Aimeric de Peguilhan

Plantilla:Infotaula personaAimeric de Peguilhan
Imatge
Representació d'Aimeric de Peguilhan; BnF ms. 854 fol. 50v, cançoner I Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Aimeric de Péguilhan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1228 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Llombardia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, poeta, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: f4706f33-80f4-4318-8dc6-21f05d740d9b Discogs: 2304432 Allmusic: mn0002163367 Modifica el valor a Wikidata

Aimeric de Peguilhan (c.1175 - c. 1230 a Itàlia) fou un trobador occità nascut a Pegulhan (localitat situada vora Sent Gaudenç).

Fill d'un mercader de teixits, el seu primer mecenes fou Ramon V de Tolosa i després el seu fill Ramon VI de Tolosa. Visqué a Catalunya un cert temps sota la protecció de Guillem de Berguedà. Hagué d'abandonar la regió davant l'amenaça de la croada albigesa i es desplaçà al nord d'Itàlia cap al 1212 on s'hi va estar deu anys[1] sota la protecció dels senyors d'Este i de Malaspina.[2] Es creu que tenia una amant a Tolosa de Llenguadoc, motiu pel qual hi va tornar un altre cop.

Vida d'Aimeric de Peguilhan

N'Aimerics de Peguillan si fo de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers, que tenia draps a vendre. Apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. Et enamoret se d'una borgesa, soa visina. Et aquella amors li mostret trobar. Et fetz de leis maintas bonas cansos. E mesclet se ab lui lo marritz de la domna e fetz li desonor. E N'Aimerics si s'en venget, qu'el lo feri d'una espaza per la testa. Per que.l covenc ad issir de Tollosa e faidir. Et anet s'en en Cataloigna. E.N Guillems de Berguedam si l'acuilli; et enansset lui en son trobar, en la premiera canson qu'el avia faita. Et fetz lo joglar, qu'el li det son pallafre e sos vestirs. E presentet lo al rei Anfos de Castella, que.l crec d'arnes e d'onor. Et estet en aquellas encontradas lonc temps. Puois s'en venc en Lombardia, on tuich li bon ome li feron gran honor. Et en Lombardia definet.[3]

Obres

BnF ms. 12473 fol. 37, cançoner K

Se sap que compongué almenys cinquanta obres, de les quals només sis ens han arribat amb música:

  • (10,12)[4] Atressi·m pren com fai al jogador (amb música conservada al cançoner G)
  • (10,15) Cel que s'irais ni guerrej' ab amor (amb música conservada al cançoner G)
  • (10,25) En Amor trop alques en que·m refraing (amb música conservada als cançoners G i R)
  • (10,27) En greu pantais m'a tengut longamen (amb música conservada al cançoner G)
  • (10,41) Per solatz d'autrui chan soven (amb música conservada al cançoner G)
  • (10,45) Qui la vi, en ditz (amb música conservada als cançoners R i W)

Referències

  1. Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction, p.279 Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0
  2. «Aimeric de Peguilhan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rüdiger, Jan. Aristokraten und Poeten.: Die Grammatik einer Mentalität im tolosanischen Hochmittelalter. (en alemany). Akademie Verlag, 2001, p.364. ISBN 3050035943. [Enllaç no actiu]
  4. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia

  • Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 287
  • Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 963-982
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995, p. 224-227 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Vegeu també

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!