Futbol Club Barcelona en competicions internacionals
Al llarg de la seva història, el primer equip de Futbol Club Barcelona ha disputat diversos campionats oficials, tant a nivell europeu com internacionals (com ara el Mundial de Clubs). El club va participar per primera vegada en una competició europea l'any 1910. La competició va durar de 1910 a 1914 i el Barcelona va guanyar quatre de les cinc edicions. Des de 1914 fins a l'inici de la Copa Llatina el 1949, Barcelona no va participar en cap competició internacional. A partir de la temporada 1955–56, amb l'excepció de la 1956–57 (durant la primera Copa de Fires, perquè un Viena XI es va retirar de la competició) ha participat cada temporada en una o més competicions europees, sent l'únic equip que ha jugat a les competicions europees cada any fins a l'actualitat.
El primer equip de Barcelona ocupa el segon lloc en el rànquing dels clubs europeus amb més èxit pel que fa al nombre de trofeus internacionals oficials guanyats, darrere del Reial Madrid. Amb la Supercopa d'Europa 2015 a Tbilisi contra el Sevilla i el Campionat del Món de Clubs 2015 a Yokohama contra el River Plate, el club català va aixecar el seu trofeu internacional número 22, la segona marca més gran per darrere dels 32 del Reial Madrid.
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
Els primers passos
La primera vegada que el Futbol Club Barcelona va participar en una competició internacional oficial, va ser en la primera edició de la Copa de les Ciutats en Fires, torneig ideat el 1955 per Ernst Thommen, Ottorino Barrasi i Stanley Rous, figures rellevants de l'Europa futbolística de l'època. Originalment planificada per disputar-se al llarg de tres temporades, aquesta primera edició es desenvolupà entre 1955 i 1958. L'objectiu d'aquest torneig era enfrontar les seleccions de les ciutats amb Fires de Mostres Internacionals, és a dir, Barcelona, Basilea, Birmingham, Copenhaguen, Frankfurt del Main, Lausana, Leipzig, Londres, Milà i Zagreb. Com que l'Espanyol de Barcelona es va negar a cedir cap dels seus jugadors, la selecció de Barcelona es va compondre completament per jugadors del Barça, motiu pel qual es considera que fou aquest equip qui participà en la competició. A més de Barcelona, Birmingham (Birmingham City) i Lausana (Lausanne-Sports) van ser els únics que van participar amb jugadors d'un únic equip, donant-se la casualitat que tots tres disputarien les semifinals.[1]
Així Barcelona, que jugava amb samarreta blava i pantaló blanc (l'equipació de la Federació Catalana de Futbol de l'època), va quedar enquadrada en el grup A, juntament amb la selecció de Copenhaguen i la de Viena. No obstant, la retirada de la darrera abans d'iniciar la competició, va forçar que Barcelona i Copenhaguen juguessin dos partits, en una primera fase que es va allargar entre les temporades 1955-56 i 1956-57. El primer partit oficial de l'equip català a nivell internacional es va disputar el 25 de desembre de 1955, al Camp de les Corts, i va acabar amb una victòria barcelonina per 6-2. El segon partit es va disputar el 26 d'abril de 1956, a Dinamarca, i va acabar amb empat a 1.[1]
Durant l'etapa de Johan Cruyff a la banqueta al club (1988-96) se li va atribuir a l'equip el sobrenom de «Dream Team», amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Laudrup, Zubizarreta o Bakero. Tot i presentar-se amb últimes dues final Copes d'Europa derrotes, el club arribava a una nova final, on va perdre contra el SL Benfica i el FC Steaua Bucureşti.
La Copa d'Europa de futbol 1991-92 fou l'última edició disputada amb l'antic format, i amb eliminatòries directes des de la primera ronda de setzens de final, i es disputà una fase de grups, amb vuit equips dividits en dos, passant el campió de cada grup a la final. El Dream Team dirigit per Johan Cruyff va aconseguir superar en el seu camí cap a la final el Hansa Rostock, el Kaiserslautern, l'Sparta Praga, el Benficai el Dinamo Kíev, que es pot mencionar gol "in extremis" de Bakero davant el Kaiserslautern, a domicili i en el partit de tornada de vuitens de final. El FC Barcelona arribava a la seva tercera final de la Copa d'Europa, Es va enfrontar a la final a la UC Sampdoria de Gènova. El partit, jugat el 20 de maig de 1992 a l'Estadi de Wembley de Londres, es va saldar amb victòria per als barcelonistes, per la mínima amb un gol de Koeman a pilota parada durant la segona part de la pròrroga. El Futbol Club Barcelona va aixecar la seva primera Copa d'Europa.
En camí cap a la final, va superar la fase de grups, liderant el seu per davant de Werder Bremen, Udinese i Panathinaikos FC. guanyant tots els partits tret d'un empat a Atenes davant el Panathinaikòs; i va avançar a la final després de vèncer el Chelsea FC (en què Messi es va lesionar per a la resta de la competició), SL Benfica i AC Milan. En la final jugat el 17 de maig de 2006 a l'Stade de France de París, l'Arsenal es va reduir a deu homes al principi quan el porter Jens Lehmann va ser expulsat per una falta professional; malgrat tot van ser els que van marcar primer, Sol Campbell va marcar al minut 37. No obstant això en aquesta ocasió va aconseguir capgirar el marcador gràcies a dos gols aconseguits per Eto'o i Belletti a la segona part en tot just cinc minuts. Tots dos gols foren assistits per Larsson. El Barça va guanyar el campionat sense perdre.
El Barça de Guardiola o millor Barça de la història és el nom amb què es coneix el Futbol Club Barcelona entre les temporades 2008/09 i 2011/12 dirigit per Pep Guardiola. Sent el màxim estendard el jugador argentí Lionel Messi, ja que la seva arribada a la institució va ser la que va marcar l'esdevenir del club. Un dels millors.
Alguns dels integrants més coneguts i emblemàtics d'aquesta etapa van ser també l'argentí Lionel Messi, el català Xavi Hernández, l'espanyol Andrés Iniesta, el català Sergio Busquets i el català Gerard Piqué, entre d'altres, permetent que el club aixequés durant els quatre anys des de l'arribada del Pep Guardiola un total de catorze trofeus, entre els quals destaquen les ja esmentades dos Copes d'Europa, dos Mundial de Clubs i tres Lligues. Sens dubte, hi va haver dos títol Champions destacat per sobre de tots:
El FC Barcelona hagué de disputar la ronda prèvia abans d'accedir a la fase de grups, ja que havia quedat classificat en tercera posició a la Lliga 2007/08. El club espanyol va debutar davant Wisła Kraków, partit que va acabar 4–0 amb gols de Xavi Hernández, Samuel Eto'o i Thierry Henry al Camp Nou; encara que Barcelona va perdre el partit de tornada per 1-0, finalment es va classificar a la següent ronda. Va superar la fase de grups, liderant el seu per davant de Sporting Portugal, Xakhtar Donetsk i FC Basel; i va avançar a la final derrotant contundentment l'Olímpic de Lió, el FC Bayern de Múnic (amb una primera part al Camp Nou que està entre els millors 45 minuts de la història de la competició) i, és destacable empatar 1-1 a Stamford Bridge contra el Chelsea en partit tornada semifinals, gràcies al golàs d'Andrés Iniesta en el descompte de la segona part. El dia 27 de maig de 2009, a l'Estadi Olímpic de Roma, el millor Barça de tots els temps es va imposar per 2-0 als anglesos de Manchester United FC la mercè a sengles gols d'Eto'o i Messi i aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa. També completa el seu primer triplet, el primer que aconsegueix un equip de la lliga espanyola i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.[2]
La següent taula inclou els rendiment a les competicions internacionals de les divisions de l'Barcelona en diferents esports, en els casos en què s'hagin classificat almenys per a la fase o ronda semifinal de copmeticions.
