.
Vida
No es conserven referències a aquest personatge en documents d'arxiu. La vida va ser escrita per algú molt hostil a aquest trobador (mout se fez grazir als arlotz et als putans et als hostes et als taverniers = "es feu molt agradable als homes de mala vida, als truans, als hostalers i taverners"). I ens dona unes indicacions que poden ser certes: que era de Tolosa, fill d'un sastre i ell mateix sastre. I, el que sí que és cert és que quan els francesos prengueren Tolosa, se n'anà a Llombardia.[1] Els darrers anys de la seva producció poètica, de 1230 fins a la darrera peça datable el 1240, els passà a la cort de Federic II.
La peça més coneguda és D'un sirventes far en est son que m'agensa (217,2), un violent i llarg (23 estrofes; 160 versos) sirventès contra l'església de Roma amb motiu de la croada contra els albigesos. El sirventès fou escrit cap a 1229, a Tolosa, i utilitza la música i rima d'un himne marià, cosa que n'hauria facilitat l'aprenentatge i la difusió entre el públic.[2] El sirventès fou respost per la trobairitz Gormonda de Monpeslier.
Es conserven un total de dotze composicions de Guilhem Figueira. Només dues són cançons mentre que la majoria són sirventesos, dues cançons de croada i peces de debat.
Sirventesos
(217,2)[3]D'un sirventes far en est son que m'agenssa
(217,4) Ja de far nou sirventes
(217,4a) Ja de far un sirventes
(217,5) No ·m laissarai per paor
(217,8) Un nou sirventes ai en cor que trameta
Cançons de creuada
(217,1) Del preveire major
(217,7) Totz hom qui ben comensa e ben fenis
Coblas
(10,9 = 217,1a) Anc tan bel colp de joncada (cobla amb resposta d'Aimeric de Peguilhan; vegeu també Paves)
(10, 13 = 217,1b) Bertram d'Aurel, se moria (cobla amb resposta d'Aimeric de Peguilhan)
Cançons
(217,4b) Ja non agr' obs qe mei oill trichador
(217,6) Pel joi del belh comensamen
Tensó
(10,36 = 217,4c) N' Aimeric, que us par del pro Bertram d'Aurel (amb Aimeric de Peguilhan)
Referències
↑Vegeu l'edició i traducció de la vida també a Riquer, Los trovadores p. 1271
↑De fet, existeixen documents que proven que era conegut del gran públic quaranta anys després de la seva composició (vegeu Riquer, Los trovadores, p. 1272)
↑Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Emil Levy, Guilhem Figueira, ein provenzalischer Troubadour, Berlín, 1880
Repertoris
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 334
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 228-230 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Guilhem Figueira és el número PC 217]
.jpg)
.jpg)
