Enriqueta Sèculi i Bastida (Barcelona, 1897 – Barcelona, 1976) va ser una pedagoga, dirigent esportiva, feminista i escriptora catalana.[1]
Professora de l'Acadèmia Miralles de Sabadell, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona i de la Federació Sindical d'Obreres, fou una de les fundadores, juntament amb Teresa i Josefina Torrents, del Club Femení d'Esports l'octubre de 1928. Va ser la primera secretària de l'entitat i se la considera una de les figures clau dels primers anys del club. En la Junta General de gener de 1930 va proposar el canvi de nom de l'entitat afegint la "i" (Club Femení i d'Esports) per ampliar-ne l'abast cultural i social.[4]
A principis dels anys trenta va ocupar la secretaria de la Comissió Permanent de Dames de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.[5] El 14 de juny de 1931 va ser una de les fundadores, juntament amb Aurora Bertrana entre d'altres, del Lyceum Club de Barcelona, d'on també va ser secretària.[6][5] Va ser integrant (i membre fundadora) de la Secció Femenina de Palestra,[7] de la Lliga Femenina Catalana per la Pau i la Llibertat i del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya.[8] El 1934 també va adherir-se al Secretariat Femení Català del Congrés Mundial de Dones.[5]
Després de l'inici de la Guerra Civil, Enriqueta Sèculi, a causa del seu clar posicionament feminista, catalanista i d'esquerres, va haver de fugir traslladant-se a París, on es va assabentar que una escola colombiana estava buscant una nova directora, i s'hi va presentar. El 1937 va ser contractada pel govern colombià i uns mesos després ocupava el càrrec a l'escola Normal de Señoritas de Medellín que, posteriorment, canviaria el nom a Instituto Central Femenino. Enriqueta Sèculi va intentar fer canvis importants tant en la visió esportiva com social de l'escola, però, a causa del conservadorisme social a Medellín i a la persecució que va patir per part de l'església colombiana per les seves posicions progressistes, el ministeri la va obligar a renunciar al càrrec.[5]
Com a homenatge pòstum, l'Ajuntament de Barcelona li dedicà l'any 2010 uns jardins que porten el seu nom.[10]
Referències
- ↑ «Enriqueta Sèculi i Bastida». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Real Mercadal, Neus. El Club Femení i d'Esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural. Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p.. ISBN 8478269525.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Albertí, Elisenda. Decidides. Set dones contra corrent.. Albertí Editor, 01/03/2017, p. 180,198,203-207,212. ISBN 9788472461574.
- ↑ «El Lyceum Club de Barcelona». Web. Institut Català de les Dones. [Consulta: 14 març 2015].
- ↑ «A les dones de Catalunya». buirac setmanari de política i literatura [Ripoll], Any II, núm. XXXIV, 21-02-1931, pàg. 4-5. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 14 març 2015].
- ↑ "Frente único femenino izquierdista", notícia que apareix a La Vanguardia del dissabte, 4 de juny de 1932, sobra una de les primeres assemblees del "Front únic femení esquerrista", que fou presidida per la seva Comissió organitzadora formada per la Rosa Maria Arquimbau, Maria Dolors Bargalló i Serra, Anna Murià, Núria Montserrat Oromí i Teresa Isern, i on van votar pel Comitè Central. Quedaren elegides: Rosa María Arquimbau com a presidenta; Àngela Graupera i Gil com a vicepresidenta primera; Anna Murià com a vicepresidenta segona; Maria Dolors Bargalló com a secretària; Maria Enriqueta Montoro Bravo com a vicesecretaria; Núria M. Oromí com a tresorera; i Amanda Llebot com a "comptadora".
- ↑ «Jardins d'Enriqueta Sèculi». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: setembre 2019].
Bibliografia
