Francisco Gómez-Jordana Sousa

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Gómez-Jordana Sousa
Imatge
Gómez-Jordana és el segon per la dreta de l'última fila (fotografia del Directori Militar de Primo de Rivera)
Biografia
Naixement(es) Francisco Gómez Sousa Modifica el valor a Wikidata
1r febrer 1876 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Afers Exteriors[1]
3 de setembre de 1942 – 3 d'agost de 1944
  Ministre d'Afers Exteriors[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
  President de la Junta Tècnica de l'Estat
3 de juny de 1937 – 30 de gener de 1938
  Vicepresident del Govern d'Espanya
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
← Nou càrrec
càrrec desaparegut →
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia General Militar
Acadèmia d'Infanteria de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic, militar
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Guerra Hispano-estatunidenca
Guerra d'Independència cubana
campanya del Quert Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte (1926–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancisco Gómez-Jordana Prats, Rafael Gómez-Jordana Prats Modifica el valor a Wikidata
PareFrancisco Gómez Jordana Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco Gómez-Jordana Sousa I comte de Jordana (Madrid, 1 de febrer de 1876 - Sant Sebastià, 3 d'agost de 1944) va ser un militar espanyol, president de la Junta Tècnica de l'Estat del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola i ministre d'Afers exteriors durant la dictadura. Fill del també tinent general del mateix nom, Francisco Gómez Jordana.

Biografia

Cuba

Va participar en la guerra de Cuba i en les campanyes desenvolupades al Marroc a principis del segle xx. Era gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfons XIII des de 1919.

Directori

Va formar part del Directori Militar de Miguel Primo de Rivera durant la dictadura amb el rang de general, amb responsabilitats sobre el Marroc i Colònies. En la seva qualitat de membre del Directori va ser l'estrateg a la planificació i execució del desembarcament d'Alhucemas. El rei Alfons XIII li concedeix el 1925 el comtat de Jordana per la seva actuació destacada en el Desembarcament d'Alhucemas. Tres anys més tard va ser nomenat Alt Comissari Espanyol al Marroc, ja com a tinent general. Va ser empresonat després de la proclamació de la Segona República.[2]

«

«...De curta talla i aire tranquil, era home íntegre professionalment i de gran honradesa personal (va morir sense un cèntim), provocant sincers tributs d'admiració de Sir Robert Hodgson, agent britànic a Salamanca i Burgos; de sir Samuel Hoare (lord Templewood) posterior ambaixador anglès, i de Mr. Carlton Hayes, l'ambaixador nord-americà, en els seus respectius llibres...»[3][4]

»

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, com a Representant de l'Estat.[5]

Segona República i Guerra Civil

Amb la proclamació de la República, coherent amb la seva condició de monàrquic, va presentar la seva dimissió al president Niceto Alcalá Zamora i es va retirar del servei actiu acollint-se a la Llei Azaña. Fou inhabilitat per a l'exercici de càrrecs públics.[6] Membre de la Unión Militar Española, sent el militar de major rang de l'exèrcit espanyol no es va unir al cop militar que va donar lloc a la Guerra Civil. No obstant això durant el conflicte va ocupar la Presidència de la Junta Tècnica de l'Estat i de l'Alt Tribunal de Justícia Militar i amb la formació del primer govern franquista, la Vicepresidència del Govern i Ministeri d'Afers exteriors.[7]

Dictadura franquista

En finalitzar la Guerra Civil cessa al Govern passant a ocupar la Presidència del Consell d'Estat. Durant la Segona Guerra Mundial el general Franco el nomenà novament ministre d'Afers exteriors amb l'objecte de pilotar la neutralitat espanyola en el conflicte i l'acostament als aliats.[8] El Comte de Jordana va morir el 3 d'agost de 1944, exercí el seu càrrec com a ministre en Sant Sebastià, durant el desenllaç de la II Guerra Mundial.[9]

Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legal

En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Gómez-Jordana quan va rebre constància fefaent de la seva defunció, esdevinguda seixanta-quatre anys abans.[10][11][12] La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació, jutjat i absolt pel Tribunal Suprem.[13]

Obra escrita

  • La tramoya de nuestra actuación en Marruecos ISBN 9788487999864.
  • Milicia y diplomacia: los diarios del Conde de Jordana 1936-1944[14][15]

Referències

  1. 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Brian Crozier, Franco, historia y biografía, Novelas y Cuentos, Madrid, 1967, Tomo I, página 383 ISBN 84-265-7265-0
  3. Hoare, Sir Samuel. An ambassador on special mission. Londres 1946. Editorial Collins.
  4. Carlton Hayes. Wartime Mission in Spain (1945)
  5. Eleccions 12.9.1927 Consultat el 18 de novembre de 2011.
  6. Francisco Gómez-Jordana Sousa, Ministro de la neutralidad en la Guerra Mundial Arxivat 2014-12-25 a Wayback Machine. al web de la Fundació Francisco Franco
  7. Amb data de 4 de març es va ordenar que les facultats de la Junta Tècnica passessin al vicepresident del Govern, càrrec que no tornarà a existir fins a 1962. José María García Escudero, página 59.
  8. Historia general de España y América, Volumen 19 Escrito por Manuel Espadas Burgos, José Luis Comellas [1][Enllaç no actiu]
  9. Antonio César Moreno Cantano, La política informativa del Conde de Jordana frente a la propaganda germana en españa durante 1943, Historia del presente, ISSN 1579-8135, Nº 9, 2007 (Ejemplar dedicado a: Dictadura y antifranquismo), pags. 107-124
  10. Texto del auto de 16 de octubre de 2008
  11. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  12. El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
  13. Yoldi, José; Julio M. Lázaro «El Supremo considera que Garzón erró, pero no prevaricó, y lo absuelve». El País, 27-02-2012 [Consulta: 7 setembre 2013].
  14. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano). (Selección y glosas de Rafael Gómez- Jordana Prats). Burgos: Dossoles, 2002. “Colección La Valija Diplomática”. 311 pp.ISBN 9788487528453
  15. Juan Carlos Pereira Castañares, El retorno de la política exterior en España, Cuadernos de Historia Contemporánea ISSN 0214-400X Vol. 24 (2002) 335-340 [2] Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine.


Càrrecs públics
Precedit per:
Fidel Dávila Arrondo
President de la Junta Tècnica de l'Estat

1937- 1938
Succeït per:
Francisco Franco Bahamonde
Precedit per:
Miguel Ángel de Muguiro
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

1938- 1939
Succeït per:
Juan Luis Beigbeder Atienza
Precedit per:
Ramón Serrano Súñer
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

1942- 1944
Succeït per:
José Félix de Lequerica Erquiza

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!