La gastronomia d'Eivissa i Formentera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Illa d'Eivissa i de l'illa de Formentera, la qual es va repoblar el segle xviii per eivissencs.
La condició d'illes dona unitat a una cuina d'herència catalana i origen pagès, compartida pels cinc municipis d'Eivissa i l'únic de Formentera.
La cuina eivissenca és marcada per la seua naturalesa marítima, amb una varietat enorme de plats de marisc o peix. Això es complementa amb les carns i hortalisses típiques de la dieta mediterrània. L'afluència de turisme ha creat un sector de restauració destacable, que ha impactat en l'oferta gastronòmica amb la creació de diversos restaurants d'alta gamma.
El sofrit pagès, paregut al frit mallorquí, és un sofregit de xai i pollastre amb patates.[1] Una altra recepta empra gallina, anyell, porc, lard, xulla, sobrassada, botifarra i patata. És condimentat amb all, julivert, sal, pebre, canyella en pols, claus d'espècie i safrà. Es cou els ingredient dins un brou de carn fins que el caldo desaparega. És habitual prendre'n com a segon plat.[2]
El bullit de peix, plat típic a Eivissa i Formentera, té com a base peixos de roca i patates coberts per allioli, acompanyats per un arròs a la marinera, és a dir arròs amb brou de peix.[1]
Ventre farcit
El ventre farcit és un embotit cuit curt i gruixut, en el qual s'aprecien trossos sensers de carn, que es feia tradicionalment a les matances per a reservar-lo per a alguna ocasió especial.
Sobrassada
Com a Mallorca i a Menorca, a Eivissa i Formentera també es fa sobrassada de bona qualitat. En aquestes illes es diferencia la sobrassada pagesa; en forma de ferradura, de gra gruixut i curació més curta; de la cular, que està embotida en el budell gruixut del porc i la carn de la qual està picada més fina i un temps triple de curació respecte a la pagesa. La sobrassada pitiüsa extra és la cular però amb una durada de curació encara més llarga.
Salsa de Nadal
Per a nadal es prepara una salsa anomenada salsa de Nadal. És feta a base d'ametlles, ous, brou de carn, sucre, espècies i safrà, i és un exemple del tret identitari de la cuina catalana, la mixta de dolç i salat. És postulat que prové dels àrabs. Es pren calenta dins d'una tassa com una mena de guarniment per al cóc de bescuit.[2]
Borrida de rajada,[3] un plat que té variants a tot el mediterrani però molt arrelat a la gastronomia popular d'Eivissa i Formentera[4] on es prepara de forma molt especial.[4] És una cassola de patata i rajada a la qual s'afegeix salsa feta amb una picada amb all i altres espècies, ou batut i oli d'oliva. Una altra borrida bastant popular es fa amb bacallà.
Guisat de peix,[3] una versió local del suquet de peix o de la calderada mediterrània que es fa en greixera i que conté patates, all-i-oli i mero, que s'acompanya de gall, rajada, emperador, llagosta i gambes.[5]
Peix sec, peix condimentat amb espècies que es deixa assecar al sol i es menja en amanides,[3] de les quals destaca l'amanida de Formentera, amb peix sec, tomàquet, patata i ceba.[6]
Sopa de menudets. A base de fetge, sang, un païdor i ou de gallina. Es prepara fent un sofregit, s'hi afegeix els menudets i la sopa.[3]
Tonyina a l'eivissenca, cuinada en cassola de fang amb panses i pinyons, verduretes, vi blanc, llimona i espècies.[7]
Macarrons de Sant Joan,[3] una mena d'arròs amb llet al qual l'arròs se substitueix per pasta (que, malgrat el nom, són tallarines, no macarrons) originari de Sant Joan de Labritja i típic de les seves festes patronals, per sant Joan.[8]
