Francesc de Junyent i de Vergós (Barcelona, c. 1662 - 1735) fou un noble català.[1][2] Fill de Francesc de Junyent i de Marimon (primer marquès de Castellmeià i d'Anna de Vergós i de Bellafilla, era cunyat del primer marquès de Castellbell, Josep d'Amat de Planella i Despalau que, com ell, fou fundador, el 1700, de l'Acadèmia dels Desconfiats.[1] Entre 1696 i 1699 fou oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya.[1] El 1705, davant del triomf austriacista fugí de Barcelona i, posteriorment, lluità a favor de Felip V d'Espanya durant el setge de Barcelona, incorporat a l'exèrcit del duc de Berwick, entrant a la ciutat l'11 de setembre de 1714.[1] A partir de la victòria borbònica exercí càrrecs administratius, com el de regidor de Barcelona, entre 1718 i 1735. El 1716 passà a correspondre-li el marquesat de Castellmeià.[1]