Esteperola

Esteperola

Cistus clusii
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Malvales
Família	Cistaceae
Gènere	Cistus
Espècie	Cistus clusii Dunal, 1824

L'esteperola, romaní bord (Cistus clusii) és una estepa, planta amb flor de la família de les cistàcies.^[1]

Descripció

És un petit arbust (de 40 cm a 1 m) de branques erectes. Fulles de 10 a 25 x 1,2 mm, verdes a l'anvers, blanques i tomentoses al revers, de marges revoluts (molt semblants a les fulles del romaní per convergència evolutiva, oposades, morfològicament semblants a les del romaní però amb una olor resinosa, poc agradable. Flors de 2 a 3 cm de diàmetre, amb 3 sèpals, molt aparents i de simetria radiada. Neixen sobre peduncles llargs, agrupades al capdamunt de les tiges. Consten de 5 pètals blancs i nombrosos estams grocs. Fruit en càpsula ovoide de 5 a 7 mm, pubescent. És una càpsula que es manté seca i mig oberta, alliberant les nombroses llavors petites durant mesos. Floreix de març a juny. Sense flor, fàcilment es podria confondre amb el romaní.

Distribució i hàbitat

És originària del sud-oest de la Conca del Mediterrani, només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib, Calàbria i Sicília. Als Països Catalans es troba del litoral fins als 1.100 m d'altitud, des del Llobregat fins al Baix Segura i a Eivissa, Formentera i Mallorca. Viu a la brolla, essent a vegades molt abundant.^[2] L'esteperola, a diferència de la majoria de les estepes, prefereix els sòls calcaris. Tolera bé la sequedat i la calor.

Taxonomia

Cistus clusii va ser descrita per Michel Félix Dunal i publicada a Prodr. 1: 266 1824.^[3]

Etimologia

• Cistus: nom genèric que deriva del grec antic kisthós llatinitzat cisthos = nom donat a diverses espècies del gènere Cistus L. Alguns autors pretenen relacionar-la, per la forma dels seus fruits, amb la paraula grega kístē = "caixa, cistell".^[4]
• clusii: epítet atorgat en honor del botànic Carolus Clusius.

Subespècies

Hi ha dues subespècies, C clusii subsp. clusii i C. clusii subsp multiflorus:

La subespècie clusii amb inflorescències curtes de 4-5 cm, formades per verticils de 2-3 flors no es troba a les illes Balears. La subspècie multiflorus Demoly, amb inflorescències més llargues, de 4-10 cm, formades per verticils de 3-5 flors, és un endemisme del sud-est ibèric i de les Balears.^[5]

Sinonímia

• Cistus clusii subsp. multiflorus Demoly
• Cistus clusii var. multiflorus (Demoly) Romo
• Cistus fastigiatus Guss.
• Cistus rorismarinifolius Pourr. ex Timb.-Lagr.
• Cistus rosmarinifolius Pourr.
• Cistus sedjera Pomel
• Halimium clusii Spach
• Helianthemum libanotis Guss.
• Helianthemum umbellatum C.Presl^[6]

Galeria

• 
• 
• 
• 
• 
• 

Referències

1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 118-119. ISBN 84-7306-407-0. 
2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels PaÏsos Catalans
3. «Esteperola». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 maig 2013].
4. Cistus a Flora Vascular
5. Pablo Galán Cela, Roberto Gamarra Gamarra, Juan Ignacio García Viñas, (1998): Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares Jaguar, Madrid. ISBN 84-95537-50-8
6. «Cistus clusii» a The Plant List. Data consulta: 02 de desembre de 2013.