|
Eric Clapton
 Eric Clapton
 | | Eric Clapton, juny de 1977. |
| |
| Naixement | Eric Patrick Clapton Shaw
30 març 1945  (79 anys)
Ripley (Anglaterra) (en)  |
|---|
| Altres noms | Slowhand (Mà lenta) |
|---|
| Formació | Universitat de Kingston
The Hollyfield School and Sixth Form Centre (en) |
|---|
| Lateralitat | dretà |
|---|
|
| Ocupació | Guitarrista
Cantant
Compositor |
|---|
| Activitat | 1963 − present |
|---|
| Membre de | |
|---|
| Gènere | Rock, blues, blues rock, rock psicodèlic, jazz fusió i rock dur |
|---|
| Estil | Blues
Rock
Hard rock
Blues rock
Rock psicodèlic |
|---|
| Instrument | Guitarra elèctrica
Guitarra acústica
Veu |
|---|
| Segell discogràfic | Warner Bros. Records
Atco Records
Polydor Records |
|---|
| Company professional | The Yardbirds, John Mayall & the Bluesbreakers, Powerhouse, Cream, The Beatles, George Harrison, The Dirty Mac, Blind Faith, Sheryl Crow, Freddie King, J.J. Cale, The Plastic Ono Band, Delaney, Bonnie & Friends, Derek and the Dominos, John Mayer, T.D.F. |
|---|
|
| | 13 juliol 1985 | Live Aid | | 1r agost 1971 | The Concert for Bangladesh |
|
| |
| Cònjuge | Melia McEnery (2002–)
Pattie Boyd (1979–1989), divorci |
|---|
| Parella | Lory Del Santo (1985–1989)
Yvonne Kelly (1983–1985) |
|---|
| Fills | Conor Clapton
(![]() ) Lory Del Santo |
|---|
|
|
| | Lloc web | ericclapton.com |
|---|
    
           
 |
Eric Patrick Clapton Shaw (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30 de març de 1945) és un guitarrista, cantant i compositor de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la guitarra elèctrica, en concret amb la seva Stratocaster.[1] És conegut amb el renom de "Slowhand" (Mà lenta), des de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser membre de The Yardbirds, de Cream i per la seva carrera en solitari. A la vista de molts crítics, Clapton ha estat un dels artistes més respectats i influents de tots els temps.[2] A més, apareix al lloc número 4 de la llista dels "100 millors guitarristes de tots els temps"[3] i en el lloc número 53 de l'especial "100 Greatest Artists"[4] de la revista Rolling Stone.
El seu estil musical ha experimentat diversos canvis durant la seva carrera, però les seves arrels sempre han estat profundament lligades amb el blues. És reconegut com un innovador en diverses etapes de la seva carrera, practicant el blues rock amb John Mayall's Bluesbreakers i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més d'haver tocat estils molt diversos a la seva etapa en solitari; Delta blues al seu àlbum Me and Mr. Johnson, pop a la seva cançó "Change the World" o reggae a la versió de la cançó de Bob Marley ("I shot the Sheriff"). Possiblement el gran èxit fou la cançó Layla de la seva època amb Derek and the Dominos.
L'any 1999 va fundar el Crossroads Guitar Festival, que són una sèrie de concerts benèfics i festivals musicals que recapten fons per al Crossroads Centre, un centre de tractament de la drogoaddicció establert a l'illa d'Antigua.
Influències
Clapton ha tocat temes d'artistes molt diversos, però sobretot de Robert Johnson i J.J. Cale. Altres artistes que ha homenatjat són Bob Marley, Bo Diddley i Bob Dylan. Segons cità, les seves influències principals han estat Freddie King, B. B. King, Albert King, Buddy Guy, Hubert Sumlin i Robert Johnson. Clapton digué de Johnson:
| «
|
"... el músic de blues més important que mai ha existit. Ell era el veritable, absolutament, mai he trobat res amb més sentiment que Robert Johnson. La seva música és el plor més potent que pots trobar en una veu humana, de veritat... semblava resonar amb quelcom que jo sempre vaig sentir.[5]"
|
»
|
Músics
Membres en algun moment de la seva carrera en solitari
- Albert Lee - guitarra, veus, cors.
- Mark Knopfler - guitarra.
- Andy Fairweather-Low - guitarra, cors.
- Phil Palmer - guitarra.
- Ry Cooder - guitarra.
- George Terry - guitarra, cors.
- Alan Darby - guitarra.
- Tim Renwick - guitarra.
- Roger Waters - veus, guitarra, baix.
- Michael Kamen - teclat.
- Alan Clark - piano, teclat.
- Gary Brooker - teclat, cors.
- Chuck Leavell - piano, teclat, orga hammond.
- Greg Phillinganes - teclat, orga hammond, cors.
- Billy Preston - orga hammond.
- David Sancious - teclat, guitarra, harmònica, cors.
- Chris Stainton - piano, teclat.
- Mel Collins - saxòfon.
- Dave Bronze - baix.
- Dave Merkee - baix.
- Nathan East - baix, veus, cors.
- Pino Palladino - baix.
- Carl Radle - baix, guitarra.
- Paulinho Da Costa - percussió.
- Phil Collins - bateria, veus.
- Ray Cooper - percussió.
- Jim Gordon - bateria, piano.
- Jeff Porcaro - bateria.
- Steve Ferrone - bateria.
- Henry Spinetti - bateria.
- Steve Gadd - bateria.
- Ricky Lawson - bateria.
- Andy Newmark - bateria.
- Jamie Oldaker - bateria.
- Yvonne Elliman - veus, cors, guitarra.
- Katie Kissoon -cors.
- Marcy Levy - veus, cors, harmònica.
- Tessa Niles -cors.
- Joe Sample - piano, Wurlitzer.
- Dorren Chanter - veus.
- Peter Robinson - sintetitzadors.
- Dick Sims - teclat.
- Donald Dunn - baix.
Discografia
Bandes sonores
Clapton ha col·laborat a diverses bandes sonores, ja sigui aportant cançons o component cançons noves.
Resum:
Filmografia i videografia
- "Farewell Cream" (1968)
- "Rock And Roll Circus" (1968)
- "The Concert For Bangladesh" (1971)
- "Film About Jimi Hendrix" (1973)
- "Tommy" (l'ópera rock de The Who) (1974)
- "Circasia" (1975)
- "The Last Waltz" (Martin Scorsese) (1976)
- "Eric Clapton's Rolling Hotel" (1978)
- "Water" (1985)
- "Hail Hail Rock N Roll" (1986)
- "Blues Brother's 2000 " (1998)
- "Concert For George" (2002)
Documentals:
- "Can You Hear The Wind Howl" (1997)
- "Tom Dowd: The Language of Music" (2003)
- "J.J. Cale To Tulsa and Back" (2006)
- "Before The Music Dies" (2006).
Bibliografia seleccionada
- Steve Turner, "Conversations with Eric Clapton" (Londres: Abacus, 1976)
- Ray Coleman, Clapton! The Authorised Biography (Warner Books, 1985; publicada originalment sota el títol de "Survivor")
- D. Widgery, Beating Time (Chatto & Windus, 1986)
- Fred Weiler, Eric Clapton (Smithmark, 1992)
- Marc Roberty, Eric Clapton - The Complete Recording Sessions 1963-1992
- Marc Roberty, Eric Clapton: The New Visual Documentary (Omnibus Press, 1994)
- Marc Roberty, Clapton - The Complete Chronicle (Mitchell Beazley, 1993)
- Robin Bextor, Eric Clapton - Now & Then (Carlton Books, 2006)
- Eric Clapton, Clapton, The Autobiography (Broadway Books, 2007)
Col·laboracions
Eric Clapton ha col·laborat en àlbums i en directe amb gran quantitat d'artistes, entre els quals destaquen Ashton Gardner & Dyke, John Astley, Babyface, The Band, The Beatles, Marc Benno, Chuck Berry, Stephen Bishop, Leona Boyd, Paul Brady,Gary Brooker, Jack Bruce, J.J. Cale, Jim Capaldi, Joe Cocker, Phil Collins, The Crickets, Brendan Croker, Sheryl Crow, The Crusaders, King Curtis, Roger Daltrey, Rick Danko, Jesse Ed Davis, James Luther Dickinson, Dr. John, Gail Anne Dorsey, Danny Douma, Lamont Dozier, Champion Jack Dupree, Bob Dylan, Aretha Franklin, Kinky Friedman, Bob Geldof, The Wrong, Rick Grech, Buddy Guy, George Harrison, Corey Hart, Jools Holland, Bruce Hornsby, Howlin' Wolf, Elton John, Johnnie Johnson, Michael Kamen, Jonathon Kelly, Bobby Keys, B.B. King, Carole King, Freddie King, Alexis Korner, Corky Laing, Ronnie Lane, Cyndi Lauper, Ijaham Levi, Jerry Lee Lewis, Jackie Lomax, John Martyn, Bob Marley & The Wailers, John Mayall, John Mayer, Davinna McCall, Paul McCartney, Christine McVie, Marcus Miller, Yoko Ono, Les Paul, Shawn Phillips, Plastic Ono Band, The Powerhouse, Billy Preston, Lionel Richie, The Rolling Stones, Leon Russell, Richie Sambora, David Samborn, Otis Spann, Vivian Stanshall, Ringo Starr, Rod Stewart, Stephen Stills, Sting, Hubert Sumlin, Taj Mahal, Tom and Don, Toots and The Maytals, Doris Troy, Tina Turner, Martha Velez, Roger Waters, Bobby Whitlock, The Who, Brian Wilson, Steve Winwood, Stevie Wonder, Ronnie Wood, Bill Wyman's Rhythm Kings, Zucchero and Buckwheat Zydeco. Algunes d'aquestes col·laboracions mai es van arribar a editar.[20]
Reconeixements i premis
Reconeixements
| Any
|
Reconeixement
|
| 1983
|
- Se li fa entrega del "Premi Silver Clef" per les seves contribucions al món de la música.[21]
|
| 1994
|
|
| 2004
|
|
Grammys
| Any
|
Premi
|
Notes
|
| 1972
|
Àlbum de l'any per The Concert For Bangladesh.
|
Compartit amb George Harrison, Ravi Shankar, Bob Dylan, Leon Russell, Ringo Starr, Billy Preston i Klaus Voorman.
|
| 1990
|
Millor intèrpret solista de rock per "Bad Love".
|
| 1992
|
Millor cançó de rock per "Layla".
|
Compartit amb Jim Gordon.
|
| 1992
|
Millor intèrpret solista de rock per Unplugged.
|
| 1992
|
Millor intèrpret solista de pop per "Tears in Heaven".
|
| 1992
|
Cançó de l'any per "Tears in Heaven".
|
| 1992
|
Àlbum de l'any per Unplugged.
|
| 1992
|
Gravació de l'any per "Tears in Heaven".
|
| 1994
|
Millor àlbum de blues tradicional per From the Cradle.
|
| 1996
|
Millor intèrpret de rock instrumental per "SRV Shuffle".
|
Compartit amb Jimmie Vaughan, Bonnie Raitt, Robert Cray, B.B. King, Buddy Guy, Dr. John i Art Neville.
|
| 1996
|
Millor intèrpret pop masculí per "Change the World".
|
| 1996
|
Gravació de l'any per "Change the World".
|
| 1998
|
Millor intèrpret masculí de pop per "My Father's Eyes".
|
| 1999
|
Millor intèrpret instrumental de rock per "The Calling".
|
Compartit amb Santana.
|
| 2000
|
Millor àlbum de blues tradicional per Riding with the King.
|
Compartit amb B.B. King.
|
| 2001
|
Millor intèrpret instrumental de pop per Reptile.
|
| 2007
|
Millor àlbum de blues contemporani per The Road to Escondido.
|
Compartit amb J.J. Cale.
|
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
|
|
