Enric Solsona i Gilabert (Barcelona, 6 d'abril del 1895 - 2 de desembre del 1974) va ser un violinista, violoncel·lista i compositor català. Hom [1] l'ha considerat "un dels violoncel·listes importants anteriors al 1960".
Pertangué a l'Orquestra Simfònica de Barcelona (en la primera època, activa entre 1910 i 1925). El 1916, i com un dels primers violins, va ser membre fundador [2] de l'orquestra de l'"Associació Amics de la Música"; a la llista d'integrants del 1917, però, el seu nom ja no hi aparegué. El 1920 formà part de la primera formació [3] de l'Orquestra Pau Casals. Durant la guerra civil espanyola (1937), consta que tocava al "Quartet de Corda de Barcelona" [4] juntament amb el també violinista Joan Farrarons, el viola Mateu Valero i el violoncel·lista Sants Sagrera (anteriorment també havien tocat en aquest quartet Martí Cabús i Claudi Agell).
Després de la guerra, entre els anys 1939 i 1941 tocà regularment al barceloní cafè "Oro del Rhin" formant part [5] del sextet Toldrà, juntament amb Eduard Toldrà i Eduard Bocquet (violins), Josep Trotta (violoncel), Joan Sendra i Arnau (contrabaix) i Eveli Burrull (piano). A l'any 1943, Solsona es presentà a les oposicions per accedir a l'Orquestra Municipal de Barcelona, infructuosament [6] perquè passava de l'edat requerida (entre els vint-i-un i els quaranta-cinc anys).
Al llarg de cinquanta anys d'activitat, va compondre algunes peces de música lleugera i diverses sardanes. La primera d'aquestes darreres, Pomell de roselles, és de l'any 1924, i és una d'aquelles composicions amb solo de tenora que han fet dir [7] que, en tocar-les el gran Albert Martí "pel seu gran sentiment, en interpretar-les semblava que dormia". Dues sardanes d'Enric Solsona foren guardonades: La pubilla enamorada (primer premi al concurs "Hospitalet, Ciutat Pubilla", 1966) [8] i Girona dansa (menció d'honor al concurs de Girona, 1967) [9]
El seu germà Josep també va ser violinista, i instrumentista de l'"Orquestra Municipal de Barcelona" (1943, 1944).[6]