Francesc Joan Martínez Mojica, més conegut com a Francis Mojica (Elx, 5 d'octubre de 1963),[1][2] i que també signa els seus escrits com Francisco JM Mojica, és un microbiòleg, investigador i professor valencià titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant,[3][4] conegut principalment per haver realitzat contribucions primerenques (1993)[5] que descrivien les seqüències repetides CRISPR en arquees i el seu paper en els mecanismes d'immunitat de les cèl·lules procariotes. Els seus descobriments van cristal·litzar més tard en el desenvolupament de la tecnologia CRISPR-Cas.[6][7]
Des que realitzà la seva tesi doctoral amb el tema de les seqüències CRISPR –terme que ell mateix va encunyar com a acrònim de Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats–[7] Mojica ha continuat el seu metòdic i permanent estudi, posant en aquestes seqüències la principal èmfasi de la seva carrera científica. El seu equip va ser el primer (2005) en indicar que les seqüències podrien relacionar-se amb la immunitat dels bacteris davant l'atac de certs virus.[8] Llavors, Mojica no podia imaginar-se que aquest descobriment resultés útil per a l'edició de genomes mitjançant les eines CRISPR-Cas9 desenvolupades per Emmanuelle Charpentier, Jennifer Doudna, Feng Zhang i altres investigadors.
Una segona línia de recerca a la qual es dedica el grup liderat per Mojica a Alacant és la utilització de bacteriòfags com a alternativa als antibiòtics comuns.[3]
L'aportació del grup de Mojica té una rellevància indubtable i per les diverses projeccions que el descobriment ha tingut –i que potencialment té– ha estat esmentat com a possible candidat al Premi Nobel de Medicina.[9][10] Aquesta nominació podria prosperar depenent, segons s'assenyala, de quanta importància assigni l'Acadèmia sueca a la recerca bàsica i als processos amb relació a la importància assignada als productes i resultats.[11]
El 2016 va obtenir el Premi Rei Jaume I a la Recerca Bàsica per les seves contribucions al desenvolupament de la ciència a Espanya.[12][13]
Ha estat guardonat en la IX edició (2016) amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Biomedicina al costat d'Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna pel seu treball pioner, que ha impulsat la revolució biològica creada per les tècniques CRISPR/Cas 9.[14][15] Aquestes eines permeten modificar el genoma amb una precisió sense precedents, i de forma molt més senzilla i barata que qualsevol altre mètode anterior. De la mateixa manera que els programes fàcils i intuïtius d'edició de textos, el CRISPR/Cas 9 és capaç d'editar el genoma mitjançant un mecanisme que “retalla i enganxa” seqüències d'ADN. Es tracta d'una tecnologia tan eficaç i poderosa que s'ha difós amb insòlita rapidesa entre laboratoris de tot el món, “com a eina per entendre la funció dels gens i tractar malalties”, segons assenyala l'acta.[16]
El 29 d'abril de 2017 va rebre a Saix (Alacant) el Premi Albert Sols, en la seva XVI edició, a la millor tasca investigadora en Ciències de la Salut.[17][18]
L'agost de 2017 fou distingit amb el Albany Medical Center Prize, el guardó més important dels Estats Units en el camp de la recerca mèdica, en la categoria de Medicina i Recerca Biomèdica de 2017, per les seves contribucions al desenvolupament del sistema CRISPR/Cas9. Compartí aquest premi amb Emmanuelle Charpentier, Jennifer Doudna, Luciano Marraffini i Feng Zhang.[19][20]
(Selecció presa d'una pàgina institucional de la universitat d'Alacant,[3] així com de les publicacions citades per Lander en el seu article The Heroes of CRISPR[6])