257 aC

257 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	257 aC (cclvii aC)
Islàmic	905 aH – 904 aH
Xinès	2440 – 2441
Hebreu	3504 – 3505
Calendaris hindús	-201 – -200 (Vikram Samvat) 2845 – 2846 (Kali Yuga)
Persa	878 BP – 877 BP
Armeni	-
Rúnic	-6
Ab urbe condita	497
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC
Anys
260 aC 259 aC 258 aC - 257 aC - 256 aC 255 aC 254 aC

El 257 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Règul i Blasió (o també any 497 ab urbe condita). L'ús del nom «257 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Roma

• Aquest any són elegits cònsols Gai Atili Règul Serrà i Gneu Corneli Blasió.^[2]
• Règul Serrà fa la guerra als cartaginesos en el transcurs de la Primera Guerra Púnica, derrotant la flota enemiga en la batalla de Tíndaris davant d'aquesta ciutat i prop de les illes Lipari però pateix considerables pèrdues. Va ocupar Lipara i també l'illa de Malta que saqueja. Quan torna a Roma rep els honors del Triomf naval.^[3][4]
• Hieró II, tirà de Siracusa, havia permès als cartaginesos d'utilitzar Tíndaris com a base. Després de la batalla, però, la ciutat cau en mans romanes, i també Lipari, a l'illa del mateix nom.^[5]

Vietnam

• Al 257 o potser al 258 aC, An Dương Vương (Thục Phán), cap de la tribu Thục dels Âu Việts, derrota la Confederació Văn Lang i unifica totes les tribus Âu Việt i Lạc Việt, fundant així el Regne d'Âu Lạc i la Dinastia Thục.^[6]

Sri Lanka

• Mahasiva, fill de Mutasiva, és nomenat rei d'Anuradhapura. Governarà fins al 247 aC.^[7]

Naixements

• Aristòfanes de Bizanci (data aproximada), director de la Biblioteca d'Alexandria.^[8]

Necrològiques

• Bai Qi ((xinès) 白起;), conegut per Ren Tu (人屠 "carnisser"), general del regne de Qin, un dels Regnes Combatents de la Xina. Militar destacat, es diu que en els trenta anys que va comandar els exèrcits de Qin no va ser mai vençut. Fan Sui, el Rei de Qin força Bai Qi a suïcidar-se, per haver-se negat a comandar l'exèrcit.^[9]

Referències

1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
2. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 12
3. Polibi. Història, I, 25
4. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 13
5. Polibi. Història, I, 25, 5
6. Chapuis, Oscar. A History of Vietnam: From Hong Bang to Tu Duc. Westport, Conn.: Greenwood Press, 1995, p. 89-90. ISBN 9780313296222. 
7. Obeyesekere, Donald. Outlines of Ceylon history. Colombo: Times of Ceylon, 1911, p. 22. 
8. «Aristòfanes de Bizanci». GEC. [Consulta: 4 abril 2024].
9. Sima Qian. «Biografia de Bai Qi». A: Registres del Gran Historiador: Liezhuan (列傳)