Fou batejat amb el nom d'Alexandre Eduard de Valois. El 1560 en morir el seu germà Francesc II de França, el seu altre germà Carles és nomenat rei i ell esdevé duc d'Angulema i duc d'Orleans. El 17 de març del 1564, després de la seva confirmació, adopta el nom d'Enric. El 1566 es converteix en duc d'Anjou.
En aquesta època (1572-1575) tenia com a amant la cortesana Renata de Rieux, afer que li durà fins que el duc d'Anjou es casà.
Enric de Valois fou escollit rei de Polònia-Lituània en una època en la qual aquest regne passà una crisi successòria a la mort de Segimon II August de Polònia sense successió. Així entre el 1572 i el 1791 s'escolliren reis individuals per davant de dinasties regnants.
Rei de França
El 30 de maig del 1574, a la mort del seu germà Carles IX, deixa Polònia i renuncia a la seva corona per accedir al tron de França. És coronat rei a Reims el 13 de febrer del 1575 amb el nom d'Enric III.
El seu regnat es caracteritza per les contínues guerres de religió a França, d'envergadura política i econòmica.
El 1560 signà l'edicte de Beaulieu pel qual feia concessions als hugonots. Això comportà que Enric I de Guisa, partidari del rei catòlic, extremés el seu ideari religiós i formés la Lliga Catòlica per tal de defensar els interessos catòlics. Aquesta unió aconseguí rescindir gran part de les concessions permeses a l'edicte anterior.
El duc de Guisa arribà a aconseguir molt de poder, per la qual cosa Enric III de França ordenà la seva mort el 23 de desembre de 1588, quan aquest conspirava contra el rei.
