La Guerra de Líbia de 2014-2020 fou un conflicte que tingué lloc a la República de Líbia, degut a la violència entre les diferents milícies que van enderrocar i executar a l'exPresident del país Moammar al-Gaddafi a la Guerra Civil Líbia de l'any 2011, i als diferents grups que s'enfronten per aconseguir el control del país.
Antecedents
Líbia es trobava amb dos parlaments, un a Trípoli, controlat pels islamistes, i l'altre, reconegut per la comunitat internacional, a Tobruk, Cirenaica, que havia estat forçat a desistir d'actuar per les forces jihadistes. El general Khalifa Haftar, que lidera l'Exèrcit Nacional de Líbia i s'oposa tant als jihadistes com a el Govern d'Acord Nacional. A través del seu exèrcit, el general va llançar al maig atacs aeris contra grups islamistes a Bengasi, amb l'objectiu d'apoderar-se al Parlament. A més, acusa el primer ministre Ahmed Maiteg de cooperar amb grups islamistes. Al juny, Maiteg va renunciar després que la Cort Suprema dictaminés que el seu nomenament va ser il·legal.
Enmig dels combats es van celebrar unes eleccions per al Parlament libi (juny de 2014), la Cambra de Representants de Líbia, els membres electes es van posicionar a favor de l'Operació Dignitat i les brigades Zintan. No obstant això, els diputats de l'anterior mandat (elegit el 2012), que eren majoritàriament d'ideologia islamista, es van negar a cedir els seus càrrecs i es van autoproclamar com el Govern legítim, el Congrés Nacional General (GNC), alhora que es van posicionar a favor de les milícies islamistes de Misratah i Bengasi.
Territoris controlats per les diferents faccions el juliol de 2015
Durant el caos generalitzat i la guerra civil que va seguir la revolució i va provocar l'erosió del control territorial sota el Congrés Nacional General, la facció local lleial a Estat Islàmic, que prèviament s'havia apoderat de la ciutat portuària de Derna, va llançar un atac el març del 2015 per capturar Sirte, que llavors era ocupada per una milícia islamista, i va caure el maig del 2015.[1]
El març de 2015, l'ENL va començar un setge a Derna que va aixecar el maig de 2015 a causa de les disputes entre els comandants i les tribus afiliades, i el juny de 2015 el Consell Shura dels Mujahideen de Derna va llançar una ofensiva, expulsant Estat Islàmic de gran part de la ciutat,[2] però els enfrontaments van continuar entre ells i l'ENL. Al juliol de 2015, els últims militants d'Estat Islàmic a Derna van retirar-se a Sirte.[3] Aprofitant l'enfonsament d'Estat Islàmic a la ciutat, el Consell Shura va començar a imposar el seu propi govern i les forces de l'exèrcit líbi van intentar avançar cap a la ciutat.
El maig de 2016 va començar la batalla de Sirte entre Estat Islàmic i les forces lleialistes del Govern d'Acord Nacional (GNA) recolzades pels Estats Units, a la vegada que es combatia la batalla de Mossul contra Estat Islàmic a l'Iraq, la campanya de Raqqa de les Forces Democràtiques Sirianes a la capital de facto d'Estat Islàmic a Síria i amb l'Operació Escut de l'Eufrates al nord de Síria. El grup es va retirar de Sirte a les zones desèrtiques al sud de la ciutat, i va començar principalment atacs de baix nivell contra les forces líbies i la infraestructura local.[4]
El conflicte va assolir dimensions internacionals quan els Emirats Àrabs Units van decidir bombardejar, amb el beneplàcit d'Egipte, les posicions islamistes de Trípoli, mentre que Qatar va triar armar i finançar a aquests grups.
L'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Líbia, en control de la major part del país, inclosos Bengasi, Sirte i la majoria de les reserves de petroli de Líbia,[8] i el Govern d'Acord Nacional van arribar El 23 d'octubre de 2020, la Comissió Militar Mixta Líbia 5 + 5 que representa la un "acord d'alto el foc permanent a totes les zones de Líbia". L'acord, efectiu immediatament, exigia unes noves eleccions, que tots els combatents estrangers abandonessin Líbia en un termini de tres mesos, i que una força conjunta de policia patrullaria zones en disputa.[9]
.svg)
