Fabàcies

Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació

Fabàcies
Infotaula d'ésser viuFabàcies
Fabaceae Modifica el valor a Wikidata

Flor Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defesol i brot de soia verda Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae Modifica el valor a Wikidata
Lindl., 1836 Fabaceae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Leguminosae Modifica el valor a Wikidata
TipusFaba Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Flors d'Acacia dealbata
Flor del garrofer (Ceratonia siliqua)
Flor de la ginesta (Spartium junceum)
Inflorescència racemosa de soia (Glycine max)
Planta de cacauet (Arachis hypogaea)
Pesolera (Lathyrus oleraceus)
Planta de llentia (Vicia lens)
Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra)
Falsa acàcia en flor (Robinia pseudoacacia)
Favera mab inflorescències (Vicia faba)
Alfals (Medicago sativa)
Mimosa scabrella florida
Glicina florida (Wisteria sinensis)
Ginesta d'escombres (Cytisus scoparius)
Gatosa europea (Ulex europaeus)
Llobí (Lupinus albus)
Delonix (Delonix regia)

Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal,[1] són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.[2] Aquesta família botànica és la tercera més nombrosa després de les orquídies i les asteràcies, compta amb uns 700 gèneres i unes 20.000 espècies.[3]

Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia). Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.

Descripció

Entre les fabàcies trobem des d'arbres fins a herbes, fulles pinnades, peciolades i sovint compostes, les flors s'agrupen en inflorescències racemoses, presenten bractèoles, fruit dehiscent en forma de llegum.[4][3]

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1836 a l'obra Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy pel botànic anglès John Lindley (1799-1865).[5] [6] Abans, l'any 1789, el botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836) va publicar el nom Leguminosae a la seva obra Genera Plantarum.[7][8] Aquest nom no compleix les normes del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, tanmateix l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal (IAPT) ha fet una excepció i permet el seu ús com a nom alternatiu al normatiu de Fabaceae.[1]

Subfamílies

Com d'altres famílies, les fabàcies han patit canvis a la seva classificació taxonòmica amb l'avenç de la filogènia molecular. Tradicionalment s'havien considerat tres famílies independents, com per exemple en el sistema Cronquist (1981).[9]. Alguns autors incloien als representants de les Mimosoideae i/o Caesalpinioideae (que tenen alguns caracters comuns amb les fabàcies) com a subfamília i per tant, de facto, es creava una subfamília també per les fabàcies típiques, amb corol·la papilionàcia (Faboideae).[10] Aquestes tres subfamílies es van veure corroborades amb els primers estudis filogenètics publicats (APG II).[11] Avui, al sistema APG IV vigent, s'arriben a proposar sis subfamílies, Cercidoideae, Detarioideae, Duparquetioideae, Dialioideae, Caesalpinioideae i Faboideae.[4][12]

les Faboideae segueixen contenint totes les espècies amb corol·la papilionàcia típica i venen a ser un sinònim de les antigues fabàcies en sentit estricte. En canvi, proposen que la subfamília Caesalpinioideae inclogui alguns representants de l'antiga Mimosoideae, entre les quals, les mimoses que en serien el gènere més conegut. Les altres subfamílies contenen gèneres tropicals i no estan presents a la flora dels Països Catalans

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen 805 gèneres:[5]

Híbrids

S'han descrit els següents híbrids:[5]

  • + Laburnocytisus Trel. Cytisus + Laburnum[13]

Sinònims

Els següents noms són sinònims heterotípics de Fabaceae:[5]

  • Leguminosae Juss.
  • subfam. Papilionoideae DC.
  • subfam. Caesalpinioideae DC.
  • subfam. Mimosoideae DC.
  • Mimosaceae R.Br.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen Code). Article 18. Names of Families and Subfamilies, Tribes and Subtribes» (en anglès). IAPT, 2018. [Consulta: 2 desembre 2022].
  2. ↑ Byng et al., 2016, p. 3, 16.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Fabaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 2 desembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «FABALES Bromhead» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 desembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Fabaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 desembre 2022].
  6. ↑ Lindley, 1836, p. 148.
  7. ↑ «Leguminosae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 desembre 2022].
  8. ↑ Jussieu, 1789, p. 345.
  9. ↑ Cronquist, 1981, p. 592-601.
  10. ↑ «Leguminosae». Flora Iberica. [Consulta: 9 març 2026].
  11. ↑ «Classification of Fabaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 desembre 2022].
  12. ↑ Zhao, Yiyong; Zhang, Rong; Jiang, Kai-Wen; Qi, Ji; Hu, Yi; Guo, Jing; Zhu, Renbin; Zhang, Taikui; Egan, Ashley N.; Yi, Ting-Shuang; Huang, Chien-Hsun; Ma, Hong «Nuclear phylotranscriptomics and phylogenomics support numerous polyploidization events and hypotheses for the evolution of rhizobial nitrogen-fixing symbiosis in Fabaceae». Molecular Plant, 2-2021, p. 3. DOI: 10.1016/j.molp.2021.02.006.
  13. ↑ «+ Laburnocytisus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 desembre 2022].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabàcies

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.