Eumenins

Els eumenins (Eumeninae) són una subfamília d'himenòpters apòcrits de la família dels vèspids (Vespidae) de distribució cosmopolita. Havien estat conside

Eumenins
Infotaula d'ésser viuEumenins
Eumeninae Modifica el valor a Wikidata

Eumenes coarctatus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaVespidae
SubfamíliaEumeninae Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1815 Eumeninae Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
200 gèneres

Els eumenins (Eumeninae) són una subfamília d'himenòpters apòcrits de la família dels vèspids (Vespidae) de distribució cosmopolita. Havien estat considerats com una família separada, Eumenidae, però actualment són tractades com una subfamília. Inclou les vespes terrissaires (Eumenes, Sceliphron), que fan nius individuals de fang.

Reconeixement

Vista parcial del tòrax de Cephalastor estela mostrant la posició de les tegulae i parategulae relativa als mesoscutum i pronotum

La majoria de les espècies de les vespes terrissaires són negres o marrons, i normalment marcades amb vistosos patrons de colors vermell, blanc, taronja o vermell (o la seva combinació) però algunes espècies, la majoria tropicals, mostren colors metàl·lics blau o verds.

Biologia

Un niu de terrissa extret d'una olivera a la Serra de Castelltallat
Un niu de terrissa sobre una paret a Carolina del Sud

Aquestes vespes fan nius diferents segons les espècies. Poden usar cavitats preexistents fetes per borinots, escarabats i altres insectes o fins i tot fetes pels humans. Els nius poden tenir una sola cel·la o diverses. Generalment fan els nius amb un fang fet de la mescla de terra i aigua regurgitada, però moltes espècies utilitzen material mastegat de les plantes.

El nom de "vespa terrissaire" deriva de la forma dels nius de fang fet per les espècies del gènere Eumenes i altres gèneres similars. Es creu que els indígenes d'Amèrica basaven el disseny de les seves obres de terrissa de les que feien les vespes terrissaires (segons von Frisch, 1974).

Totes les espècies de vespes terrissaires són depredadores, per això són útils en el control de plagues de l'agricultura, la majoria d'elles s'aprovisionen d'aliments de forma solitària, però algunes espècies aïllades mostren estadis primitius de comportament social i aprovisionament progressiu.

Niu de vespa terrissaire

Quan s'ha completat una cel·la l'adult de la vespa típicament recull insectes o aràcnids i els paralitza posant-los dins la cel·la perquè serveixin d'aliment a la seva larva. Com a regla l'adult pon un sol ou per cada cel·la. El cicle vital complet pot durar des de poques setmanes a més d'un any. L'adult s'alimenta del nèctar de les flors.

Taxonomia

Les vespes terrissaires és la família més diversa dels Vespidae, amb més de 200 gèneres, i conté la vasta majoria d'espècies dins la família.

Gèneres

Galeria

Referències

  • James M. Carpenter «A synonymic generic checklist of the Eumeninae (Hymenoptera: Vespidae)» (PDF). Psyche, 93, 1986, p. 61–90. Arxivat de l'original el 2019-07-18 [Consulta: 28 novembre 2011]. Arxivat 2019-07-18 a Wayback Machine.
  • Carpenter, J. M. & B. R. Garcete-Barrett. 2003. A key to the neotropical genera of Eumeninae (Hymenoptera: Vespidae). Boletín del Museo Nacional de Historia Natural del Paraguay 14: 52–73.
  • Giordani Soika, 1989. Terzo contributo alla conoscenza degli eumenidi afrotropicali (Hymenoptera). Societa Veneziana di Scienze Naturali Lavori 14(1) 1989: 19–68.
  • Giordani Soika, A. 1992. Di alcuni eumenidi nuovi o poco noti (Hymenoptera Vespoidea). Societá Veneziana di Scienze Naturali Lavori 17 1992: 41-68.
  • Giordani Soika, A. 1993. Di alcuni nuovi eumenidi della regione orientale (Hym. Vespoidea). Bollettino del Museo Civico di Storia Naturale di Venezia 42, 30 giugno 1991(1993): 151-163.
  • Gusenleitner. 1992. Zwei neue Eumeniden-Gattungen und -Arten aus Madagaskar (Vespoidea, Hymenoptera). Linzer Biologische Beiträge 24(1) 1992: 91–96.
  • CSIRO Entomology Division. 1991. The Insects of Australia: a textbook for Students and Research. 2nd Edition. Melbourne University Press and Cornell University Press. 1137 pp.
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.1976 cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. Nueva York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.