Gens Arrúncia

Gens Arrúncia

(la) gens Arruntia
Dades
Tipus	gens
Període	antiguitat clàssica

La gens Arrúncia (llatí: Arruntia gens)^[1] fou una gens romana d'origen plebeu que assolí rellevància cap al final de la República i ja dins l'Imperi.^[2] Probablement tenia un origen etrusc, car el nomen Arruntius és un patronímic del prenom etrusc Arruns, que devien portar els primers membres de la família (però que no s'ha documentat).^[3] Els praenomina més comuns entre els membres de la família foren Luci i Marc; en menor mesura també s'han documentat Gai i Quint.^{[cal citació]}

Pel que fa a les línies i branques de la família, l'historiador Ronald Syme n'identificà tres dins els Arruncis: la que comença amb l'almirall Luci Arrunci i continua amb l'adopció de Luci Arrunci Camil Escribonià, una altra originària de Patàvium i una tercera que provenia de Lícia, on s'establí un tal Arrunci els primers anys de l'Imperi Romà.^[4]

Membres

Entre els membres de la gens hi havia els següents personatges:

• Un tal Arrunci metge de professió
• Un tal arrunci proscrit pels triumvirs el 43 aC
• Luci Arrunci, també proscrit pels triumvirs i més tard cònsol el 22 aC
• Luci Arrunci, cònsol el 6 dC i fill de l'anterior
• Luci Arrunci Camil Escribonià, nascut Marc Furi Camil Escribonià i adoptat per l'anterior
• Arrunci Cels, gramàtic llatí del segle iv

Referències

1. Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250.  §160.
2. William Smith. «Arruntius». Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. [Consulta: 2 setembre 2020].
3. Chase, George David «The Origin of Roman Praenomina». Harvard Studies in Classical Philology, 1897, pàg. 129 i 135.
4. Syme, Ronald «Eight consuls from Patavium». Papers of the British School at Rome, 51, 1983, pàg. 115 [Consulta: 2 setembre 2020].