PROFILBARU.COM

Espelta
Triticum aestivum subp. spelta
	; Espiga
Dades
Font de	blat, farina d'espelta i Grünkern (en)
Malaltia	trastorn relacionat amb el gluten
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Poales
Família	Poaceae
Tribu	Triticeae
Gènere	Triticum
Espècie	''Triticum aestivum subp. spelta''; (L.) Thell.

L'espelta^[1] (Triticum spelta) és una espècie de blat, (gènere Triticum), dins la família de les poàcies, de vegades considerada una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum)^[2]

Addicionalment pot rebre el nom d'escandia^[1] i cal no confondre-la amb l'espelta petita (T. monococcum).

Particularitats

És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 5000 anys. Fins a l'edat mitjana era el cereal que conformava el pa de les classes benestants,.^[3]

El seu conreu és molt antic: l'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals.^[4] A més, l'espelta és més rica en proteïna que el blat (19 % en comparació a 11 %) i conté tres cops més albúmines, fòsfor i vitamina A que no pas el blat.^[5] Malgrat això, com que l'espelta té un rendiment per hectàrea més baix que el blat i només es pot plantar a zones fredes i muntanyoses,^[3] va caure pràcticament en desús i només es va conservar en indrets de clima o terres poc adequades pel blat normal com ara els climes més freds d'algunes zones del centre d'Europa. És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.

Taxonomia

Aquesta subespècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) com una espècie, amb el nom de Triticum spelta,^[6]^[7] però la seva classificació actual com a subespècie de Triticum aestivum' va ser publicada l'any 1918 pel botànic suís Albert Thellung (1881-1928) a la revista berlinesa Naturwissenschaftliche Wochenschrift.^[8]^[9]

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims de Triticum aestivum subp. spelta:^[2]

Sinònims homotípics

Spelta vulgaris Ser.
Triticum aestivum var. spelta (L.) Fiori
Triticum sativum subsp. spelta (L.) Hack.
Triticum sativum subsp. spelta (L.) K.Richt.
Triticum spelta L.
Triticum vulgare convar. spelta (L.) Alef.
Triticum vulgare subsp. spelta (L.) Körn.
Zeia spelta (L.) Lunell

Sinònims heterotípics

Triticum aestivum subsp. tibetanum Q.Q.Shao
Triticum aestivum subsp. yunnanense King ex S.L.Chen
Triticum arduinoi Mazzuc.
Triticum arias Clemente
Triticum bengalense P.Lawson
Triticum duhamelianum Mazzuc.
Triticum elymoides Hornem.
Triticum forskalei Clemente
Triticum rufescens Steud.
Triticum spelta aestivum Schübl.
Triticum spelta var. albumcompactoides Sanchez-Monge & Villena
Triticum spelta var. arduinoi (Mazzuc.) Flaksb.
Triticum spelta f. arduinoi (Mazzuc.) Brand
Triticum spelta aristatum Schübl.
Triticum spelta subsp. aristatum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
Triticum spelta subsp. aristatum Schübl. & G.Martens
Triticum spelta var. carthlicum Zhizhil. & Berishv.
Triticum spelta grex duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
Triticum spelta var. duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
Triticum spelta f. duhamelianum (Mazzuc.) Brand
Triticum spelta var. griseoturanorecens Udachin
Triticum spelta var. ispharosubbaktiaricum Udachin
Triticum spelta subsp. kuckuckianum Gökgöl
Triticum spelta var. kuckuckianum Udachin
Triticum spelta subsp. muticum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
Triticum spelta var. muticum (Schübl.) Gray
Triticum spelta subsp. muticum Schübl. & G.Martens
Triticum spelta muticum Schübl.
Triticum spelta var. saharae Ducell.
Triticum spelta var. subbuldoji Udachin
Triticum spelta var. tarakanovii Udachin
Triticum spelta var. tashausicum Udachin
Triticum spelta subsp. tibetanum (Q.Q.Shao) N.P.Gonch.
Triticum spelta var. turanoalborescens Udachin
Triticum spelta var. turanoalefeldii Udachin
Triticum spelta velutinum Schübl.
Triticum spelta var. viridoalbispicatum Jakubz.
Triticum spelta var. viridoarduinii Jakubz. & Puchalski
Triticum spelta subsp. yunnanense (King ex S.L.Chen) N.P.Gonch.
Triticum speltiforme Seidl ex Opiz
Triticum vulgare var. album Alef.
Triticum vulgare var. arduinoi (Mazzuc.) Alef.
Triticum vulgare var. coeruleum Alef.
Triticum vulgare var. duhamelianum (Mazzuc.) Alef.
Triticum vulgare var. fringillarum Alef.
Triticum vulgare var. michauxii Alef.
Triticum vulgare var. rufum Alef.
Triticum vulgare var. vulpinum Alef.
Triticum zea Host

Contingut nutritiu

L'espelta conté:

57,9% de glúcids o hidrats de carboni
9,2% de fibra
17,0% de proteïna
3% de greix
minerals i vitamines

Com conté gluten no és apte per als celíacs.

Gastronomia i salut

Darrerament s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.^[10]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «espelta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 juny 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 «Triticum aestivum subsp. spelta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 juny 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 Sabaté, Jordi. «Pan de espelta: ¿más sano que el de trigo normal?» (en castellà). El Diario, 23-06-2019. [Consulta: 11 març 2022].
↑ «Els 6 tipus de pa que has de conèixer». Cuina.cat. [Consulta: 11 març 2022].
↑ «L'épeautre mieux qu'une céréale [archive]» (en francès). Chambre d'agriculture de la Somme, décembre 2009. [Consulta: consulté le 14 avril 2018].
↑ «Triticum spelta L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
↑ Linné, 1753, p. 86.
↑ «riticum aestivum subsp. spelta (L.) Thell.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
↑ Thellung, 1918, p. 471.
↑ El sabor de pa torna a la ciutat