La simplesita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup simplesita de minerals.[2] Va ser anomenada així per Johan Frie
| Fórmula química | Fe²⁺₃(AsO₄)₂(H₂O)₈ |
|---|---|
| Epònim | associació |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.10 – Anhang |
| Dana | 40.3.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7.87Å, b = 9.41Å, c = 4.72Å, α = 99.92°, β = 97.38°, γ = 105.96° |
| Color | verd prada a blau indi |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada als plans d'exfoliació |
| Color de la ratlla | blanca blavenca |
| Densitat | 3,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.635 nβ = 1.668 nγ = 1.702 |
| Birefringència | δ = 0,067 |
| Angle 2V | mesurat: 87°, calculat: 88° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sym |
| Referències | [1] |
La simplesita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup simplesita de minerals.[2] Va ser anomenada així per Johan Friedrich August Breithaupt l'any 1837 del grec sin, amb, i plesiazein, agrupar-se, degut a la seva relació amb altres minerals.
La simplesita és un arsenat de ferro de fórmula Fe²⁺₃(AsO₄)₂(H₂O)₈,[3] que cristal·litza en el sistema triclínic. Forma cristalls petits i allargats, generalment imperfectes. Es poden trobar agregats esfèrics d'estructura radial. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5. És un mineral dimorf de la parasimplesita, amb la qual pot aparèixer formant intercreixements. El ferro (Fe2+) que conté es pot oxidar a un grau significatiu a Fe3+ (ferrisimplesita) amb un canvi adjunt en el color i propietats òptiques anàlogues a la vivianita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simplesita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Es troba en zones d'oxidació dels dipòsits hidrotermals que contenen arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: escorodita, roselita, farmacosiderita, parasimplesita, eritrita i annabergita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[4]
El grup de la simplesita de minerals és un grup de fosfats i arsenats triclínics integrat per tres espècies, molt relacionat amb el grup vivianita.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferrisimplesita | Fe3+₃(AsO₄)₂(OH)₃·5H₂O |
| Metaköttigita | (Zn,Fe,Fe)₃(AsO₄)₂·8(H₂O,OH) |
| Simplesita | Fe2+₃(AsO₄)₂·8H₂O |
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.