Francesc Rogent i Pedrosa (Barcelona, 24 de desembre de 1864 - Barcelona, 12 de febrer de 1898) fou un arquitecte, escriptor i editor català.[1]
Fill del també arquitecte Elies Rogent, estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1887. Va ser el responsable de la reforma de Cau Ferrat, la casa de Santiago Rusiñol a Sitges (1893-1894), així com de la restauració del Monestir de Ripoll. A Barcelona fou autor de la Casa Napoleon (actual Frontó Colom),[2], així com del pont que unia el parc de la Ciutadella amb el dipòsit d'aigua de la Gran Cascada, efectuat per a l'Exposició Universal de 1888.[3] També va projectar amb el seu pare la claraboia del pati del Palau Marc de Reus (1892).[4] Fou també arquitecte municipal de Badalona, on va projectar la façana neoclàssica de l'església parroquial de Santa Maria (1895),[5] i va dissenyar unes fonts de ferro colat (1892) catalogades com a bé cultural d'interès local.[6]
Fundador de l'editorial Parera i Cia, on publicà algunes de les seves obres, com Arquitectura moderna de Barcelona (1897) —escrita amb Lluís Domènech i Montaner— i Catedral de Barcelona (1898).[3]