Francisco Coello de Portugal y Quesada (Jaén, 26 d'abril de 1822 - Madrid, 30 de setembre de 1898) va ser un cartògraf i militar espanyol.[1][2][3][4] Va ser l'autor de l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar,[5] la seva obra mestra,[6][7] així com membre de la Junta General d'Estadística —en la qual va participar en la planificació d'un cadastre general per a Espanya—, de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Societat Geogràfica. Va ostentar a més el títol de Cavaller de l'Orde de Sant Ferran i la Gran Creu del Mèrit Militar.[8] Va ser un dels cartògrafs més destacats d'Espanya al segle xix.[9] Es va retirar de l'Exèrcit amb el rang de coronel.[10]
Francisco Coello nasqué a Mancha Real, poble de la província de Jaén (Andalusia), fill de Diego Coello de Portugal y García del Castillo i de Josefa Quesada y Vial,[11] va tenir set germans,[12] entre ells Diego Coello de Portugal y Quesada, que arribaria a ser ambaixador d'Espanya a Roma.[13] Entre 1836 i 1839 va estudiar en l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, després del que obtindria el grau de tinent.[14] El 1840 va participar en els últims combats de la Primera Guerra Carlista, a la regió del Maestrat, del costat del general Espartero;[15] la seva actuació es veuria premiada amb la concessió de la Creu de Sant Ferran el 1841.[16] En acabar la guerra va començar la seva col·laboració com cartògraf amb Pascual Madoz.[16] No obstant això, aquesta es va veure interrompuda el 1844 després de marxar Coello a Algèria com a agregat militar de l'exèrcit francès, on romandria dos anys.[17] Es diu que va poder ser aquesta estada africana la que va inculcar i va potenciar-ne el seu interès per la cartografia,[18] i gràcies a ella va elaborar a més un atles amb trenta mapes de Tunísia i Algèria.[19]
A la tornada d'Àfrica continuà col·laborant estretament amb Pascual Madoz i el seu cèlebre Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, en el que Coello s'ocupaba de la cartografia, publicada en una obra a part titulada Atlas de España y sus posesiones de Ultramar,[20] que incloïa mapes de totes les províncies d'Espanya a una escala d'1:200.000.[16] En concret, Francisco Coello i Pascual Madoz van sol·licitar el 1847 a l'Ajuntament de Madrid la base cartogràfica d'un plànol de la ciutat a escala 1:1.250, acabat de confeccionar el 1846 pels enginyers de camins Merlo, Gutiérrez i Ribera —projecte dirigit per Mesonero Romanos— per afegir-lo al Atlas, en el qual ho inclourien finalment amb una escala 1:5.000,[21] el 1849.[22] Aquest plànol va ser designat més tard per l'Ajuntament madrileny com a «Plànol Oficial de la Vila».[22] L'Atlas va ser la primera obra a reflectir la nova divisió territorial del país de 1833.[23]
El format pretès de cada mapa provincial era de 100 x 75 cm, amb un total de 65 fulles. No obstant això, no es va completar el projecte i els mapes d'onze províncies van quedar sense realitzar-se, encara que es van confeccionar mapes de l'Àfrica espanyola i de diferents possessions d'ultramar.[24] Les fulles comptaven amb un mapa provincial —la base del document—, plànols petits a menor escala de diferents ciutats de la província —disposats en els laterals de les fulles— i petites acotacions textuals incloses per Madoz.[24] El procediment dut a terme en l'elaboració dels mapes consistia en el dibuix de les fulles per part de Coello[a]i un posterior gravat amb burí sobre planxa d'acer,[23] en detriment de l'ús de tècniques litogràfiques, les quals sí que va emprar puntualment en altres obres seves de menor importància.[26] Finalment s'entintava la placa i es procedia a la impressió en paper.[27] La publicació de les fulles va ser individual, segons s'anaven finalitzant, i va tenir lloc entre 1847 i 1870,[27] sent els anys 1851 i 1852 els més prolífics quant a publicació de fulles, amb cinc d'elles cadascun.[28] La tasca de Coello consistia a dur a terme un treball de recerca i recopilació de plànols o altres fonts i el posterior dibuix dels nous mapes a partir d'aquelles, amb molt poc treball de camp.[19] La subvenció governamental per a l'elaboració de l'Atles es va tallar definitivament arran de la publicació de la primera fulla del Mapa Topogràfic Nacional el 1875, per la qual cosa el projecte va quedar a mig acabar.[29] L'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar representa en qualsevol cas un punt clau en el desenvolupament de la cartografia a Espanya i molts anys més tard segueix tenint un valor únic per a l'estudi de l'evolució urbana de moltes ciutats espanyoles,[30] sent fins i tot emprat com a obra de referència en l'elaboració de projectes urbanístics.[31]
El 19 d'octubre de 1849, Francisco Coello es va casar amb Aurora Pacheco Casani, nou anys més jove que ell, amb qui va tenir quatre fills: Adolfo, Gonzalo, Carlos i Aurora.[4] Gràcies a la seva bona relació amb Zarco del Valle, Coello va aconseguir accés als fons del Dipòsit Topogràfic d'Enginyers, on trobava material cartogràfic d'interès per al seu Atles.[32] El 1855 va elaborar la monografia Memoria: Proyecto de las líneas generales de navegación y de ferrocarriles en la Península Española,[33][34] que traçava les directrius a seguir en el desenvolupament de les infraestructures de transport a Espanya[35] i que propugnava una concepció integral del sistema de carreteres, ferrocarrils, canals i rius.[36] Va defensar una configuració de la xarxa ferroviària amb components tant radials com a transversals, anant més enllà de tots els plans elaborats fins a aquell llavors, l'estructura dels quals havia estat sempre radial;[37] a més creia que el desenvolupament d'un bon sistema de comunicacions podia constituir un vehicle per apropar políticament a Espanya i Portugal, en línia amb la seva convicció iberista.[38]
L'abril del 1858, Coello va ingressar en la Comissió d'Estadística General del Regne, on més tard van entrar a formar-ne part també Laureà Figuerola o el mateix Madoz.[39] Allí va exercir inicialment com a vocal[39] i va col·laborar[b]en l'elaboració d'un estudi amb la finalitat de realitzar a Espanya un «Cadastre Topogràfic Parcelari»,[42] que servís de suport a la Hisenda pública. Aquesta depenia del deficient sistema d'amillaraments,[c]la informació del qual provenia de les declaracions dels propis propietaris i era, per tant, de veracitat dubtosa.[40] El 1859 va participar en la redacció de la Llei de Mesurament del Territori.[43]
El 1861 aquesta comissió va passar a denominar-se Junta General d'Estadística, sota direcció d'Alejandro Oliván,[44] la qual comptava amb tres seccions clarament diferenciades: la d'«operacions geogràfiques», la de «mapes especials» i la d'«operacions topogràfic-cadastrals», encomanades respectivament a Francisco de Luxán, Agustín Pascual i Francisco Coello;[45] aquestes tres evolucionarien cinc anys després fins a la formació de la secció d'Estadística i la d'Operacions Geogràfiques.[46] El projecte cadastral ideat per Coello potser va ser massa rigorós, detallista i impracticable, per la seva minuciositat i precisió;[47] els treballs duts a terme van tenir lloc principalment en municipis de la província de Madrid.[48] La Junta General d'Estadística va tenir seriosos problemes de finançament, per les retallades pressupostàries del Govern que va sofrir al llarg de la dècada de 1860.[49] El 1866, amb el retorn al govern de Narváez, es va produir una altra profunda retallada a la Junta, que provocaria la seva dimissió.[50] Aquest mateix any Coello va sol·licitar a més la baixa definitiva en l'exèrcit.[51]
Des de 1855 Coello havia estat propietari d'una propietat coneguda com «Los Hervideros de Fuensanta» —en la qual s'incloïa un balneari i adquirida en subhasta pública— prop de la localitat ciudadrealenca de Pozuelo de Calatrava.[52] En aquest context es van fer patents els problemes econòmics que patia Coello ja cap a 1864, que van provocar finalment que perdés la propietat de la finca a causa dels deutes l'1 de gener de 1869.[53]
El 27 de desembre de 1874 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de la Història,[29] on va ocupar la «Medalla 1» en substitució de Francisco de Paula Quadrado.[8] Al març de 1876, Francisco Coello va ser el principal impulsor i un dels membres fundadors[d]de la Societat Geogràfica de Madrid[54][56] —més tard Reial Societat Geogràfica—, de la qual pràcticament podria considerar-se primer president.[e]Tenia com a objectiu posar Espanya al mateix nivell d'altres territoris i ciutats europees com París, Berlín o Londres, que ja comptaven des de la dècada de 1820 amb les seves respectives societats geogràfiques;[58] en aquest sentit el mateix Coello va afirmar sentir vergonya que cap espanyol «s'assegués» en la taula presidencial del Congrés Geogràfic de París de 1875.[54] Entre els butlletins que la Societat emetia de forma mensual s'incloïen plànols del mateix Coello.[59]
També va defensar fermament l'interès que havia de tenir Espanya en l'ocupació de territoris en el nord d'Àfrica,[60] en concret el «Cap de l'Aigua».[61] En aquesta línia d'africanisme cal destacar que va formar part, al costat del regeneracionista Joaquín Costa, de la «Sociedad Espanyola de Africanistas y Colonialistss», fundada el 1883[62] i la creació de les quals havia estat ja proposada per Coello el 1881.[57] També es va mostrar crític amb l'Alemanya de Bismarck per la crisi de les Carolines el 1885.[63] Coello va ostentar el càrrec de president honorífic de la Societat des del 15 d'octubre de 1878[f]fins a la seva mort el 1898,[65] en la carrer Serrano n. 23.[8] Va ser enterrat al cementiri sacramental de San Justo, en una cerimònia a la qual va acudir Antonio Aguilar y Correa en qualitat de representant de la Reial Acadèmia de la Història,[66] a més dels generals Azcárraga, Polavieja i Chinchilla. També va traduir algunes obres d'Élisée Reclus.