La química de l'organogal·li és la ciència corresponent que explora les propietats, l'estructura i la reactivitat d'aquests compostos. Malgrat la seva alta toxicitat, els compostos d'organogal·li tenen algun ús en la síntesi orgànica. El compost trimetilgal·li té certa rellevància per a la MOCVD com a precursor de l'arsenur de gal·li mitjançant la seva reacció amb arsina a 700 °C:
Els compostos del tipus R₃Ga són monomèrics. L'acidesa de Lewis disminueix en l'ordre Al > Ga > In i, com a resultat, els compostos d'organogal·li no formen ponts dímers com ho fan els compostos d'organoalumini. Els compostos organogal·li també són menys reactius que els compostos d'organoalumini. Formen peròxids estables.
Els compostos organogal·li es poden sintetitzar per transmetal·lació, per exemple la reacció del gal·li metàl·lic amb dimetilmercuri:[3]
Downs, Anthony John. Chemistry of aluminium, gallium, indium, and thallium (en anglès), 1993. ISBN 978-0-7514-0103-5.
Elschenbroich, C.; Salzer, A. Organometallics : A Concise Introduction (en anglès). Weinheim: Wiley-VCH, 1992. ISBN 3-527-28165-7.
Ryo, Amemiya; Masahiko, Yamaguchi «GaCl₃ in Organic Synthesis» (en anglès). Eur. J. Org. Chem., 2005(24), 2005. DOI: 10.1002/ejoc.200500512.
Uhl, W.; Halvagar, M. R. «Reducing Ga-H and Ga-C Bonds in Close Proximity to Oxidizing Peroxo Groups: Conflicting Properties in Single Molecules» (en anglès). Chemistry: A European Journal, 15(42), 2009. DOI: 10.1002/chem.200900746. PMID: 19780106.