Les famílies multiproblemàtiques són agrupacions familiars en què els seus membres tenen comportaments problemàtics estructurats, estables en el temps i prou greus per a necessitar una intervenció externa. Els pares no desenvolupen les activitats funcionals necessàries per un bon desenvolupament de la vida familiar i aquest fet provoca que es trobin en una situació de dependència envers els serveis socials.[1] El context en què es troben les famílies, les seves característiques, els factors de risc, els possibles rols dels membres que en formen part, la valoració de la situació familiar i les actuacions que es poden realitzar en el nucli familiar per millorar la seva situació condicionen el tipus d'atenció que se'ls pot donar.[2]
Anteriorment les famílies multiproblemàtiques (FMP) es denominaven ‘famílies desestructurades'. Aquest terme s'ha canviat i deixat d'utilitzar per la seva connotació negativa, ja que dona a entendre que són famílies sense estructura, quan la realitat és que cada família té la seva estructura, amb més o menys problemes, recursos i de diferent context social.
Tot i que en totes les famílies hi ha problemes, en les famílies multiproblemàtiques n'hi ha més d'un o d'una magnitud/repercussió d'un grau alt.
En aquestes famílies o unitats de convivència, hi ha una tendència a què hi hagi una combinació de múltiples problemes, pobresa i/o falta de recursos i problemes de salut mental generats per aquestes situacions. Tots aquests factors poden, fàcilment, portar a un alt nivell de risc d'exclusió social causada per les situacions estructurals cícliques.
Aquestes famílies es veuen afectades per diferents problemàtiques que poden donar-se a la vegada, alternar-se o rellevar-se, tant individuals com familiars. Cal tenir en compte que generalment, un problema que es repeteix té un perquè. A més a més si no s'actua passa a ser més sever.
Tot això fa que representin una situació permanent d'adversitat. Els problemes més habituals són:
Hi ha una estructura caòtica, on els rols paternals i/o maternals no estan ben definits o estan abandonats creant així una manca d'hàbits i rutines. Aquesta situació esdevé en una comunicació disfuncional, provocant distanciament entre els membres de la família.
El pare i/o a la mare estan absents. Qüestió que crea una manca d'afecte i no és dona lloc la transmissió dels primers valors. També és absent el sentiment de responsabilitat.
Per exemple, per feina una de les dues (o les dues figures) poden estar poc a casa. Aquesta manca es sol intentar cobrir amb coses materials.
Els vincles són febles o inexistents. L'aïllament pot sorgir tant de la família propera i d'altres persones amb relació (amics), com de la xarxa de suport social / institucional. També suposa una manca de participació social i comporta un sentiment d'abandó que és més difícil de remeiar a mesura que avança el temps, té també una gran repercussió a nivell de salut mental.
Les situacions econòmiques precàries o inexistents venen donades per una situació d'atur, d'unes condicions laborals precàries o ve de l'abandó per part de les institucions, així com de la falta de coneixement sobre les diferents prestacions a les que es poden accedir.
Les situacions econòmiques precàries o inexistents suposen, de nou, un sentiment d'abandó i frustració per part de qui les pateix. D'aquesta manera, també agreugen l'aïllament social, ja que impedeixen a la persona a accedir a espais lúdics o d'oci. Això últim afecta tant a la o les persones responsables de la família com a aquells i aquelles de qui es té cura.
A més a més, aquestes situacions poden, fàcilment, provocar o agreujar situacions de tensió a casa, així com ser el detonant d'un trastorn d'ansietat, estrès o altres trastorns de la salut mental.
Sánchez, N., Camps, C., Román, M.A. Context de la intervenció social. Barcelona: Altamar