L'Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia (en armeni, Hayastani Azatagrut'yan Hi ha Gaghtni Banak), també conegut com a ASALA, fou una organització armadaarmènia, reconeguda com a organització terrorista pels Estats Units,[1]Azerbaidjan[2] i Turquia, fundada l'any 1975 i operativa fins a principis de la dècada de 1990. El seu objectiu principal era el reconeixement del genocidi armeni pel govern turc, així com la creació d'una Armènia independent a partir de les minories ètniques de la pàtria armènia a l'est d'Anatòlia (d'acord amb el Tractat de Sevres, i que en última instància mai va entrar en vigor), per a passar, en un futur, a ser integrada en l'existent República d'Armènia. L'organització armada també actuà sota els noms de Grup Orly (per un dels seus sagnants atemptats en aquest aeroport francès) i Organització 3 d'octubre. D'ideologia marxista-leninista i amb fins nacionalistes, fou fundada per Hagop Tarakchian i Hagop Hagopian i liderada per Hagopian. El seu objectiu era obligar el govern turc a reconèixer el seu paper en el genocidi armeni de 1915, compensar als supervivents o les seves famílies i traspassar el territori del nord del país per a un estat armeni autònom per a ser unificat amb l'antiga República Socialista Soviètica d'Armènia de l'època.
Les activitats del grup van començar amb atemptats amb bomba i assassinats contra ciutadans turcs i diplomàtics. El primer atemptat terrorista comès per aquesta organització va ser un atac contra l'oficina del Consell Mundial d'Esglésies (WCC) a Beirut. El seu primer assassinat reconegut fou l'atemptat contra el diplomàtic turc Oktay Cerit a París, el 16 de febrer de 1976. El manifest del grup—que constava de vuit punts— va ser publicat en 1981. L'atac més destructiu i sagnant del grup va tenir lloc el 7 d'agost de 1982 quan nou persones van ser assassinades i setanta van resultar ferides de diversa consideració en un atemptat a l'aeroport d'Ankara. Un altre atemptat terrorista, el del 15 de juliol de 1983, va matar vuit persones i va ferir més de cinquanta en l'Aeroport d'Orly. L'atac va originar una escissió en el grup quant a la tàctica a emprar, resultant dues entitats escindides: els Nacionalistes (ASALA-militant) i el Moviment Popular (ASALA-Mouvement Révolutionnaire). Com organització terrorista va rebre l'ajuda de Síria i Líbia en els anys vuitanta i possiblement de França.
Va mantenir contactes amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) i el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina-Comandament General (FPAP-CG). Amb la invasió israeliana del Líban en 1982, el grup va perdre la major part de la seva organització i suport. Traslladat a Síria, es va trobar distanciat de l'OAP, i es té informació que les tibants relacions entre les dues organitzacions van arribar a tal punt que l'OAP va passar material confidencial als serveis d'intel·ligència francesos en 1983, detallant les activitats d'ASALA. Hagop Hagopian, fundador i capdavanter del grup terrorista, va ser executat en la seva casa d'Atenes el 25 d'abril de 1988 per un agent de l'espionatge turc (MIT), (Tarakchian va morir del càncer en 1980) i el grup va caure en inactivitat i en diversos cismes interns, associant-se més estretament amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). L'organització es va afeblir a causa del fet que les seves sagnants activitats no van ser donades suport com havien esperat al principi i a les reeixides activitats del contraespionatge de l'Organització d'Intel·ligència Nacional turca (Millî İstihbarat Teşkilatı, en les seves sigles, MIT) entre els anys 1980-1985 van danyar l'organització fins al punt de dissoldre-la, més si cap després de l'assassinat d'Hagop Hagopian pels agents turcs. Avui dia, el que queda del ASALA s'associa estretament amb el PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan.[3]
Així mateix, en l'atemptat comès a Madrid el 2 de juny de 1978 va morir el ciutadà espanyol Antonio Torres, xofer de l'ambaixador turc a la capital d'Espanya.
↑NATO Speech. Colonel-General Safar Abiyev, Minister of Defence of the Republic of Azerbaijan at the Euro-Atlantic Partnership Council in Defence Ministers session
ASALA profileArxivat 2006-09-02 a Wayback Machine. Grups considerats com a terroristes en edicions prèvies a l'Informe "Patterns of Global Terrorism". Estats Units, Departament d'Estat, Publicació 10321
