L'espondiloartritis anquilosant (del grec ankylos, rigidesa; spondylos, vèrtebres), o espondiloartritis anquilopoètica, o espondilitis anquilosant, o espondilitis anquilopoètica, anteriorment coneguda com a malaltia de Bekhterev, la síndrome de Bekhterev-Strümpell-Pierre Marie, i malaltia de Bekhterev-Strümpell-Pierre Marie; és una malaltia crònica, una forma d'espondiloartropatia,[1] manifestada com artritis inflamatòria i malaltia autoimmunitària.[2] Afecta principalment les articulacions de la columna vertebral,[3] ocasionant la seva fusió, i a les sacroilíaques de la pelvis.[4]
Es tracta d'un membre del grup de les espondiloartropaties amb una predisposició genètica forta.[5] La fusió completa comporta una rigidesa completa de la columna vertebral, una condició coneguda com la columna vertebral de bambú.[6]
L'espondiloartritis anquilosant no té cura,[7] però alguns tractaments poden reduir-ne els símptomes i el dolor. Segons diversos estudis, el tractament amb inhibidors del factor de necrosi tumoral alfa pot ser beneficiós, perquè frena la progressió de la malaltia.[8][9] Per altra banda, l'ús d'agents antiinflamatoris no esteroidals permet tractar la inflamació i el dolor, però no altera el curs de la malaltia.[10]