La llavor d'algunes espècies és comestible, com la guixa (L. sativus) i el guixó L. cicera, i no tan correntment L. ochrus i L. clymenum. L. tuberosus es conrea per la seva arrel tuberosa comestible.
Les llavors d'algunes espècies del gènere Lathyrus contenen aminoàcids d'una certa toxicitat. Els efectes tòxics es poden manifestar si aquestes llavors es mengen en quantitats relativament grans durant períodes prolongats de temps, podent arribar a causar la malaltia del latirisme.[2]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4]
Espècies
Dins del gènere Lathyrus es reconeixen les 182 espècies següents:[1] Les espècies marcades amb ∗ són autòctones dels Països Catalans:[5]
↑ 1,01,1«Lathyrus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 juny 2024].
↑Mark V. Barrow; Charles F. Simpson; Edward J. Miller «Lathyrism: A Review». The Quarterly Review of Biology, 49, 2, 1974, pàg. 101–128. DOI: 10.1086/408017.
↑«Lathyrus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 24 juny 2024].