Ferran Agulló i Vidal

Ferran Agulló i Vidal

Biografia
Naixement	12 setembre 1863 Girona
Mort	2 juliol 1933 (69 anys) Santa Coloma de Farners (Selva)
Sepultura	cementiri de Montjuïc
Activitat
Ocupació	escriptor, periodista, activista cultural, gastrònom
Partit	Lliga Regionalista
Premis
(1893)  Mestre en Gai Saber

Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text:
«Des d'aquesta trona
de Sant-Elm
Ferran Agulló intuí
la idea de batejar
la Costa Brava»

Ferran Agulló i Vidal (Girona, 12 de setembre de 1863^[1] - Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933)^[2] era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya. Fou un dels inventors del terme Costa Brava.^[3]

Biografia

Fill de Ferran Agulló i Calzada natural de Sant Feliu de Guíxols i Isabel Vidal i Moner natural de Girona. Casat a Sant Feliu de Guíxols el 2 d'abril de 1888 ^[4] amb Joana Civils i Forest natural de Sant Feliu de Guíxols.

L'activitat literària

Ferran Agulló va ser estudiant de l'IES Ramon Muntaner. Fou premiat diversos cops als Jocs Florals; i el 1893 va ser proclamat mestre en Gai Saber^[5] en guanyar de cop l'Englantina d'or per Lo somni de Fivaller i la Flor Natural per L'eixut.^[6] Fou present en diversos jurats dels Jocs Florals així com alguns consistoris. Després en va ser mantenidor els anys 1906, 1908, i 1915, i posteriorment el 1932 va ser nomenat president de l'esdeveniment. Va escriure molts llibres de poesia, i algunes obres menors de teatre (fins i tot actuar a l'escenari algun cop).^[6]

Tot i que s'havia llicenciat en dret no va exercir mai d'advocat, ja que sempre treballà en el periodisme.^[6] Visqué durant un temps a l'Uruguai on va fundar les publicacions El exportador español i La voz de España, i en va dirigir dues més. Quan va tornar a Catalunya va dirigir la revista L'Atlàntida conjuntament amb Manuel Folch i Torres des del 1898, i el Diario del Comercio des del 1900. Quan es va fundar la Lliga Regionalista el 1901 va esdevenir-ne el secretari general i a dirigir La Veu de Catalunya, que n'era la tribuna pública: en aquest diari Agulló hi publicava les cròniques parlamentàries del Congrés i les seves dures valoracions sota el pseudònim de "Pol".^[6]

De totes maneres col·laborava amb la resta de la premsa catalana en general, com ara Las Noticias, La Renaixença, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Revista de Gerona, Lo Somatent de Reus, La Il·lustració Catalana, Lo Rossinyol del Ter i Lo Gay Saber. També escrivia a la premsa madrilenya, sobretot al Nuevo Mundo dirigit per José del Perojo on feia les "Crónicas catalanas" amb el pseudònim de "Roger" o articles econòmics amb el de "X. Y. Z.".^[6]

Als anys 30 va escriure el Llibre de la cuina catalana, lligada a la cuina dels Països Catalans i on per primera vegada la planteja "de forma decidida" com una cuina nacional.^[3] Va definir rigorosament les bases de la cuina catalana i la va relacionar per primer cop amb l'occitana, situant-les en els mateixos contexts culturals.^[3]

L'activitat política

El 1899 s'inicià en política fent de secretari de la Junta Organizadora de las Adhesiones al Programa del General Polavieja, esdevenint després la Unió Regionalista. Quan aquesta es fusionà amb el Centre Nacional Català va néixer la Lliga Regionalista i Ferran Agulló en fou designat secretari general. Com a tal encapçalà dures campanyes contra el caciquisme i a favor del sufragi universal.^[6]

A nivell empresarial, va associar-se amb Emili Cuatrecasas i Buquet (1902-1965), fundador del despatx d'advocats Cuatrecasas Abogados.^[7]

L'anècdota del terme "Costa Brava"

A l'Ermita de Sant Elm hauria intuït el nom de la Costa Brava parlant de la "nostra costa brava" tot i que ambdós: el lloc de la seva inspiració i el nom, romanen controvertits.^[8] Va publicar-lo per a la primera vegada en la seva columna diària a La Veu de Catalunya del 12 de setembre de 1908.^[9]

Obres

• 

  Recull de poesies de Ferran Agulló publicades l'any 1914 per la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans de la Il·lustració Catalana

  Antologia catalana
• El Sometent de Girona, drama en un acte.
• Llibre de versos, F. Puig, Barcelona, 1905
• Espurnes. Poesies
• Marines, Societat Catalana d'Edicions, Barcelona, 1917
• De tot temps, 1918
• Corrandes, 1924
• Llibre de la cuina catalana, 1924
• Ponentines, 1925

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona^[10][11]

• Abandonada!, 1883, segon accèssit a la Flor Natural
• Les balladores, 1884, accèssit a la Viola d'or i d'argent
• La gropada, 1886, accèssit
• Lo cant del Pi, 1887, premi de la Flor Natural
• Lletra, 1889, premi de l'Englantina d'or
• Lo fester, 1889, accèssit
• L'eixut, 1893, premi de la Flor Natural
• Lo somni de Fivaller, 1893, premi de l'Englantina d'or^[12]
• Migdiada, 1893, accèssit a la Flor Natural
• El claustre, 1909, primer accèssit a la Viola d'or i d'argent
• La copa, 1909, segon accèssit a la Flor Natural
• Les terres tristes, 1917, primer accèssit a l'Englantina d'or
• La ciutat, 1924
• Lloant Déu, 1924
• El Foch, 1924
• Pere el Gran, 1924

Referències

1. «Llibre de Baptismes (1858-1865) pàg.231». Arxiu Diocesà de Girona - Arxiu Parroquial de la Catedral de Girona, 14-09-1863. [Consulta: 25 setembre 2019].
2. «Ahir morí el destacat prohom de la Lliga Regionalista, Ferran Agulló i Vidal (Pol)». L'Autonomista, 9412, 03-07-1933, pàg. 2 [Consulta: 15 setembre 2021].
3. Fàbrega, Jaume. El gust d'un poble. Cossetània, 2002. ISBN 84-9568-491-8. 
4. «Llibre de Matrimonis (1881-1891) pàg.442». Arxiu Diocesà de Girona - Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Guíxols, 02-04-1888. [Consulta: 25 setembre 2019].
5. Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletre. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres : Fundació Noguera, 2012, p. 19. ISBN 9788493888510. 
6. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Ed. 62, 1998, p. 15. ISBN 84-297-3521-6. 
7. Revista El Tema de los Temas, CUATRECASAS ABOGADOS Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine.
8. Narcís Jordi Aragó, El Punt, 4-09-1998
9. «Extracte de l'article Per la costa brava». Arxivat de l'original el 2009-09-17. [Consulta: 30 desembre 2007].
10. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
11. E. Corral i Coll del Ram «Ferran Agulló. Padrí de la Costa Brava» (PDF). Àncora, 11 setembre 2008.^{[Enllaç no actiu]}
12. "La Vanguardia" Dilluns 8 maig 1893, pàgina 1

Precedit per: Ramon Picó i Campamar (electe)

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla IV electe

Succeït per: Ramon Miquel i Planas