Exploració física
L'exploració física o examen físic és el conjunt de procediments o habilitats de la semiologia clínica que el metge duu a terme sobre el pacient després d'una correcta anamnesi en l'entrevista clínica, per obtenir un conjunt de dades objectives o signes que estiguin relacionats amb els símptomes que refereix el pacient.
Amb la suma d'aquestes dades d'anamnesi i d'exploració física, registrades dins la història clínica, es construeix un diagnòstic mèdic o judici clínic inicial a partir del qual se sol·liciten o no determinades exploracions complementàries, que confirmin el diagnòstic final d'una síndrome o malaltia.
Moltes vegades la simple exploració física, acompanyada d'una bona anamnesi, ajuda a establir un diagnòstic sense necessitat de proves clíniques o exploracions complementàries més complexes i costoses. El contacte físic entre facilita que es generi confiança entre el pacient i el personal mèdic.[1] L'exploració física o examen físic es pot fer per aparells o sistemes de forma general, o especialitzar-se més concretament en els símptomes que refereix el pacient en un determinat sistema o aparell.
Mètodes
Primaris
Clàssicament l'exploració física és la percepció dels signes del pacient relacionats amb una síndrome o malaltia pels sentits del metge. Es compon de:
Secundaris
Són maniobres senzilles dutes a terme pel metge amb el suport d'instruments com una font de llum, un fonendoscopi, un esfigmomanòmetre, un martell de reflexos, etc.
Inspecció general
Per a detectar alteracions en:
Constants vitals
Examen físic segmentari
Pell
Estat de la pell, color, presència de lesions.
Cap
- Crani:
- Cuir cabellut: integritat, higiene.
- Cara: simetria, augment de volum, moviments involuntaris, presència de lesions.
Coll
Tòrax
Forma, simetria, ús musculatura accessòria, retracció o bombament d'espais intercostals, elasticitat, expansió, mobilitat de la caixa toràcica, dolor, masses, percussió. Lesions, cicatrius, canvis de coloració.
- Cor: auscultació dels sorolls cardíacs.
- Pulmons: auscultació dels sorolls pulmonars.
- Mames: simetria, textura, augment de volum, presència de masses, retracció, secrecions, canvi de coloració, sensibilitat.
- Aixelles: presència d'adenopaties.
Abdomen
L'examen físic abdominal es fa dividint l'abdomen en 9 quadrants i es comença per l'hipocondri esquerre en sentit antihorari. En cas que el pacient presenti dolor s'haurà començar pel costat oposat al dolor i la regió de dolor ha de ser l'última.
Esquena
- Pell, músculs, ossos.
- Zona dorsal
- Zona lumbar
- Zona glútia
- Columna vertebral
- moviments, alineació, deformitats, sensibilitat, curvatura.
- Regió toràcica
- Regió lumbar
- Regió sacrococcígia
Extremitats superiors i inferiors
Coloració, polsos, dolor, sensibilitat, higiene. edemes, varius.
- To muscular: flacciditat, contractures, atròfia, hipertròfia. Força i resistència. Mobilitat: rang de moviments, limitacions.
- Articulacions: Dolor, augment de volum, calor, rigidesa, deformitat.
- Alineació d'extremitats: genoll valg, genoll var.
- Braç, mà i dits.
- Turmells: peu valg, peu var
- Peus: arc plantar disminuït (peu pla) o augmentat (peu buit). Presència de durícies, deformitats (hallux valgus, dit en martell, etc.)
Genitals
Escala de Tanner, hemorràgia, dolor, secrecions, inflamació, masses, higiene.
Exploracions físiques per sistema i especialitat
Hi ha una correspondència amb les especialitats segons l'aparell o sistema que s'explora.
Referències
Enllaços externs
|
|