Casimir II de Polònia

Casimir II de Polònia

Nom original	(pl) Kazimierz II Sprawiedliwy
Biografia
Naixement	1138 Cracòvia (Polònia)
Mort	5 maig 1194 (55/56 anys) Cracòvia (Polònia)
Sepultura	catedral de Wawel
Duc de Masòvia
1186 – 1194 ← Leszek, Duke of Masovia ^(en) – Leszek I el Blanc →
Rei de Polònia
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc de Polònia
Família	Dinastia Piast
Cònjuge	Helen of Znojmo (1185 ^(Gregorià)–)
Fills	Maria of Poland, Adelaide of Poland, Leszek I el Blanc, Conrad I de Masòvia
Pares	Boleslau III de Polònia   i Salomea of Berg
Germans	Judith of Poland Riquilda de Polònia Dobroniega of Poland Agnes of Poland Henry of Sandomierz Boleslau IV de Polònia Miecislau III de Polònia Ladislau II de Polònia Leszek Bolesławowic
Cronologia
	naixement pòstum

Casimir II de Polònia

Casimir II el Just (en polonès: Kazimierz II Sprawiedliwy; 1138 - 5 de maig de 1194), de la Dinastia Piast, era el fill més jove de Boleslau III de Polònia i Salomé de Berg, filla d'Enric, duc de Berg. Regnava com a duc de Cracòvia i príncep de Polònia des de 1177 fins a la seva mort.

Nascut poc abans o després de la mort del seu pare, i omès (possiblement per aquesta raó) per Boleslau quan va dividir el regne entre els quatre germans més grans que Casimir, començava a assegurar les bases una futura reclamació. El 1167, heretava del seu germà Enric de Sandomierz, el ducat de Wiślica, i el 1173 obtenia el de Sandomierz.

El 1177, una rebel·lió dels barons de Petita Polònia contra Miecislau III el Vell encapçalada per Gedko, el bisbe de Cracòvia.^[1] conduïen a l'elevació de Casimir al tron ducal de Cracòvia i al de Gran Polònia per Odó I de Gran Polònia, i Miecislau s'exilià a Racibórz (Bohèmia) el 1179.^[2] Per acabar els conflictes interns dins de l'estat polonès descentralitzat, Casimir distribuïa terres entre els seus nebots: Poznań per Odó, fill de Miecislau; Cuiàvia a Leszek; Silèsia a Boleslau l'Alt; Bytom, Racibórz, Owicim, i Oświęcim a Miecislau IV; i Głogów a Conrad I. Boguslau I de Pomerània, rebent poc suport d'una Polònia dividida, es feia vassall d'Enric el Lleó.

El 1180, Casimir organitzava una assemblea de nobles a Łęczyca. Concedia privilegis als nobles i a l'Església, instaurant un impost sobre els beneficis del clergat i renunciant als seus drets sobre les terres de bisbes morts. Gràcies a aquests actes, guanyava l'acceptació del principi de successió hereditària a Cracòvia, encara que es tardaria més d'un segle per restaurar el regne polonès. Miecislau després de ser desterrat a Racibórz es va dirigir a l'emperador Frederic per demanar ajuda per recuperar el tron de Cracòvia, però Casimir reconegué la sobirania imperial perdent Pomerània occidental, i Mieceslau va anar a Pomerània, on rebé ajuda per tornar a Gniezno el 1181 i recuperar el poder a la Gran Polònia,^[3] Va cedir el govern de Cracòvia a un dels seus fills, Miecislau el Jove, però Casimir va recuperar ràpidament Cracòvia i va capturar al príncep, que va va ser alliberat per estar amb el seu pare.

Casimir moria inesperadament en un banquet, probablement d'emmetzinament. Era succeït a Cracòvia pel seu fill Leszek el Blanc. Deixava un altre fill, Conrad.

Referències

1. Mistrz Wincenty. Kronika polska (en polonès). Wrocław: Brygida Kürbis, 1992, p. 183. 
2. anònim. Kronika wielkopolska (en polonès). Krakow: Brygida Kürbis, 2010, p. 114. 
3. anònim. Kronika wielkopolska (en polonès). Krakow: Brygida Kürbis, 2010, p. 118-119.