Pterocles alchata caudacutus (nord-oest d'Àfrica i des del sud-est de Turquia fins al Kazakhstan).
Reproducció
Estableix el nial en una depressió del sòl, en zones pedregoses i semidesèrtiques que tinguin conreus de cereals sense gaire vegetació a la vora. A l'abril-juny pon 2-3 ous que els pares coven al llarg de 4 setmanes.
És sedentària i migradora. A l'hivern és marcadament gregària, i no ho és tant quan nidifica.
Cada dia s'ha desplaçar als abeuradors per compensar la seua dieta tan escassa en aigua. Ja que els pollets no poden anar-hi, són els pares qui s'amaren les plomes del pit i de la panxa perquè, un cop retornen al niu, els petits xuclin l'aigua.[5]
Conservació
Aquesta au, juntament amb la xurra (Pterocles orientalis), es troba en disminució a causa de la transformació progressiva de les àrees naturals de secà en àrees de regadiu (a primers dels anys vuitanta del segle xx, encara se'n trobaven en amplis sectors del Segrià, les Garrigues i la Noguera).[6] Al Principat de Catalunya es calcula que n'hi queden entre 50 i 60 parelles mentre que la població europea oscil·la entre 10.000 i 21.0000 parelles (5-24% de la població mundial).[7]