La Fundació Europea de la Cultura (ECF, per les sigles en anglès, European Cultural Foundation) és una fundació cultural independent amb seu als Països Baixos.[1] La seva missió és «aconseguir un impacte tangible a la societat civil, les iniciatives ciutadanes, l'opinió pública i les propostes polítiques per combatre les forces fragmentadores que posen en perill la pau i el progrés social a Europa.[2]
Història
La Fundació Europea de la Cultura va ser creada a Ginebra el 1954 pel filòsof i escriptor suís Denis de Rougemont. El primer president de l'ECF va ser Robert Schuman, un dels principals artífexs de la Comunitat Econòmica Europea, que posteriorment es va convertir a la Unió Europea. Des del principi, l'ECF es va centrar en la posada en marxa d'un programa europeu de beques, basat en la idea de situar la cultura a la intersecció de l'educació, les ciències socials i la història.
El 1960, l'ECF es va traslladar a Amsterdam per iniciativa de Bernat de Lippe-Biesterfeld, que va ser president de l'ECF entre 1955 i 1977. Des d'aleshores, el programa de l'ECF ha evolucionat amb la dinàmica canviant de la política europea. Als anys 60, l'ECF es va centrar en el futur d'Europa a través d'un fòrum de joves sobre educació i una iniciativa anomenada Pla Europa 2000. Als anys 70, l'èmfasi es va desplaçar cap a la mobilitat dels estudiants, i del 1987 al 1995, l'ECF va gestionar el programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus.
A mesura que Europa va continuar expandint-se, l'ECF es va centrar en la dimensió cultural de la integració europea i l'ampliació, abastant la Política Europea de Veïnatge i incloent el treball de desenvolupament de capacitats a la zona del Mediterrani i Europa de l'Est. Actualment, la tasca de la fundació continua recolzant l'intercanvi cultural i l'expressió creativa a tot Europa, a través de la tasca de promoció, l'activisme als mitjans de comunicació, les associacions, els esdeveniments i els programes de subvencions. Això inclou les beques de viatge STEP, que fomenten la mobilitat; i el programa d'intercanvi cultural TANDEM, que facilita l'intercanvi de gestors culturals.[3]
Des de 2013, l'ECF treballa en estreta col·laboració amb organitzacions culturals de Croàcia, França, Polònia, Moldàvia, Espanya i Suècia en el marc de la xarxa Connected Action for the Commons (Acció connectada per als béns comuns), cosa que ha donat lloc a una sèrie de campaments d'idees a França, Suècia i Espanya, que han inspirat diverses edicions especials d'Eurozine.
La princesa Laurentien dels Països Baixos és la presidenta de l'ECF i membre extraordinari de la seva Junta Directiva.[4]
