La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea. El primer cònsol de la família va ser Marc Atili Règul l'any 335 aC. Durant l'imperi diversos Atili van exercir el consolat.
Origen
No es coneix l'origen d'aquesta gens, però com que la mare de l'emperador August, Àtia, n'estava connectada, els poetes van començar a escriure dient que procedien d'Atis, fill d'Alba i pare de Capis, tots ells personatges llegendaris de l'Eneida.[1][2]
Praenomina usats per la gens Atília
Van usar amb preferència el praenomen: Lucius («il·luminat»), Marcus («relacionat amb el déu Mart»), Gaius («alegre»), Aulus («petit avi») i Sextus («el sisè fill» o «nascut en el sisè mes»).[3]
Branques de la gens Atília
Els cognomen que van portar en l'època republicana són: Bulb (Bulbus), Calatí (Calatinus), Llong (Longus), Règul (Regulus) i Serrà (Serranus). Aquest darrer també podia ser Sarà (Saranus). Els Llong eren patricis. L'únic cognom trobat en monedes és Saranus. El cognom Calatinus també es troba escrit en la forma Caiatinus, probablement indicava procedència de la ciutat de Cales a la regió de la Campània, o de la ciutat veïna Caia. Un dels Atilis Règul va obtenir l'agnomen Calenus en record d'una batalla lliurada a Cales l'any 335 aC.
La branca més important van ser els Atilii Reguli, dels quals se'n té notícia a partir de la segona meitat del segle iv aC. La branca dels Atilii Serrani n'eren descendents.[2]
Membres destacats
Els següents noms estan escrits en el seu idioma original. Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.
Atilius, un llibert que va construir un amfiteatre a Fidenes en temps de l'emperador Tiberi, el qual es va esfondrar causant la mort a uns 20.000[15] o 50.000 espectadors i va ser exiliat com a càstig.[16]
Atilius Vergilio, portador de l'estendard que va desertar de Galba l'any 69.
Marcus Atilius Metilius Bradua Caucidius Tertullus…Bassus, conegut per diversos noms, fill de l'anterior, va ser procònsol d'Àfrica en temps de l'emperador Antoni Pius.[19]
↑William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, p.406
↑ 23,023,1Broughton, T. Robert S., The Magistrates Of The Roman Republic, volum 1, Cleveland, Ohio: Case Western Reserve University Press, 1951, p. 179
↑William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 3, p.643