Ferrihidrita

La ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[4][5] i probablement un constituent en materials extrater

Ferrihidrita
Infotaula de mineralFerrihidrita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe³⁺₁₀O₁₄(OH)₂
EpònimFèrric, Hidrat i compost químic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.FE.35
Nickel-Strunz 9a ed.4.FE.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana04.03.02.02
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls microscòpics agregats
Estructura cristal·linaa = 2.96 Å, c = 9.4 Å; Z = 1
Grup puntualtrigonal hexagonal escalenohedral
H-M symbol: (32/m)
Space group: P31c
Massa molar168.70 g
Colormarró fosc, marró groguenc
Color de la ratllamarró groguenc
Diafanitatopaca
Densitat3,8 g/cm3
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-015 Modifica el valor a Wikidata
SímbolFhy Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]
X-ray diffraction patterns for six-line and two-line ferrihydrite.
Patrons de difracció amb raigs X de ferridita de sis línies (dalt) i de dues liníes (sota). Cu Kα radiació.
Structure model for ferrihydrite.
Estructura de la ferridita segons Drits et al.. (1993). A dalt és la f-fase dominant.

La ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[4][5] i probablement un constituent en materials extraterrestres.[6] Forma part del grup de la nolanita.[7] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.[8] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.[9][10]

Estructura

La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.[11] Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.[12]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrihidrita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Porositat i potencial absorbent

Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.[13] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.[14][15][16][17] Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.[18][19][20][21][22][23] La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.[24]

Referències

  1. ↑ «Ferrihydrite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 24 octubre 2011].
  2. ↑ «Ferrihydrite mineral information and data». mindat.org. [Consulta: 24 octubre 2011].
  3. ↑ «Handbook of Mineralogy». Arxivat de l'original el 2012-07-16. [Consulta: 23 desembre 2011].
  4. ↑ J. L. Jambor, J.E. Dutrizac, Chemical Reviews, 98, 22549-2585 (1998)
  5. ↑ R. M. Cornell R.M., U. Schwertammn, The iron oxides: structure, properties, reactions, occurrences and uses", Wiley–VCH, Weinheim, Germany (2003)
  6. ↑ M. Maurette, Origins of Life and Evolution of the Biosphere, 28, 385-412 (1998)
  7. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80». European Journal of Mineralogy, 36, 4, 15 agost 2024, p. 599–604. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 [Consulta: 17 agost 2024].
  8. ↑ D. Fortin, S. Langley, Earth-Science Reviews, 72, 1-19 (2005)
  9. ↑ N. D. Chasteen, P. M. Harrison, Journal of Structural Biology, 126, 182-194 (1999)
  10. ↑ A. Lewin, G. R. Moore, N. E. Le Brun, Dalton Transactions, 22, 3597-3610 (2005)
  11. ↑ V. A. Drits, B. A. Sakharov, A. L. Salyn, et al. Clay Minerals, 28, 185-208 (1993)
  12. ↑ D. G. Rancourt, J. F. Meunier, American Mineralogist, 93, 1412-1417 (2008)
  13. ↑ T. Hiemstra, W. H. Van Riemsdijk, Geochimica et Cosmochimica Acta, 73, 4423-4436 (2009)
  14. ↑ A. L. Foster, G. E. Brown, T. N. Tingle, et al. American Mineralogist, 83, 553-568, (1998)
  15. ↑ A. H. Welch, D. B. Westjohn, D. R. Helsel, et al. Ground Water, 38, 589-604 (2000)
  16. ↑ M. F. Hochella, T. Kasama, A. Putnis, et al. American Mineralogist, 90, 718-724 (2005)
  17. ↑ D. Postma, F. Larsen, N. T. M. Hue, et al. Geochimica et Cosmochimica Acta, 71, 5054-5071 (2007)
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.water.city.hiroshima.jp/english/methods.html Arxivat 2008-09-22 a Wayback Machine.
  19. ↑ P. A. Riveros J. E. Dutrizac, P. Spencer, Canadian Metallurgical Quarterly, 40, 395-420 (2001)
  20. ↑ O. X. Leupin S. J. Hug, Water Research, 39, 1729-1740 (2005)
  21. ↑ S. Jessen, F. Larsen, C. B. Koch, et al. Environmental Science & Technology, 39, 8045-8051 (2005)
  22. ↑ A. Manceau, M. Lanson, N. Geoffroy, Geochimica et Cosmochimic Acta, 71, 95-128 (2007)
  23. ↑ D. Paktunc, J. Dutrizac, V. Gertsman, Geochimica et Cosmochimica Acta, 72, 2649-2672
  24. ↑ N. A. Hodge, C. J. Kiely, R. Whyman, et al. Catalysis Today, 72, 133-144 (2002)

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.