Geigerita

Geigerita
Fórmula química	Mn²⁺₅(AsO₄)₂(AsO₃OH)₂(H₂O)₈·2H₂O
Epònim	Thomas Geiger (en)
Localitat tipus	Falotta, Tinizong, Surses, Regió d'Albula, Grisons, Suïssa
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.05
Dana	39.2.6.2
Heys	20.8.10
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,94 Å; b = 10,69 Å; c = 6,77 Å; α = 80,97°; β = 84,2°; γ = 81,85°
Color	vermell rosa molt feble. Els cristalls aïllats semblen gairebé incolors
Exfoliació	perfecta - paral·lela a {010}
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,05(10) g/cm3 (mesurada); 3,00 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,601 nβ = 1,630 nγ = 1,660
Birefringència	δ = 0,059
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 89°, calculat: 88°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1985-028
Any d'aprovació	1985
Símbol	Ggr
Referències	[1]

La geigerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'ondrušita. Rep el nom pel doctor Thomas Geiger (1920 - 1990), mineralogista i metal·lúrgic suís de la indústria de la maquinària i especialista en els minerals de manganès i minerals de Falotta i dels Alps Parsettens als quals va dedicar la seva tesi doctoral i una sèrie d'estudis posteriors.

La geigerita és un arsenat de fórmula química Mn²⁺₅(AsO₄)₂(AsO₃OH)₂(H₂O)₈·2H₂O.^[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985, sent publicada per primera vegada el 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geigerita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu d'Història Natural de Basilea i a l'Institut Mineralògic de la Universitat de Basilea (Suïssa).

Va ser descoberta a Suïssa, concretament a Falotta, dins de Surses, a la regió d'Albula (Grisons), on es troba cobrint la roca en forma de petits cristalls, rarament superiors als 0,5 mm de longitud, en zones de l'ordre d'1 cm². També es troba en forma d'agregats massius de gra fi, fins a fibres de fins a 1 cm de longitud. A banda d'aquesta localitat, també ha estat descrita a la regió de Viamala, igualment als Grisons, així com a Itàlia, Romania, l'Aràbia Saudí i el Japó.