 Euxenita-(Y) |
|---|
![]()
Agregat de cristalls d'euxenita-(Y) provinent de Vegusdal, Noruega  |
| Fórmula química | (Y,Ca,Ce,U,Th)(Nb,Ta,Ti)₂O₆ |
|---|
| Epònim | hospitalitat i estranger |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DG.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DG.05 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | massiu, cristalls anèdrics en matriu |
|---|
| Color | negre, negre terrós, negre verdós |
|---|
| Macles | comunes en [201] |
|---|
| Exfoliació | no en té |
|---|
| Fractura | concoidal a concoidal |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6,5 |
|---|
| Lluïssor | submetàl·lica brillant, grassa a resinosa en fractures |
|---|
| Color de la ratlla | groguenca, grisenca o vermellosa |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Gravetat específica | 4,7 a 5 |
|---|
| Propietats òptiques | isotròpica |
|---|
| Índex de refracció | n = 2,06 - 2,24 |
|---|
|
| Radioactivitat | originalment cristal·lina, amorfa a causa del dany per radiació |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral reanomenat (Rn) |
|---|
| Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA1987 s.p. |
|---|
| Símbol | Eux-Y |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'euxenita-(Y) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'euxenita. El seu nom prové del grec εΰζευος (hospitalari), en al·lusió al gran nombre d'elements rars que conté.
Característiques
L'euxenita-(Y) és la forma mineral d'un òxid múltiple de fórmula química (Y,Ca,Ce,U,Th)(Nb,Ta,Ti)₂O₆. En la seva composició són elements essencials, a més de l'oxigen, l'itri i el niobi, sent el contingut d'aquest últim del 33,16%. L'euxenita-(Y) també inclou elements com calci, tàntal, ceri i titani. En menor mesura pot contenir urani i tori, sent un mineral altament radioactiu. És dimorf de l'aeschynita-(Y), i isostructural amb la tanteuxenita-(Y). Forma una sèrie de solució sòlida amb la policrasa-(Y).[2]
Cristal·litza en el sistema ortoròmbic presentant morfologia granular o massiva. Quan es presenta de manera massia, els cristalls, uniformement indistingibles, formen masses grans. Pot patir el procés de metamictització, que comporta la pèrdua de l'estructura cristal·lina a conseqüència del dany produït per la radiació. És de color variable que va del negre al verd oliva, amb lluentor grassa. Té duresa 6,5 a l'escala de Mohs, comparable a la de la pirita. És soluble en àcid fluorhídric i àcid sulfúric i es dissol fàcilment en hidròxid potàssic. Quan s'escalfa no es fon, però crepita i brilla.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'euxenita-(Y) pertany a «04.DG: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: fersmita, kobeïta-(Y), loranskita-(Y), policrasa-(Y), tanteuxenita-(Y), uranopolicrasa, itrocrasita-(Y), fergusonita-(Y)-β, fergusonita-(Nd)-β, fergusonita-(Ce)-β, itrotantalita-(Y), foordita, thoreaulita i raspita.
Es troba en pegmatites granítiques i en sorres negres detrítiques. Els jaciments són escassos, localitzant el tipus nomenclatural a Jølster (Sogn og Fjordane, Noruega). En aquest mateix país existeixen dipòsits en Kragerø (Telemark), a l'illa d'Hidra (Vest-Agder) i en Evje og Horness i Iveland (Aust-Agder). Fora d'Europa cal assenyalar els jaciments que hi ha a Madagascar, a Ankazobe (Antananarivo), així com els dels Estats Units, en Arizona, Colorado, Idaho i Wyoming. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, microclina, biotita, moscovita, ilmenita, monacita, xenotima, zircó, beril, magnetita, granat, al·lanita, gadolinita, aeschynita-(Y), thorita, uraninita, betafita i columbita.[3]
Referències
