El Govern de les Illes Balears (aleshores Govern Balear) de la tercera legislatura (1991-1995) fou un govern de coalició del Partit Popular i d'Unió Mallorquina, que concorreren plegats i assoliren la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Per tant, Gabriel Cañellas continuà essent el cap de l'executiu autonòmic, mentre que UM, per la seva banda conservava les dues conselleries que ja tenien. No obstant això, l'any 1992, i arran d'un congrés dels mallorquinistes, part de la militància començà a desconfiar dels populars perquè pensaven que el procés de fagocitació engegat pels conservadors espanyols estava en una fase avançada. Per aquest conjunt de factors, Cañellas destitueix Maria Antònia Munar com a consellera de cultura, fet que desferma una crisi en el si de la política illenca, ja que dos dels quatre diputats d'UM passaren al Grup Mixt. No obstant això, els populars mantingueren l'estabilitat parlamentària per mor del diputat trànsfuga del PSIBJaume Peralta.
El juny de 1993, Cañellas decideix fer una profunda remodelació del seu gabinet, tot jubilant moltes cares i introduint noves figures com ara Jaume Matas, Rosa Estaràs o Catalina Cirer.
Passa a dependre de la Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori des del 18 de juny de 1993. Alejandro Lacour Garcia (des de 30 de setembre de 1993)
