Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

La Font del Geni Català, erigida en 1856 al Pla de Palau de Barcelona. Aquest monument honra al Marquès de Campo Sagrado, Capità General de Catalunya, per haver portat a la ciutat en 1826 les aigües de la serra de Montcada. La figura alada alegoritza el triomf del progrés tècnic; les quatre matrones representen a les províncies catalanes, i les canelles que brollen de caps de lleó als rius Ebre, Segre, Llobregat i Ter. En el front, sota la inscripció, llueix un escut amb les armes i lema dels Quirós, timbrat de corona i envoltat de branques de llorer.
Biografia
Naixement	26 abril 1763 Oviedo (Astúries)
Mort	5 febrer 1837 (73 anys) Madrid
Capità general de Catalunya
1826 – 11 setembre 1827 ← Joan Caro Sureda-Valero i Togores – Charles d'Espagnac →
Capità general de Catalunya
17 febrer 1824 – 17 juliol 1825 ← Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga – Joan Caro Sureda-Valero i Togores →
Ministre de Guerra
23 octubre 1815 – 19 juny 1817 ← Francisco López Ballesteros – Francisco de Eguía y López de Letona →
Capità general de Catalunya
14 juliol 1814 – 22 octubre 1815 ← Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga – Andrés Pérez de Herrasti →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra del Francès
Premis
Gran Creu de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera (Oviedo, 26 d'abril de 1763 - Madrid, 5 de febrer de 1837), VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.

Bandera inspirada en l'informe de Gaspar Melchor de Jovellanos sobre el blasó que havia de pintar-se en les banderes del Regiment de Nobles Asturians. Redactat a petició de Campo Sagrado, aquest informe proposava usar com a insígnia la Creu de la Victòria, i ha servit de fonament perquè en 1984 s'adoptés aquest emblema en l'escut d'Astúries.

Biografia

Va néixer el 26 d'abril de 1763 al palau de la seva família a Oviedo, avui seu del Tribunal Superior del Principat, i va ser batejat el 28 a San Juan el Real. Era el tercer fill de Francisco Antonio Bernaldo de Quirós y Cienfuegos, IV Marquès de Campo Sagrado, majorat a Oviedo i a Avilés, i de Francisca de Sales Mariño de Lobera y Pardo de Figueroa, la seva dona i cosina segona, natural de Pontevedra, filla dels Marquesos de la Sierra.^[1]

En 1792 el seu germà José Benito, que era clergue, mestrescola de la Catedral de Conca i Sommelier de Cortina de Sa Majestat, va fer renúncia i cessió a favor seu del marquesat de Campo Sagrado i del majorat dels Quirós, que comportava els senyorius de Villoria i de la vall de Viñayo, i els oficis d'Agutzil Major d'Oviedo, amb vara de regidor, i de Notari Major de la Santa Croada d'aquesta ciutat i bisbat.

Va ingressar en el Col·legi d'Artilleria l'any 1777, amb catorze d'edat. Va combatre en el setge i rendició del castell de Sant Felip de Maó, en el de Gibraltar i en la Guerra contra la República Francesa. Va ser Coronel del Regiment de Nobles Asturians^[2] i es va retirar del servei amb aquesta ocupació en 1803, havent estat nomenat cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild i condecorat amb la la Llis de França.

Però va tornar a empunyar les armes en esclatar la Guerra del francès, a requeriment de la Junta Suprema del Principat, qui el va nomenar Tinent General el 23 de juny de 1808. Va exercir un rellevant paper polític i militar durant la contesa i en els anys següents:

• Va ser membre de la Junta Central Suprema i Governativa del Regne (1808-1810), designat per la d'Astúries. L'altre representant del Principat era el seu amic Gaspar Melchor de Jovellanos.^[3]
• Diputat a Corts per Astúries a les Constituents de 1810.
• Secretari d'Estat i del Despatx universal de la Guerra d'Espanya i Índies per nomenament del 23 d'octubre de 1815 (publicat en la Gaseta del 26). Va ser destituït el 19 de juny de 1817 (Gaseta del 21), per haver-se negat a signar la condemna a mort del General Lacy.^[4]
• Va actuar com a Notari Major dels Regnes el 22 de febrer de 1816, en la signatura de les capitulacions matrimonials del Rei Ferran VII d'Espanya amb la Infanta Maria Isabel de Portugal.^[5]
• Cavaller gran creu de l'Orde de Carles III des de 1816.
• Capità General de Castella la Nova en 1823.
• Tres vegades Capità General de Catalunya: en 1814, 1824 i 1826-27. Va protegir els liberals barcelonins de la repressió absolutista —tant de Ferran VII com dels Cent Mil Fills de Sant Lluís— i manava l'exèrcit que va sufocar als Malcontents^[6] Barcelona honra la seva memòria amb el nom d'un carrer i amb la Font del Geni Català: monument erigit en 1856 al Pla de Palau i que el recorda per haver portat a la ciutat les aigües de la serra de Montcada.^[7]
• Conseller d'Estat,
• Soci honorari de la Reial d'Amics del País d'Astúries
• President de la Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona.

Es va casar successivament amb dues germanes: Escolástica i Jacoba de Valdés e Inclán, de la família xixonesa dels comtes de Canalejas. Va morir sense descendència a Madrid el 5 de febrer de 1837.

Referències

1. Saltillo, Marquès del [Miguel Lasso de la Vega i López de Tejada], i Marquès de Jaureguízar [Javier Pérez de Rada i Díaz Rubín], Linajes y palacios ovetenses. Datos para su historia (Madrid, Hidalguía, 1992), p. 73.
2. Com a cap d'aquesta nova unitat militar, Campo Sagrado havia de decidir quina seria la seva insígnia, i va demanar dictamen a Jovellanos, qui va proposar usar la Creu de la Victòria en un informe erudit titulat Al Señor Marqués de Campo-Sagrado, Coronel del Regimiento de Nobles Asturianos, sobre el blasón que debe pintarse en sus banderas. Aquest informe ha servit de fonament perquè en 1984 s'adoptés aquest emblema per l'escut d'Astúries.
3. Jovellanos tenia a Pachín Campo Sagrado per un dels seus millors amics: En els seus Diarios deixa constància d'haver-se allotjat en diverses de les residències del Marquès (Oviedo, Mieres, Avilés, Benllera...) i comenta amb elogi les seves intervencions en la política regional: «Com treballa el pobre Marquès! Pocs que l'ajuden; molts a destorbar i encara contradir.» «No hi ha un home que estigui en els veritables principis; només Campo Sagrado s'acosta a ells i està disposat a seguir-los». Gaspar Melchor de Jovellanos, Los viajes por Asturias (1790-1801) (Oviedo, Alsa, 2010)^{[Enllaç no actiu]}, pp. 31 i 197.
4. CSIC. Relació de Ministres i membres de Regències i Juntes de Govern (1808-2000) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
5. Pineda y Cevallos Escalera, Antonio de, Casamientos regios de la Casa de Borbón en España (1701-1879) (Madrid, 1881), p. 187. i Gaceta extraordinaria de Madrid del 27 de febrero de 1816.
6. Base documental d'Història Contemporània de Catalunya, Capitans Generals de Catalunya: Francisco Bernaldo de Quirós. i Gran Enciclopèdia Catalana, s.v. «Bernaldo de Quirós Mariño, Francisco» (Barcelona, 1992, vol. 4, p. 463).
7. Ajuntament de Barcelona, Art Públic; Francesc Fontbona de Vallescar, «La imagen de Barcelona a través de la escultura pública» en M.ª del C. Lacarra Ducay y C. Giménez Navarro (coords.), Historia y política a través de la escultura pública, 1820-1920 (Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2003), pp. 89-101, p. 92.