Els Orriols o simplement Orriols és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat, fitant amb el municipi d'Alboraia a l'oest i amb els districtes valencians de Benimaclet a l'est, la Saïdia al sud i el barri de Torrefiel a l'oest.
Va ser un poble independent fins al 1882, moment en què, junt amb Benimàmet, va ser annexionat a València. Des d'aleshores, els límits del barri han variat, de tal manera que molt del poble queda inclòs al barri veí de Sant Llorenç.[1] La seua població actual és de 18.009 habitants l'any 2008.[2]
Orriols és actualment el barri de València amb més població estrangera (el 24,3%, la majoria dels quals d'origen equatorià).[3]
Localització
L'actual barri d'Orriols se situa entre els barris de Torrefiel i Sant Llorenç, i al sud rau el de Sant Antoni. Té una forma triangular, fitant al sud amb l'avinguda del Primat Reig i a l'oest amb la de la Constitució. A l'est, el límit corre en diagonal des de la cruïlla entre les avingudes d'Alfauir i del Primat Reig, fins al terme de Tavernes Blanques, passant per la plaça dels Germans Bécquer.
Orriols formava part originalment del senyoriu de Rascanya; que es va dividir en dos en el segle xiv, passant al que després seria anomenat Orriols, el 10 de juny del 1388, en formar part de les possessions de l'aristòcrata Pere d'Oriols, procurador general del ducat de Gandia. A la mort d'aquest, el 20 de desembre del 1404, el territori passa a ser administrat com a senyoriu propietat del monestir de Cotalba, a Alfauir, prop de Gandia. Per aquesta època, comença a ser denominada l'àrea com a Alqueria d'En Orriols.
Un historiador del segle xvii, Gaspar Escolano, afirma el 1611 que l'enclavament el componen 16 cases rurals.
Orriols va deixar formalment de ser senyoriu amb motiu del Decret del 6 d'agost de 1811, emès per les Corts de Cadis, pel qual s'incorporaven a l'administració estatal tots els senyorius aristocràtics i monàstics i s'abolia el vassallatge feudal, i es convertí en municipi independent amb ajuntament propi.
El 1859, complint una sol·licitud del Govern Civil, l'Ajuntament d'Orriols va definir formalment el seu terme municipal, coincident bàsicament amb l'actual barri, encara que el municipi era una mica més extens.
Durant la Revolució cantonal del 1873, l'Ajuntament d'Orriols es va adherir al Cantó de València, i fou bombardejat durant les operacions de setge.
Va ser un municipi independent fins a l'any 1882, moment en què, juntament amb Benimàmet, va ser annexionat al municipi de València.
Alcaldia d'Orriols (1821-1882)
Possessors de l'alcaldia d'Orriols fins a la seua annexió a València el 1882:
Nom
Inici
Fi
Dionisio Bellver
1821
1821
Mariano Ballester
1822
1822
Gerónimo Giner
1823
1823
Tomás Casanova
1824
1824
Tomás Espons, Isidro Ballester
1825
1830
Vicente Almenar
1830
1834
Tomás Casanova (2n mandat)
1834
1836
Fernando Casanova
1836
1936
Carlos Giner
1837
1837
Vicente Almenar (2n mandat)
1838
1838
Tadeo Bellver
1839
1839
Isidro Ballester (2n mandat)
1840
1840
Vicente Almenar (3r mandat)
1841
1841
Vicente Almenar, Carlos Giner (2n mandat)
1842
1842
Antonio Senent, Pedro Torres Roig, Carlos Giner, Ramón Devís