François-Timoléon de Choisy, Abbé de Choisy, (16 d'agost de 1644, a París – 2 d'octubre de 1724, a París) fou un abat i escriptor francès que és conegut també per la seva pràctica del transvestisme, al que probablement l'abocà la seva mare.[1]
Destaquen les seves memòries, les del regnat de Lluís XIV (Mémoires pour servir l'histoire de Louis XIV) i les que tracten del seu transvestisme (Mémoires de Madame la comtesse des Barres, à madame la marquise de Lambert, Mémoires de l’abbé de Choisy habillé en femme).
François-Timoléon de Choisy fou el quart i últim fill de Jean III de Choisy i Jeanne-Olympe Hurault de l'Hospital. Jean III de Choisy fou senyor de Balleroy (nascut l'any 1598, mort a Blois el 20 de febrer de 1660), un conseller d'Estat, intendent del Llenguadoc, canceller de Gaston de Orléans, duc d'Orléans.[2] La seva mare (1604-1669), era neta de Michel de L'Hospital i amiga íntima de la reina de Polònia, Marie Louise Gonzaga. La seva mare el vestí sovint de noia fins a l'edat de divuit anys tot formant part de la cort de la reina Anne d'Àustria i el va introduir en l'entorn social de Felip de França, duc d'Orléans, germà de Lluís XIV de França. De Choisy explica que la reina li va deia:
De 18 a 22 anys, estudia filosofia i teologia a La Sorbona i l'any 1663 obtingué el càrrec d'abat (abbé) així com els ingressos temporals lligats a l'abadia de Saint-Seine, a Borgonya.[5] Els anys que van des de la mort de la seva mare (1669) i la seva conversió religiosa (1683), portà una vida dissoluta.[5] Anys després va reprendre el transvestisme, amb l'assessorament –sens dubte satíric– de Madame de La Fayette. En aquesta època residí en el barri de Sant-Médard, amb els encoratjaments del seu capellà i l'aprovació del bisbe, amb el nom de «Mme de Sancy»; un dia, el duc de Montausier, anomenat «Rabat-joie»,[6] del qual es diu que va inspirar El misantrop de Molière,[7] estant a l'òpera, la rebutjà en públic. De Choisy s'allunyà de París, a Bourges (al Castell de Vouzay, anomenat llavors Crespon), on es fa passar per a una rica vídua sota el nom de «comtessa de les Barres» (1670-1671). Allà seduí disfressada de dona a joves de bona família i artistes –com Montfleury i Mondory–; aquestes aventures les va explicar en les seves Mémoires de l’abbé de Choisy habillé en femme ("Memòries de l'abat de Choisy vestit en dona"). Després, de 1672 a 1674, torna a París on es dona a conèixer amb el nom de Madame de Sancy.
A 23 anys, la seva família el va persuadir perquè renunciés a transvestir-se; va cap a Venècia on, abandonant-se a la seva altra passió, ho perdé tot en el joc. Tornà arruïnat a França on la seva relativa pobresa l'obliga a viure del seu estatus eclesiàstic. L'any 1676, visita Roma formant part del seguici del cardenal de Bouillon. Durant aquest viatge es va familiaritzar amb Daniel de Cosnac, bisbe de Valence.
L'agost de 1683 va caure molt malalt i va estar a punt de morir; llavors, va decidir fer un canvi de vida. Es retirà un any al seminari de les Missions estrangeres de París. Des de març de 1685 fins a juny de 1686 acompanyà el cavaller Alexandre de Chaumont a una missió a Siam, a la cort del rei Narai (1629-1688). El 10 de desembre de 1685 fou ordenat sacerdot per Louis Laneau, bisbe de Métellopolis. Conta el seu periple a un molt viu Periòdic de viatge al Siam. Al seu retorn a França, l'any 1689, li concedeixen el priorat de Sent Benet de Saut i el deganat del capítol de la catedral de Notre-Dame de Bayeux, l'11 d'abril de 1697.
L'agost de 1687 és rebut per l'Acadèmia francesa i col·labora amb Charles Perrault en la redacció dels Opuscules sur la langue française ("Opuscles sobre la llengua francesa"). Escriu una breu biografia sobre una dona rellevant, parenta seva, la benefactora Mme de Miramion.
La seva obra potser més destacada és la descripció de moments memorables del regnat de Lluís XIV, Mémoires pour servir l'histoire de Louis XIV ("Memòries per explicar la història de Louis").[8] Redacta un cert nombre d'obres històriques i religioses dels quals una voluminosa Histoire de l’Église ("Història de l'Església") en 11 volums. En acabar-la, va comentar amb humor: «He acabat, gràcies a Déu, la història de l'Església; vaig corrents a estudiar-la.» L'escriví, segons sembla, aconsellat per Bossuet.[9] Les seves dues memòries, les del regnat de Lluís XIV i les que tracten del seu transvestisme, estan escrites amb gràcia i un sentit penetrant de gestos i actituds. De vegades s'observa en Choisy, amb menys d'intensitat, l'habilitat del retrat, de l'animació de Sant-Simon.
A la seva mort, els seus escrits van passar a mans del seu parent, el marquès d'Argenson, que els reagrupà en tres volums de manuscrits que, als seus criteri, mereixien ser conservats. L'abbé d'Olivet realitza una còpia d'aquest manuscrit, que apareix a Utrecht l'any 1727 amb el títol Mémoires pour servir à l'histoire de Louis XIV. L'any 1736 aparegueren també cinc fragments relatius a les seves aventures disfressat de dona amb el títol de Mémoires de Madame la comtesse des Barres, à madame la marquise de Lambert[10] Hi ha experts, però, que pensen que es tractarien potser de memòries apòcrifes.[11]