Amakinita
L'amakinita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la brucita. Rep el seu nom de l'expedició Amakin, la qual va prospectar els dip�
 Amakinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe(OH)₂ |
| Epònim | Amakinskaya Geological Exploration Expedition (en)  |
| Localitat tipus | Udachnaya-Vostochnaya pipe, Daldyn, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.03 |
| Dana | 6.2.1.2 |
| Heys | 7.20.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,917Å; c = 14,52Å; |
| Color | verd clar a groc-verd; es torna ràpidament marró quan s'exposa a l'aire, a causa de la formació de Fe(OH)₃ |
| Exfoliació | irregular |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,925 a 2,98 g/cm³ (mesurada); 2,74 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,707 nε = 1,722 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Amk |
| Referències | [1] |
L'amakinita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la brucita. Rep el seu nom de l'expedició Amakin, la qual va prospectar els dipòsits de diamants de Iakútia.
Característiques
L'amakinita és un òxid de fórmula química Fe(OH)₂.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls romboedrals de fins a 1,5 cm; típicament en grans irregular. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amakinita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, portlandita, pirocroïta, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiïta, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxihita, vernadita i quetzalcoatlita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1962 a Udachnaya-Vostochnaya pipe, a Daldyn, Sakhà (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), en un nucli de perforació en filons prims i en bosses en kimberlita. També ha estat descrita a la mina Silberberg, a Bodenmais (Bavària, Alemanya). Sol trobar-se associada a minerals del grup de la serpentina i a carbonats.[3]
Referències
- ↑ «Amakinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2016].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, p. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ «Handbook of Mineralogy» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2016].
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.