La gastronomia porto-riquenya, anomenada pels seus habitants cocina criolla,[1] consisteix en l'estil de cuina i plats tradicionals originals de Puerto Rico. Ha estat principalment una fusió influenciada pels avantpassats del poble porto-riqueny: els indígenes taïnos i arauac, els criolls espanyols i els esclaus de l'Àfrica subsahariana. Com a un dels territoris dels Estats Units, l'escena culinària de Puerto Rico també ha estat moderadament influenciada per la cuina estatunidenca.[2]
Tot i que la cuina porto-riquenya s'assembla a la cuina espanyola i d'altres llatinoamericanes, reflecteix una barreja diferent d'influències, utilitzant condiments i ingredients autòctons. Els ingredients bàsics de la cuina porto-riquenya inclouen l'arròs, els fesols i la mandioca. També s'utilitza carn (principalment de porc), peix, marisc i fruites tropicals (guaiaba i papaia).[1] Entre les begudes, destaca la producció local de rom, que es beu majoritàriament en forma de begudes combinades.[3]
De la dieta taïno i arauac provenen moltes arrels i tubercles tropicals com la yautía i sobretot la yuca, la mandioca. Les viandas són hortalisses d'arrel amb midó, com la iuca, el nyam, la yautía, la batata, la malanga i l'apio criollo, totes cultivades a les regions muntanyoses de l'illa.[4]
Els colonitzadors espanyols van introduir aliments d'Europa, Àsia i Àfrica, i van descobrir els béns locals com el porc i el bestiar. Tot i així, part del que els espanyols van portar a l'illa va tenir una gran importància per als plats tradicionals moderns com els plàtans, les bananes, l'oli d'oliva, l'all, l'arròs, el sucre, el bacallà i el cafè; tots els quals són ara destacats en la cultura alimentària actual de Puerto Rico.[5][2]
De la influència africana provenen el coco, el cafè (portat pels àrabs i els corsos a Yauco des de Kaffa, Etiòpia), okra, taro (malanga), tamarinde, nyam (ñame), les llavors de sèsam, els gandules (pèsols d'Angola), els plàtans, moltes varietats de bananes i altres hortalisses d'arrel i les pintades. Els esclaus africans també van introduir aliments per fregir, com els cuchifritos.[6]
A finals del segle XIX, la cuina tradicional de Puerto Rico estava ben establerta. L'any 1848, el primer restaurant, La Mallorquina, va obrir les portes al Vell San Juan.[7] El cocinero puerto-riqueño o Formulario, el primer llibre de cuina de l'illa, es va publicar el 1849.[8]